Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Ludwig Rainer Claisen
Química
Químic alemany.
Fou deixeble d’August Kekulé a la Universitat de Bonn Professor de química a Kiel i a Berlín, els seus treballs de recerca en el camp de la química orgànica abastaren la síntesi d’èsters cetònics aromàtics, de β-dicetones i la condensació i la transposició que porten el seu nom
Hans Freyer
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg alemany.
Fou professor a Kiel 1922, a Leipzig 1925 i, des del 1955, a Münster Deixeble de Dilthey, orientà el seu pensament cap a una filosofia de la vida Der Staat L’estat’, 1925, Soziologie als Wirklichkeitswissenschaft ‘La sociologia com a ciència de la realitat’, 1930 i Theorie des gegenwärtigen Zeitalters ‘Teoria de l’època actual’, 1955
Frederic VI de Dinamarca
Història
Rei de Dinamarca (1808-39) i de Noruega (1808-14).
Fill de Cristià VII El 1784, per un cop d’estat, assumí la regència del pare La pressió armada anglesa bombardeigs de Copenhaguen, el 1801 i el 1807 El tractat de Kiel 1814 annexà Noruega a Suècia, però ell rebé el ducat de Lauenburg El 1834 el progrés de les idees liberals el menà a crear els estats provincials
Johann Gustav Droysen
Historiografia
Política
Historiador i polític alemany.
Fou professor de filologia clàssica a Berlín 1835 i d’història a Kiel 1840 Propugnà la unificació d’Alemanya i el paper directiu que hi havia de tenir Prússia, i el 1848 fou elegit membre del parlament de Frankfurt La seva obra més important és Geschichte der preussischen Politik ‘Història de la política prussiana’, en 14 volums 1855-86, que deixà inacabada
Gustav Noske
Història
Polític alemany.
Fill d’obrers, fou diputat socialista al Reichstag el 1906 i esdevingué l’especialista del seu partit en qüestions militars Com a cap de les forces armades i d’acord amb la Reichswehr, reprimí la insurrecció dels mariners de Kiel 1918 i la revolta espartaquista de Berlín 1920 Censurat i criticat, hagué de dimitir Posteriorment, fou governador de Hannover 1920-33 i participà en l’intent d’enderrocar Hitler el 1944
Carles XIII de Suècia
Història
Rei de Suècia (1809-18) i de Noruega (1814-18).
Pujà al tron en ésser derrotat el seu nebot Gustau IV Féu la pau amb Rússia cessió de Finlàndia, 1809 i amb Napoleó 1810 Sense descendència, adoptà com a successor el mariscal francès Jean Bernadotte 1810, que exercí una influència considerable durant tot el seu regnat Per la pau de Kiel 1814, Dinamarca hagué de cedir Noruega a Suècia, i el parlament noruec reconegué Carles com a rei el 1815
Benno Erdmann
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a les universitats de Bonn, Kiel i Berlín, fou un dels primers neokantians Les seves investigacions se centraren en les relacions entre la lògica i la psicologia i, en particular, en la delimitació dels camps d’ambdues Entre les seves obres cal esmentar Über Inhalt und Geltung des Kausalgesetzes ‘Sobre el contingut i la validesa de la llei causal’, 1905 i Erkennen und Verstehen ‘Conèixer i comprendre’, 1921
Wilhelm Bauer
Enginyer alemany.
Fou un dels precursors de la navegació submarina El 1850, a Kiel, construí el seu primer submarí, el qual fou un fracàs Al servei de Rússia, el 1856 en construí un altre, de 15,8 m d’eslora, amb el qual féu 134 immersions, amb resultats força estimables No obstant això, l’almirallat rus no en copsà la importància i el féu enfonsar Abandonà Rússia el 1858 i posteriorment es dedicà a la recuperació de vaixells enfonsats
Freidrich Christoph Dahlmann
Historiografia
Política
Historiador i polític alemany.
Fou professor a les universitats de Kiel 1812, Göttingen 1829, on defensà la constitució de Hannover enfront del rei Ernest August, i Bonn 1842 Partidari del moviment nacionalista i de la unitat alemanya, fou membre de la Frankfurten Nationalversammlung 1848-49 En esclatar la revolució del 1848 inspirà el manifest dels professors de Bonn a favor de l’hegemonia prussiana La seva ideologia nacionalista i liberal, però no democràtica, es manifesta en les seves obres històriques i teòriques
Raymond Schwartz
Literatura esperantista
Escriptor i humorista francès en esperanto.
Fou l’ànima d’un famós cabaret parisenc en esperanto anomenat La Verda Kato ‘El Gat Verd’ els anys vint i La Tri Koboldoj ‘Els Tres Follets’ els anys quaranta A més de molts articles en la premsa esperantista, escriví, entre d’altres, els llibres poètics Verdkata Testamento ‘Testament del Gat Verd’, 1926 i La goja podio ‘La tribuna joiosa, 1949 i, en prosa, Prozo ridetanta ‘Prosa somrient’, 1928 i la novella Kiel akvo de l’rivero ‘Com aigua del riu’, 1963