Resultats de la cerca
Es mostren 2180 resultats
comerç
Economia
Conjunt d’activitats de compra i venda, i de bescanvi de productes naturals o industrials amb l’objectiu de connectar la producció amb el consum o la inversió.
Hom pot trobar l’origen de l’activitat comercial en els pobles més antics de l’Orient A la Mediterrània, tingué una gran expansió amb els fenicis, els grecs i els romans, a la qual seguí un parèntesi en temps de la dominació àrab A partir del segle XI, és remarcable l’activitat dels mercaders italians, que enriquiren la pràctica comercial amb el crèdit i la societat per accions, i més tard la dels catalans Amb la descoberta d’Amèrica les vies de comunicació s’amplien vers l’Atlàntic, i Sevilla i Lisboa esdevenen centres…
Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
Literatura catalana
Entitat creada el 1977 per a representar i defensar els interessos dels escriptors en llengua catalana en l’àmbits professionals i davant dels organismes culturals públics i altres institucions.
Sorgí com a resultat d’una reunió d’escriptors a Palma, Mallorca, en el marc de les activitats de l’àmbit de producció literària del Congrés de Cultura Catalana, i el seu àmbit abasta tots elsPaïsosCatalans, cosa que es reflecteix en la composició de la junta directiva Organitza des dels seus inicis actes literaris i culturals i de promoció dels seus associats N’han estat presidents Josep M Castellet 1978-82, Josep Maria Llompart 1983-86, Joan Fuster 1987-90, Avellí Artís-Gener ‘Tísner’ 1991-94, Jaume Fuster 1995-97, Francesc Parcerisas 1998-99,…
llibre de miracles
Literatura
Cristianisme
Recull de guaricions i favors, dits sovint, ingènuament, miracles, de la Mare de Déu i dels sants, localitzats moltes vegades en un santuari concret.
Són famosos els dotze miracles montserratins que consten en un manuscrit de Ripoll del segle XII, així com els de la primera part del Llibre Vermell de Montserrat 1396 La difusió als PaïsosCatalans del llibre de miracles de Gautier de Coincy, de les Cantigas d’Alfons X de Castella i d’altres reculls europeus, sobretot marians, estimulà als santuaris del país la confecció de llibres de miracles a partir dels segles XIV i XV
gall

Gall
Erik Schlogl (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix actinopterigi de l’ordre dels zeïformes, de la família dels zeids, amb el cos alt i comprimit i el cap enorme i amb punxes.
L’aleta dorsal té els primers radis molt llargs i lliures i els altres units i curts, i la caudal és arrodonida Té una gran taca negra al centre de cadascun dels costats La boca és molt grossa i protàctil Habita al fons de sorra i llim de la plataforma continental de la Mediterrània i de l’Atlàntic i és comú a les costes dels PaïsosCatalans, on és força apreciat per la seva carn
Diccionari de la llengua catalana
El Diccionari de la llengua catalana de l’IEC (1995)
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Diccionari normatiu de la llengua catalana en un volum, elaborat per l’Institut d’Estudis Catalans i publicat el 1995.
Basat fonamentalment en el Diccionari general de la llengua catalana de Pompeu Fabra i Poch 1932, inclou, a més, les diverses aportacions lexicogràfiques de procedència diversa recollides des dels anys trenta ençà i sancionades per l’IEC, entre les quals sobresurt el Diccionari de la llengua catalana de l’editorial Grup Enciclopèdia Catalana Amb relació al diccionari Fabra, la primera edició amb un total de 67566 articles contenia 15775 articles més, mentre que el nombre de subentrades és a dir, locucions i expressions compostes en general i d’accepcions el superava en 8357 i 44478…
desert
Cristianisme
Nom donat, en record del retir al desert de Jeroni i d’altres Pares de l’Església, a uns determinats ermitatges, convents i monestirs d’alguns ordes religiosos, situats en despoblat.
Prop d’alguns convents carmelitans, ja abans de la reforma teresiana, foren construïts ermitatges coneguts amb el nom de deserts els més antics foren els de Halne, a Anglaterra, i Liedekerke, als Països Baixos La primera casa caputxina fundada als PaïsosCatalans, la de Barcelona, el 1578, fou anomenada també desert de Sarrià Els carmelitans descalços fundaren, el 1592, el desert de Bolarque Castella la Nova el 1593 en fundaren un altre a la província d’Andalusia, i el 1599, el de Las Batuecas Castella la Vella…
assistent social
Sociologia
Persona que exerceix com a professió el treball social
.
Als països anglosaxons és anomenat social worker a alguns països de l’Amèrica llatina, trabajador social Des de sempre ha existit algun tipus d’ajuda organitzada a altri, però la promoció de persones i grups no apareix com a professió, amb tècniques pròpies, fins a la fi del s XIX Bé que inicialment el treball dels assistents socials anava destinat predominantment als mancats de mitjans econòmics o necessitats de protecció, el seu camp d’actuació s’ha estès progressivament a activitats de tipus preventiu de problemes socials A l’Estat espanyol el seu principal àmbit de treball són els…
creu de terme

Creu de terme de Moià
© C.I.C. - Moià
Art
Història
Creu monumental de pedra col·locada prop de l’entrada d’algunes poblacions o alguns monestirs o vora els camins.
Consisteix generalment en uns graons de planta circular o poligonal sobre els quals s’alça el fust o arbre coronat per un nus o llanterna que sustenta una creu de pedra tallada, decorada amb temes de la Crucifixió o heràldics Sovint, a partir del segle XV, fou protegida per una teulada, normalment de quatre vessants, sostinguda per columnes o per pilars i coneguda amb el nom de creu coberta Molt freqüents a tots elsPaïsosCatalans, en llur majoria gòtiques i renaixentistes i en menor nombre barroques, n'hi ha que es destaquen per llur…
illa de Cullera
Illa
Antic illot actualment unit, formant com un tómbol, al cap de Cullera (Ribera Baixa), anomenat també cabeç dels Pensaments (actual punta dels Pensaments).
En 1955-56 hi fou excavat un fortí romà del s IV dC, establert probablement com un lloc per a vigilar la costa És un dels rars jaciments arqueològics d’aquesta mena coneguts als Països Catalans Les excavacions foren patrocinades per la Fundació Bryant i dirigides per Miquel Tarradell i Domènec Fletcher Els materials són al Museu de Prehistòria de València
sabre
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes, de la família dels triquiúrids, de cos estret i molt allargat (entre 50 cm i 2 m), pell nua, musell allargat i en punxa, amb la mandíbula superior més curta que la inferior i proveïdes ambdues de fortes dents.
L’aleta dorsal, molt llarga, s’estén des del cap fins a la cua, que és molt petita De color blanc argentat, habita sobre els fons arenosos de notable fondària Bé que la seva carn és molt apreciada, el seu valor comercial no és gaire notable, a causa de la poca abundor de l’espècie a les mars dels PaïsosCatalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina