Resultats de la cerca
Es mostren 209 resultats
Organització Mundial de la Salut
Medicina
Organisme de l’ONU, amb seu a Ginebra, creat el 1948 per promoure el millorament de les condicions sanitàries arreu del món.
Història Té com a precedents l’Oficina Internacional de Salut Pública establerta a París el 1909, i el mandat sobre prevenció d’epidèmies, controls de quarantena i normalització de fàrmacs atorgat a l’Organitzacióde la Salut de la Societat deNacions 1923 L’establiment d’un organisme mundial per a la cooperació i la millora de la salut en la població mundial amb prerrogatives i recursos més amplis formà part dels debats que portaren a la fundació de l’ …
Margaret Chan

Margaret Chan
© OMS
Medicina
Metgessa xinesa.
Estudià a la Universitat de Western Ontario Canadà, on es doctorà en medicina l’any 1977 Posteriorment amplià estudis a la Universitat Nacional de Singapur 1985, a la Harvard Business School de Boston 1991, a la Universitat Tsinghua 1996 i a l’escola d’administració nacional de Pequín 2000 Des dels inicis, la seva trajectòria professional s’orientà vers la gestió i la planificació de la sanitat de 1987 a 2003 ocupà càrrecs al departament de sanitat del govern de Hong Kong del qual el 1994 fou nomenada directora general, en els quals destacaren les seves dots d’organització en la lluita contra…
Sergi Bonacase
Pintura
Pintor.
Estudià a les acadèmies d’André Lhote i de Fernand Léger i, al Brasil, amb Portinari 1948-50 Després del viatge a Amèrica abandonà la pintura figurativa i es dedicà a la pintura abstracta, de factura lineal i evocadora de moviment Exposà en diverses ciutats entre les quals a Barcelona Galeria René Metras, des del 1965
baronia de Montescot
Història
Jurisdicció senyorial que al s XIII pertanyia a Arnau de Montescot, senyor d’Oms i Calmella, que la llegà al seu fill Bernat (I) d’Oms.
Des del s XVI fou coneguda com a varvassoria de Montescot Dels Oms passà el 1730 als Sentmenat, marquesos de Castelldosrius
marquesat de Castelldosrius
Història
Títol senyorial concedit el 1690 a Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuça, senyor de Dosrius, Maresme (des del 1701, amb grandesa d’Espanya).
El seu net i quart titular, Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà , fou lloctinent de Mallorca, i el fill d’aquest i cinquè titular, Francesc Xavier de Sentmenat-Oms de Santapau i de Vera , fou capità general d’Andalusia i de Catalunya 1822-23
baronia de Santa Pau
Geografia històrica
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Santa Pau i que comprenia, ultra l’antic terme del castell de Finestres (les parròquies de Santa Maria de Finestres, Sant Aniol de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena, Sant Andreu de Sobre-roca i les Medes), les parròquies de Sant Miquel de Sacot, Santa Maria de Batet, Sant Julià del Mont i Sant Vicenç del Sallent.
Al s XIII ja pertanyia al llinatge dels Santapau Per raó d’uns béns dotats que li eren deguts, Joana d’Oms i de Ribelles interposà plet al seu germà Galceran I Ademar, i després al fill i successor d’aquest, Hug V Ademar de Santapau i Roís de Liori El 1445 recaigué sentència, confirmada el 1446 i el 1449, en favor de Joana, i el 1456 la cúria de Besalú vengué la baronia —aleshores en possessió de la filla d’Hug V— al marit de Joana, Berenguer V d’Oms, com a major oferent en encant públic fet amb motiu de l’execució de la sentència El baró Antoni I d’Oms de Santapau i de Sentmenat vinculà la…
Antoni de Sentmenat i de Cartellà
Antoni de Sentmenat i de Cartellà
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fill de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms Fou canonge i ardiaca de Barcelona, auditor de la Rota, bisbe d’Àvila, ardiaca de Nendoz a la seu de Sant Jaume de Galícia, cardenal 1789 i patriarca de les Índies, almoiner major i procapellà del rei, gran canceller i conseller d’estat, prelat domèstic del papa, assistent al soli pontifici i vicari general dels exèrcits i armada
Homs
Variant gràfica del cognom de la família Oms, d’artistes mallorquins.
coltura promiscua
Geografia agrària
Expressió italiana amb la qual hom designa el sistema de conreu basat en l’existència simultània de plantes de conreu vàries en un mateix camp, de forma que una d’elles serveixi com a suport de les altres.
És típic dels països mediterranis i es dóna en àrees de sòl humit o amb possibilitats de regatge, car no suporta una estació seca llarga Les formes més genuïnes es donen a la Toscana, l’Emília i la Campània, on són d’origen romà, i en el Minho portuguès, on s’adoptà el sistema al s XVIII en introduir-s’hi el conreu del blat de moro Coexisteixen moreres o oms, que fan de suport a la vinya, amb blat o faves Itàlia central, oms, vinya i blat o espart Campània i moresc, mongetes i vinya Minho Dóna bones produccions però exigeix una elevada quantitat de mà d’obra…
Montoriol
Municipi
Municipi del Rosselló, situat als Aspres, a la zona de contacte amb la plana del Rosselló, a la dreta de la Canta-rana (o riera de Sant Amanç, com és anomenada al sector de capçalera).
El sector meridional és el més alt 422 m alt al Montagut i el que té la vegetació característica dels Aspres El sector més baix, especialment el de la vall de la riera de Montoriol , capçalera del Rard, la qual neix prop d’Oms, és cobert de vinyes 89 ha, com a tots els baixos Aspres, que produeixen, especialment, vi dolç natural hom cull, també, albercocs 2 ha i patates 1 ha El poble , de poblament totalment disseminat, és centrat per l’església parroquial de Sant Andreu 244 m alt, sufragània de la de Sant Andreu d’Oms el 1010 era possessió del monestir d’Arles, situada a la dreta de la riera…