Resultats de la cerca
Es mostren 398 resultats
Charles De Gaulle

Charles De Gaulle (1967)
© Bundesregierung / Ludwig Wegmann
Història
Militar
Militar i estadista francès.
Graduat a l’escola de Saint-Cyr, intervingué en la Primera Guerra Mundial, on fou ferit i fet presoner pels alemanys 1916, i posteriorment fou membre del consell superior de guerra del mariscal Pétain 1925 Important teòric de l’exèrcit blindat, en començar la Segona Guerra Mundial manà la quarta divisió cuirassada, fou ascendit provisionalment a general de brigada i més tard a sotssecretari d’estat per a la defensa nacional i la guerra Quan pel juny del 1940, consumada la desfeta de l’exèrcit francès, Pétain demanà l’armistici als alemanys, De Gaulle fugí a Londres, llançà la cèlebre proclama…
Juan Sebastián Elcano
Història
Navegant basc.
Fou mariner a la Cantàbrica, on assolí una notable experiència i grans coneixements nàutics Lluità a Algèria 1509 i a Itàlia, però fou perseguit perquè vengué la seva nau a uns estrangers A Sevilla s’allistà, el 1518, a l’expedició de Magalhães com a maestre de la nau “Concepción” Participà en el motí de la nau “San Antonio” 1520, però continuà en el seu càrrec fins a l’arribada a les Filipines Passà a la nau “Victoria”, de la qual, després de la mort de Magalhães i la destitució de López Carvalho, fou nomenat capità setembre del 1521 Amb l’ajut de dos pilots malais capturats a…
Timgad
Ciutat
Nom modern de l’antiga ciutat de Thamugadi, a la Numídia (Algèria), al peu de l’Aurès, al S de Constantina.
Fou fundada per Trajà l’any 100 dC Colonia Traiana Marciana Thamugadi Al s IV esdevingué centre dels donatistes Destruïda poc temps després de l’època bizantina, fou ignorada fins a les excavacions del s XIX Hom ha pogut descobrir les ruïnes de la ciutat, amb els carrers, dividits en illes quadrades de cases, el fòrum a la cruïlla del cardo maximus i del decumanus maximus , el teatre, molt ben conservat, la biblioteca, el mercat, etc Fora del recinte de la ciutat hom ha trobat alguns santuaris pagans de l’època cristiana, hom hi ha trobat algunes esglésies i, sobretot, la catedral donatista…
província d’Àfrica
Geografia històrica
Província romana, el territori de la qual corresponia, aproximadament, a l’actual Tunísia, a més d’una llenca oriental d’Algèria.
Originàriament, la capital fou Utica La ciutat més important era Cartago
unitat monetària
Economia
Unitat estàndard de la moneda o mitjà oficial de canvi de cada estat.
Sota el règim del patró or i també mentre foren efectius els acords de Bretton Woods, el valor de la unitat monetària es definia determinant el pes d’or fi a què equivalia, bé que, a la pràctica, es fixava la paritat en relació amb el dòlar o la moneda internacional més utilitzada La relació o el quocient entre dues unitats monetàries s’anomena tipus de canvi Estat Unitat monetària Afganistan afgani Albània lek Alemanya euro Algèria dinar algerià Andorra euro Angola kwanza Anguilla dòlar del Carib Oriental Antigua i Barbuda dòlar del Carib Oriental Aràbia Saudita rial saudita Argentina peso…
Canet de Rosselló
Canet de Rosselló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la costa, entre la Tet, que en forma el límit nord, i l’estany de Sant Nazari (dit també estany de Canet) al sud, que pertany gairebé tot al terme, del qual ocupa poc menys d’un terç (782 ha).
La transformació d’aquest territori en una zona de condicions sanitàries deficients després de l’abandó de les antigues i importants salines feu difícil el manteniment de la població fins al seu drenatge en època recent L’agricultura es basa en la monocultura de la vinya 1275 ha, expandida durant el segle XIX el 1775 ocupava només 104 ha, 825 de les quals donen moscatell i Costers de l’Alt Rosselló Hi ha conreu d’arbres fruiters 150 ha albercoquers, presseguers, pomeres i pereres, i unes 80 ha d’hortalisses carxofes, escaroles La pesca resta com una activitat secundària peix d’estany i…
Callosa d’en Sarrià

Vista del terme de Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa)
© C.I.C - Moià
Municipi
Municipi de la Marina Baixa, als vessants del Sistema Prebètic oriental.
El terme presenta al nord les serres de Bèrnia 1129 m, del Ferrer 902 m i de Xortà 1124 m, i va perdent altura vers la confluència del riu d’Algar i del Guadalest, que segueixen depressions transverses a les serres arquejades L’interfluvi de llur curs mitjà i llur aiguabarreig ocupen un extens diapir de margues del Keuper, que, havent desbaratat la tectònica local, fa el paper de zona deprimida L’agricultura és predominant hi ha 1 437 ha de pastures, en part comunals, 139 de pinedes i 585 de garriga El 60% de les 1 181 ha conreades és de secà Al regadiu, que aprofita l’aigua d’ambdós rius a…
vas campaniforme
vas campaniforme
© Fototeca.cat
Arqueologia
Prehistòria
Tipus de ceràmica del final de l’Eneolític i de l’edat del bronze.
El nom prové del fet que aquesta ceràmica sovint té una forma que recorda vagament la d’una campana invertida, però n'és l’element més característic la decoració geomètrica, incisa, que hom pot trobar en peces que no tenen forma de campana Hom la troba en territoris molt extensos, des de la península Ibèrica fins a l’Europa central Bohèmia, Polònia, etc, també a Mallorca i, esporàdicament, a les illes de Sardenya i Sicília, i fins i tot al litoral de l’Àfrica del nord Marroc, Algèria Esdevé, doncs, un document excepcional que permet de relacionar cronològicament cultures de…
Zine al-Abidine Ben ‘Alī
Política
Militar i polític tunisià.
Format a França i als Estats Units, fou cap del cos de seguretat militar 1958-74, agregat militar al Marroc 1974-77, cap de la seguretat nacional 1977-80 i ambaixador a Polònia 1980-84 El 1986 fou nomenat secretari general del Parti Socialiste Destourien i ministre de l’Interior El 1987 substituí Habib Bourguiba a la presidència de l’estat La gestió de Ben ‘Alī esdevingué aviat autoritària, tot i les promeses d’obertura democràtica inicials Dirigí la repressió especialment contra l’oposició islamista, que justificà per evitar el contagi de la guerra civil a la veïna Algèria,…
companyia
Teatre
Grup d’artistes i tècnics teatrals units per a la representació continuada d’espectacles.
El terme data del Renaixement italià i designava originàriament els grups teatrals ambulants La presència d’aquest tipus de companyies als Països Catalans és documentada des de l’edat mitjana A Barcelona, el monopoli de la Casa de les Comèdies des del 1587 assegurà a l’Hospital de la Santa Creu la facultat de contractar companyies, generalment forasteres, que representaven obres en castellà Al s XVIII hi coincidiren sovint les companyies italianes d’òpera amb les castellanes de teatre Abolit el monopoli 1833, aparegueren diverses companyies, com la de Josep Robrenyo 1833-38, que visità àdhuc…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 27
- 28
- 29
- 30
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina