Resultats de la cerca
Es mostren 2442 resultats
Ramon San i Ricart
Cirurgià.
Estudià a Barcelona i fou deixeble i ajudant de Valentí Carulla i de Cardenal Pensionat per la Junta para Ampliación de Estudios, viatjà per Europa i pels EUA Fou un dels fundadors de la revista Therapia 1909 de terapèutica física i farmacològica, es dedicà especialment a problemes ortopèdics i publicà nombrosos treballs de cirurgia experimental i general
Joan Rifà i Benet

Joan Rifà i Benet
© Arxiu Família Rifà
Pintura
Pintor.
Estudià a Barcelona, a Llotja i a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi 1949-55 i fou deixeble de Francesc Labarta Molt influït per aquest, les seves primeres obres són decoracions murals per a diverses esglésies de la plana de Vic 1956 S'interessà aviat per les possibilitats decoratives de la ceràmica, que explotà amb plenitud en els plafons del seminari de Vic 1958 Anys més tard l’aplicà, també, fora de l’àmbit religiós En aquest camp es mostrà molt més barroc i abstractiu que no pas en les pintures de cavallet i els dibuixos, que exposà per primera vegada l’any 1974 Aquestes són obres d’…
Joan Grau i Roca

Joan Grau i Roca
© Sémola Teatre
Economia
Director de teatre.
El 1978 fundà la companyia Sèmola Teatre juntament amb Josepa Solà i Carles Pujols Inicialment amb el nom de Circ Sèmola, a partir del 1988, amb l’estrena d’ In concert 1988, la companyia feu un canvi de trajectòria, fins aleshores amb espectacles de tipus circense, vers obres pensades per a teatres convencionals La trajectòria del grup comprèn Híbrid 1992, Esperanto 1997, Bailamos 2000 i Centvinticinc 2003, peces sense text i d’estètica molt innovadora, estructurades al voltant de la capacitat poètica de les imatges plàstiques El 2004, Sèmola Teatre creà l’espectacle Somnis en unes nits d’…
Antoni Cots i Trias
Educació
Pedagog.
Dedicà la seva actuació professional a l’organització de l’Acadèmia Cots, fundada pel seu pare Ramon Cots i Cazador el 1879, fins a convertir-la en la més important dels Països Catalans per a l’ensenyament pràctic mercantil i d’idiomes, amb centre a Barcelona i amb 15 sucursals El 1918 fundà l’Editorial Cultural per a la publicació d’obres de text, algunes de les quals dedicades a l’ensenyament del català
Arnau de Gurb
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1252-84).
Fill del castlà Ramon de Gurb i d’Adelaida de Mont-ral Es formà a la canonja de Vic, al costat de Bernat Calbó Tingué, a més, relació llarga i personal amb Ramon de Penyafort El 1244 era ardiaca de Barcelona Essent bisbe assistí amb el rei Jaume I el Conqueridor al primer concili de Lió, l’acompanyà en l’expedició a Múrcia, i fou ambaixador seu per a negociar amb el rei de França el tractat de Corbeil Protegí els ordes religiosos, organitzà els béns eclesiàstics i donà forma a la Pia Almoina Defensà el culte de la Immaculada Concepció el 1281 decretà de precepte la festa al bisbat
Guillem Caçador
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1561-70).
Fill de Joan Caçador Canonista com el seu oncle, el bisbe de l’Alguer, Guillem ocupà diversos càrrecs civils i fou elegit diputat de la generalitat 1563, càrrec que no exercí per la seva assistència al concili de Trento La seva actitud en aquest concili, on tingué com a teòleg Joan Lluís Vileta, fou d’equilibri entre el rigorisme castellà i el curialisme Havent tornat a la diòcesi, de la qual havia estat bisbe coadjutor 1559, procurà l’aplicació del concili renovà la pràctica sinodal, decretà l’erecció del seminari —que no tingué efecte—, reactivà la reforma dels religiosos i publicà el nou…
Josep Maria Baranera i Pasqués
Cristianisme
Canonge de Barcelona.
Féu els estudis eclesiàstics a Vic, on fou ordenat de sacerdot el 1896, i es doctorà en filosofia a la Universitat Gregoriana de Roma A Barcelona estudià dret i filosofia, i hi exercí diverses tasques pastorals El 1911 obtingué una canongia a la catedral barcelonina i la càtedra d’economia i sociologia cristianes al seminari diocesà Se sentí vinculat a l’anomenada Escola Vigatana, fou membre de l’Esbart de Vic i seguidor de l’ideari balmesià Dirigí les revistes Aurora Social , Revista Social , i Reseña Eclesiástica , collaborà en diversos periòdics barcelonins El Correo Catalán , Diario de…
Francesc de Paula Campà i Porta
Ginecòleg.
Estudià medicina a Barcelona i es doctorà a Madrid el 1862 Fou catedràtic d’obstetrícia de la Universitat de València 1872, de la facultat de la qual fou degà Presidí l’Ateneu Científic Literari i Artístic de València 1881-84/85 i fundà i dirigí durant dotze anys la Crónica Médica de Valencia El 1889 es traslladà a la facultat de medicina de Barcelona Publicà diversos manuals i tractats d’obstetrícia
Bernat Calbó Puig i Capdevila
Música
Compositor.
Fou organista de les esglésies barcelonines del Pi 1842 i de Santa Maria del Mar 1844 i succeí Andreví com a mestre de capella de la Mercè 1853 Exercí la crítica musical i compongué unes 600 obres de música d’església 67 misses dos oratoris El descenso de la Virgen en Barcelona i La última noche de Babilonia una òpera Il Solitario música simfònica, de cambra i per a teclat És autor d’una missa de difunts per al general Castaños, per a grans cors i cant pla amb acompanyament instrumental Fou membre de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando
Jaume Caçador
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1545-61).
Fill de Guillem Caçador, seguí la carrera eclesiàstica com el seu germà Guillem, i fou successivament canonge de Vic, Girona, Tarragona —on ocupà l’ardiaconat de Sant Fruitós, amb el domini annex d’Eivissa— i Barcelona En aquesta darrera ciutat entrà en contacte amb Ignasi de Loiola i el seu grup reformador 1522, els quals defensaren la seva candidatura al bisbat, enfront de Carles de Cardona, candidat de la noblesa Es preocupà per la reforma de la diòcesi, i especialment pels sacerdots, les monges, les visites pastorals i la predicació popular comptà amb l’ajut dels jesuïtes, la fundació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- 41
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina