Resultats de la cerca
Es mostren 3423 resultats
ducat d’Amalfi
Història
Ducat, que comprenia la ciutat d’Amalfi (Campània), concedit per Ferran I de Nàpols el 1461 al seu gendre Antonio Tedeschini e Piccolomini, marquès de Capistrano, nebot del papa Pius II, i a la seva muller, filla natural del rei, Maria d’Aragó.
El títol passà dels Piccolomini d’Aragona als Pizarro, als Zayar i actualment pertany als Cotoner
Alloza
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al terme del qual hi ha un poblat ibèric, on recentment han estat trobades ceràmiques ibèriques pintades amb escenes de figures humanes, d’estil semblant a les de Sant Miquel de Llíria, al País Valencià.
principat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda catalana d’or feta encunyar el 1493 per Ferran II de Catalunya-Aragó, per substituir el pacífic, a les seques de Barcelona i Perpinyà, amb igual pes i llei que els ducats venecians i un valor de dotze rals o croats.
De la sèrie, són coneguts els múltiples de dos doble principat i de deu ambdós posteriors al 1505 i el mig principat
agostar
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat al pirrial d’or sicilià de Pere II el Gran de Catalunya-Aragó (1282-85) d’un pes de 4,35 g i llei de 23,75 quirats. El 1285 el rei establí el seu valor a 14 sous barcelonesos.
Gran Metropolità de Barcelona SA
Economia
Societat creada a Barcelona el 1921 per a la construcció i l’explotació del ferrocarril subterrani metropolità (metro) en les línies de Lesseps-Correus i Lesseps-Liceu, amb enllaç a Aragó, iniciades el 1924 i acabades el 1934 i el 1946, respectivament.
El 1961 la societat fou absorbida per la del Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA
consulta
Història
Dictamen emès pel Consell d’Aragó i per altres consells de la monarquia hispànica dels Àustria, i també per les audiències, dirigit al rei en un afer que requeria la resolució d’aquest o proposant individus per a un ofici o càrrec.
Archivo de Filología Aragonesa
Publicació periòdica de la Institució Fernando el Católico, de Saragossa, dedicada a estudis d’investigació lingüística i història literària, principalment d’Aragó, però també dels territoris limítrofs, entre ells els dels Països Catalans (parlars fronterers, penetració del català en el domini gascó, et.
principat d’Aragona
Història
Títol concedit, al regne de Sicília, el 1625, a Luigi Naselli, comte del Còmiso, hereu de Baldassare Naselli, comte del Còmiso, el qual havia edificat, el 1606, la vila d’Aragona en record de la seva mare Beatriu d’Aragó i Branciforte.
El títol passà a la família comtal dels Burgio i fou convertit en títol italià el 1872
baronia de Valdeolivos
Història
Títol concedit el 1765 al noble ribagorçà Pasqual Antoni Ric i Eixea, visitador de l’orde de Calatrava a Aragó i València, governador i corregidor de Benavarri i d’Alcanyís, senyor de la Bujeda i la torre d’Aguilar i castlà d’Aguilar.
Ha passat als Olat
pacte de Tudela
Història
Conveni d’amistat signat a Tudela de Duero (Castella), el 27 d’agost de 1506, entre Caterina i Joan d’Albret, reis de Navarra, i Felip I de Castella, gendre de Ferran II de Catalunya-Aragó i hereu dels dominis dels Habsburg.
Aquest pacte tenia per finalitat prestar suport al tron navarrès mitjançant l’aliança amb la casa d’Àustria, enemistada aleshores amb el rei català, però no va poder evitar la incorporació del regne de Navarra, poc després, als dominis d’aquest 1512