Resultats de la cerca

Camarlenc del rei Martí I de Sicília Acompanyà l’infant Martí i els seus fills els reis de Sicília en l’expedició a aquesta illa el 1392 Tornà amb l’infant, esdevingut rei de Catalunya-Aragó, el 1397, però retornà a Sicília en missió oficial el 1398 i s’hi establí Fou un dels principals consellers de Martí el Jove i portà a terme diverses ambaixades una al rei Martí el 1399 i una altra a la cort napolitana el 1401, per tal de negociar el matrimoni de la germana del rei Ladislau, Joana, amb Martí el Jove, que no es portà a terme El 1408, quan aquest passà a Sardenya, fou un dels membres del…

Situada a l’extrem SW del comtat de Girona, originàriament comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Hortsavinyà i Vallmanya i gran part de les de Sant Pere de Pineda o de Riu i de Santa Maria de Pineda A la primera meitat del s XIV sorgí el nucli de Calella , i a la fi del XV els d' Arenys de Mar , Canet de Mar i Sant Pol de Mar , que esdevingueren universitats independents Comprenia també les cases aloeres de Canet, Menola, Camós i Pineda Des de la primera meitat del s XI pertanyia al llinatge dels Sesagudes, dit després de Montseny El…

Travessa els termes de Vallestàvia i de Finestret, on s’uneix amb el riu de Llec, el seu afluent principal, i desemboca dins el de Vinçà, davant els banys de Nossa

Culmina a 773 m alt cim de Montnegre de Ponent i constitueix, així, el sector més alt de la Serralada El nom prové probablement del color fosc que presenta als llocs alts, tant pels materials geològics esquists silurians i calcàries devonianes, sobretot com pel color fosc de la vegetació predomini de l’alzinar Fora dels capçals predomina el sòcol granític, el mateix que, fora del paleozoic, apareix a la resta de la Serralada El clima és més plujós que als sectors meridionals uns 800 mm de mitjana anuals L’alzinar domina per damunt els 500 m alt, i per sota, en llocs adequats, les alzines…

Situació i presentació Situat a l’extrem NW del Segrià, fou segregat l’any 1991 del municipi d’Alpicat per tal de constituir un municipi independent Limita amb els municipis d’Alcarràs al S i Lleida a l’E i al NE, amb el de Tamarit de Llitera Llitera al NW, i amb els d’Esplucs i Bellver de Cinca al NW i a l’W i Saidí al SW, tots tres termes de la comarca del Baix Cinca El municipi, estès als altiplans de la Sardera que separen el Segre del Cinca, al N de la serra del Coscollar, és regat pel canal de Vallmanya derivat del d’Aragó i Catalunya i pel de Pinyana Entre les partides cal esmentar les…

Ciutadà de València, hom l’identifica amb el Miquel Pereç que el 1488 fou elegit clavari de censals i el 1514 conseller de la ciutat pel grup dels jurats vells, i que el 1518 i el 1526 exercí el càrrec de lloctinent de mostassaf Intervingué en el certamen marià del 1474 amb la composició Del més alt cel haveu ubert la porta , i a la segona edició del  Cancionero general València 1514 figura una Demanda feta per Miquel Perez a Joan Verdancha , que comença D’amor los combats encalsen ma vida Autor d’obres i de traduccions de caràcter religiós Fou, però, més conegut com a escriptor o traductor…

Però hom dubta encara de la situació del topònim que donà nom al llinatge i a la baronia Els primers membres del llinatge dels quals hom té notícia són els germans Bernat mort d 1063 i Miró Riculf mort d 1069, fills d’Adelaida, que entre el 1050 i el 1068 prestaren plegats jurament de fidelitat al comte Ramon I de Cerdanya pel castell de Pinós Els Pinós Reberen en comanda dels comtes de Barcelona els castells de Balsareny i Gaià i l’honor d’Oristà 1063, que després Miró Riculf, mort segurament ja el seu germà, canvià per rendes a Manresa 1064 Els mateixos comtes li encomanaren, poc després,…

Consta de tres parts Infern, Purgatori i Paradís , amb un total de 100 cants, en tercets encadenats hendecasíllabs Fou escrita entre el 1307 i el 1321 Les dues primeres parts eren acabades el 1314, i la tercera fou acabada el 1321 i divulgada pòstumament Dant s’hi proposa d’ensenyar que per a aconseguir la felicitat cal recórrer un llarg camí que, tot passant per dos estadis l’odi al pecat —simbolitzat per l’infern— i la purificació en el penediment —simbolitzada pel purgatori—, permet d’arribar a la felicitat terrenal l’edèn i a la beatitud celestial el paradís En el camí l’home ha d’ésser…

És en un contrafort roca Rossa, 445 m alt del Montnegre, al N d’Hortsavinyà, enmig d’una urbanització Fou fundada el 1145 per Guerau III de Cabrera, vescomte de Cabrera i d’Àger, sobre el seu alou de Fredena, de la jurisdicció d’Hostalric En fou el primer prior l’exmonjo Bernat, que rebé la donació i començà l’edificació de l’església Una llarga sèrie de donacions dels nobles veïns, consignada en el Cartoral de Roca-rossa ara a l’arxiu capitular de Solsona, permeté d’aixecar la gran església romànica de transició, subsistent en bona part, i de crear una comunitat canonical composta del prior…