Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
anomurs
El bernat ermità forma part de la secció de crustacis constituïda pels anomurs
© Corel Professional Photos
Carcinologia
Secció de crustacis decàpodes, situada entre els macrurs i els braquiürs.
Agrupa espècies que tenen l’abdomen voluminós, asimètric, nu i no segmentat, com els xufancs i bernats ermitans, o bé que el tenen reduït, simètric i amb els segments recoberts per pleurons calcificats, replegat sota ell mateix i no pas contra el cefalotòrax, com els sastres o els crancs de porcellana Els primers solen introduir l’abdomen, per tal de protegir-lo, dins les conquilles de molluscs gastròpodes, generalment, esponges i altres objectes, que traginen contínuament, i que canvien a mesura que se'ls queden petits Damunt aquests objectes protectors es fixen alguns antozous, esponges,…
Tom Carr
Art
Artista plàstic d’origen nord-americà.
Estudià als EUA i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona Professor a L’Escola Massana de Barcelona, ha exercit la docència en altres centres com ara la School of Visual Arts Nova York i el Centro Galego de Arte Contemporanea Santiago de Compostella Treballa l’escultura d’una forma múltiple, integrada i relacionada amb l’entorn a través de la llum i el color De la seva producció, sobresurten escultures permanents a l’exterior, entre les quals Homenatge a la unitat europea 1987, Sant Boi de Llobregat, Agulla 1990, Fundació Miró de Barcelona, Punta de Terradets 1992, Pas de Terradets, Pallars…
nocturn | nocturna
Etologia
Dit de l’animal que desenvolupa tota o gairebé tota la seva activitat a la nit.
Alguns animals, com els desèrtics, són nocturns a causa de la duresa de les condicions de temperatura que s’assoleixen durant el dia Uns altres, com els petits mamífers herbívors, ho són a fi d’evitar al màxim possible l’atac dels depredadors En uns altres casos, com en el dels ocells i els mamífers carnívors nocturns, ho són perquè durant la nit cacen preses també nocturnes A fi de poder desenvolupar llur activitat a la nit, els animals nocturns, tant els depredadors com les preses, solen ésser de moviments silenciosos i van proveïts d’estructures adequades, com ara les plomes…
els Bessons
Astronomia
Constellació zodiacal situada a l’oest del Cranc i a l’est del Taure.
Els seus estels més brillants són Càstor α, de segona magnitud, i Pòllux β, de primera
Chandra
Astronomia
Observatori astronòmic de raigs X llançat a l’espai per la NASA al juliol del 1999.
El seu nom fou escollit en honor de l’astrofísic Subrahmanyan Chandrasekhar El telescopi de raigs X del Chandra treballa en el rang energètic que va de 0,1 a 10 keV, i les imatges que obté en aquestes longituds d’ona presenten una gran millora respecte de les obtingudes per altres satèllits llançats anteriorment La seva resolució angular és d’1 segon d’arc —comparable a la de l’HST en el rang òptic— i la seva sensibilitat el fa capaç de detectar les aproximadament 300 estrelles del cúmul de les Plèiades L’instrument també té la capacitat de fer espectroscòpia d’alta resolució, per la qual…
zoomorf | zoomorfa
Esoterisme
Dit dels signes zodiacals que tenen forma animal, com Àries (moltó), Taure (brau), Càncer (cranc), etc.
calàpids
Carcinologia
Família de crustacis decàpodes de la secció dels braquiürs, que inclou el pessic o cranc reial.
el Linx
Astronomia
Constel·lació boreal situada entre les del Cotxer, la Girafa, l’Ossa Major, el Lleó Menor, el Cranc i els Bessons.
És constituïda per un grup d’estels dispersos i de poca lluminositat L’astre principal, α Lyncis , és un gegant vermell de magnitud visual 3,3, pertany al tipus espectral M0 i és situat a una distància de 172 anys llum
nebulosa

Nebulosa Roseta
© Corel
Astronomia
Condensació de matèria interestel·lar
en forma de núvol de contorns imprecisos i que pertany a la Galàxia.
Fins al començament del s XX, aquest terme fou utilitzat per a indicar tant els núvols de matèria interestellar de la Galàxia com les galàxies exteriors, puix que, a causa de la poca potència dels instruments d’observació, els dos tipus d’objectes celestes presentaven un aspecte semblant Actualment, però, aquesta segona accepció ha estat abandonada per tal d’evitar confusions Les extensions abastades aparentment per les nebuloses van des d’un màxim de 3° a la nebulosa d’Orió fins a no presentar pràcticament cap diàmetre mesurable El diàmetre real d’una nebulosa és d’uns quants parsecs, amb el…
el Lleó
Astronomia
Constel·lació zodiacal situada entre les del Cranc, el Lleó Menor, la Cabellera de Berenice, la Verge, la Copa, el Sextant i l’Hidra femella.
L’astre principal, α Leonis , conegut també amb el nom de Regulus , és de magnitud aparent visual 1,3 i és a una distància de 26 parsecs Conté també dos estels de segona magnitud, tres de tercera i nombroses galàxies