Resultats de la cerca

Deixeble, a Mallorca, de Joan Cabaspre i de Gregori Genonard, els quals succeí en l’ensenyament de la filosofia lulliana El 1508 continuà ensenyant a Alcalá, cridat per Cisneros, que inicià en aquesta disciplina esdevingué el seu conseller i el realitzador del fons lullià de la seva biblioteca i féu de mitjancer entre aquest i el grup lullià de París Charles Bouillé, de València Alfonso de Proaza i de Mallorca Promogué, a Alcalá, l’edició de texts lullians traduí al llatí el Fèlix de les meravelles de Ramon Llull amb el títol Liber de mirabilibus orbis , i al castellà el Desconhort no…

Llicenciat en dret a Barcelona 1943 i doctor a Madrid 1948 L’any 1953 guanyà la càtedra d’economia política i finances públiques de la Universitat de Barcelona En aquesta universitat impulsà llavors l’establiment d’una facultat de ciències econòmiques i s’encarregà de la seva organització i posada en funcionament 1954-56 Advocat del financer mallorquí Joan March, formà part de l’equip legal que defensà els interessos de l’Estat espanyol en el cas de dret públic internacional sobre l’abús de drets de la Barcelona Traction, Light and Power Co Ltd del 1970 Cal esmentar entre els…

S'hi installà vers el 820, amb el seu abat Miró, després de deixar la cella de Sant Martí, sota el castell d'Oltrera, on es formà originàriament la comunitat Fundà les celles de Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de Fonollà El 1109 la comtessa Ava, regent del Rosselló, l’uní a Santa Maria de la Grassa Al s XIII inicià una etapa de decadència, fins que el 1592 fou unit al monestir d’Arles Des d’aleshores els abats d’Arles s’anomenaren també abats de Sant Andreu de Sureda La sèrie d’abats, alguns simples prebendaris nomenats pel rei, fou continuada fins el 1801 A l’antic…

Estudià a Barcelona i Salamanca i es doctorà en drets i teologia a Gandia Retornat a Malloca s’ordenà de sacerdot 1683 fou canonge de la seu 1692 Rector de la Universitat Lulliana, el 1688 es veié forçat a dimitir Publicà un compendi de les Constituciones, estatutos y privilegios de la universidad luliana del Reino de Mallorca 1698, precedit d’una notícia històrica de la universitat i dels documents de la seva creació Deixà manuscrita una genealogia de la família Sureda Poesies seves en llatí figuren en els preliminars d’algunes edicions de l’època

Escriví Vàries coses tocants a la ciutat i regne de Mallorca , on recull notícies d’història natural d’agricultura, d’estadística, d’homes illustres, etc, i que es conserva manuscrita

Especialitzat en genealogia, la seva obra cabdal, Alistamiento Noble de Mallorca del año 1762 1911 li valgué l’ingrés com a membre corresponent a l’Acadèmia de la Història Altres obres seves són La Nobleza mallorquina, singularmente en el siglo XVII 1922, 1950, Antigues possessions d’Artà 1923, Memorias medievales de una villa mallorquina 1952 i El estamento prócer de Mallorca en la Baja Edad Media y épocas posteriores 1954 Fou arxiver de la diputació de Balears 1909-29 i president de la comissió de monuments 1923-27, 1951-60

Era fill de Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès consort de Santa Maria de Barberà Es doctorà a Cervera en ambdós drets i fou magistrat a Madrid Afeccionat a l’arqueologia i la numismàtica, sollicità i obtingué l’ingrés 1790 a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona El 1795 fou llegit el seu discurs d’ingrés Situación exacta de los ilercavones en Cataluña publicat al volum segon de les Memorias de l’Acadèmia, el 1868 El 1801 fou destinat a Lleida, on féu recerques sobre les seques catalanes més tard passà a Barcelona, on fou ministre del rei en la sala del crim de l’audiència Fou…

General de l’orde dominicà 1756-77 i cardenal Fill de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, comte de Savallà i de Peralada Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1729 Provenia de família aristocràtica lligada a la casa d’Àustria Després de servir un quant temps a l’armada austríaca, l’any 1734 entrà a l’orde dels predicadors, en fou provincial 1746 i mestre general 1756, i Pius VI l’elevà al cardenalat 1775 Tomista convençut, la seva carta De renovanda et defendenda doctrina sancti Thomae 1757 tingué una gran repercussió en els estudis dominicans Com a poeta en català és autor…

Fil de Joan Antoni de Boixadors i de Pinós, n'heretà els títols de comte de Peralada i vescomte de Rocabertí Fou vicepresident 1731-33 i un dels fundadors de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Participà en les lluites d’Itàlia 1733-37 i fou ràpidament ascendit Tornà a Barcelona, i el 1753 fou nomenat ambaixador a Portugal, on fou víctima del terratrèmol de Lisboa

Era fill del vescomte de Castellnou Guillem V El 1265 cedí a l’infant Jaume, hereu de Mallorca, els seus drets sobre Juegues Senyor en part de Salses i senyor de Sureda, signà com a garant el pacte d’unió conclòs el 1279 entre Jaume II de Mallorca i Pere III de Catalunya-Aragó Posteriorment prengué partit a favor del rei Pere, fet que li valgué la confiscació dels béns pel rei de Mallorca De la seva muller Estella, filla de Pere Paüc, de Perpinyà —la qual participà en la resistència contra el rei de Mallorca, mantenint castells, en absència del seu marit, contra les tropes reials…