Resultats de la cerca

Religiós augustinià 1657, es doctorà en teologia a Barcelona Fou prior de diversos convents del seu orde i rector del collegi de Sant Guillem de Barcelona Publicà un Compendio historial de los ermitaños de NPS Agustín, del Principado de Cataluña, desde los años de 394 hasta los añosde 1699 Barcelona 1699, mancat de crítica pel que fa a la part antiga, però molt útil en les biografies i notes de les èpoques més recents

Conegut per Martí Garcés Fill d’una família aristocràtica barcelonina, estudià dret Introduït per Josep Maria Xiró al Cercle Artístic, començà a pintar els voltants més populars de Barcelona 1899 Aviat fou alumne de Vicent Borràs i Abella Anà a París 1907, on fou alumne de René Prinet Concorregué a salons de Barcelona, Saragossa i Madrid Especialitzat en interiors —tot i que conreà també el retrat i la natura morta—, reflectí, amb un deix nostàlgic i un personal tractament de la llum, l’àmbit on residia l’aristocràcia catalana És autor del mural Poblet de la Sala de Sant Jordi del palau de…

El 1647 ingressà a la Companya de Jesús Destinat com a missioner a Amèrica, el 1675 s’establí al Perú Hi habità molts anys entre els indis moxos tribu que avui habita territori de Bolívia, a les planes del nord-oest També s’introduí als territoris dels indis chiquitos amb els quals convisqué durant anys, esdevenint un veritable coneixedor tant d’aquests indis com dels moxos En un altre àmbit, exercí com a capellà del governador de Nova Espanya, el Conde de Monclova Fou superior de l’orde en aquelles regions en succeir a Cipriano Barace Arran de la seva estada entre els indis, el 1683 escriví…

Anà a Barcelona, on el 1885 debutà Figurà aviat en les principals companyies teatrals Fontova, Tutau-Mena, Borràs En 1897-1911 fou primera actriu de teatre català al Teatre Romea de Barcelona Donà a conèixer obres catalanes a Tolosa Llenguadoc i a Cuba Fou una excellent intèrpret de Guimerà

S’inicià al Club Tennis Urgell i el 1989 fou campió d’Espanya en categoria infantil El 1992 fitxà pel Reial Club de Tennis Barcelona Debutà com a professional el 1995 El mateix any guanyà el seu primer torneig de l’ATP, a Kitzbühel El 1996 aconseguí tres títols Gstaad, San Marino i Bournemouth L’any 1997 s’imposà als torneigs de Marbella i Comte de Godó de Barcelona El 1998 guanyà dos torneigs, Hamburg i Kitzbühel, i l’any següent tornà a imposar-se a Kitzbühel i a Gstaad i vencé en el torneig d’Estoril Fent parella amb Àlex Corretja i Verdegay , guanyà la medalla de bronze als Jocs Olímpics…

Començà estudis a Còrdova i els acabà a Madrid, on fou deixeble de F Pradilla Anà pensionat a Roma 1892, on pintà obres poètiques o anecdòtiques, com La guerra segona medalla a l’exposició nacional de Madrid del 1892 Posteriorment se centrà en figures femenines Florista sevillana , exposat a Buenos Aires el 1900 i temes folklòrics Dones de la vall d’Ansó dins l’academicisme típic de la pintura castellana del seu temps, en la qual s’integrà totalment Fou professor de l’Escuela de Artes y Oficios de Madrid

Es llicencià en dret a Barcelona, i fou un dels fundadors del grup monàrquic Peña Blanca Perseguit a mort per incontrolats, el 1936 se n’anà a Itàlia, gràcies a la Generalitat S’enrolà en l’exèrcit de Franco, i dirigí El Correo Español-El Pueblo Vasco i Nueva Rioja Redactor d’estranger a La Vanguardia i a Destino , des del 1939 es distingí pel seu monarquisme dinàstic i per la seva aliadofília Un article a Destino 1944 sobre el feixisme italià fou causa del seu empresonament Periodista sagaç i ponderat, mantingué una activitat política pseudoclandestina i fou membre del consell privat del…

Era fill d’un militar tortosí La seva tasca d’instruir musicalment la gent el dugué a fundar l’Orfeó Tortosí 1905 i l’Orfeó Montsià 1922 És autor de l’ Himne a la Cinta Publicà, a part articles periodístics, l’extens recull Del folklore tortosí 1934

A sis anys, emigrà amb la família a l’Argentina i s’establí a San Nicolás de los Arroyos, província de Buenos Aires Hi cursà estudis de dret a la Universitat del Litoral, on es llicencià Dedicat també al periodisme, fou director del periòdic Libertad Ingressà al Partit Radical Més tard, fou diputat, senador i president de la Cambra de Diputats Formà part del govern argentí, en exercir com a ministre de l’Interior durant la presidència del General Lanusse Morí a conseqüència d’un atemptat

Membre del Partit Republicà Nacionalista Català, durant la Setmana Tràgica fou el cap de la rebellió a Sant Andreu dirigí en especial l’assalt a les casernes de la guàrdia civil i l’incendi de l’església parroquial Fou el primer executat en la repressió que seguí aquests fets 17 d’agost de 1909