Resultats de la cerca

Tot el territori, de poca extensió, és de regadiu 180 ha, que aprofita l’aigua del riu a través de la séquia comuna d’Oliva L’únic conreu important és el taronger, que ocupa com a monocultiu pràcticament tota l’horta Avui l’activitat econòmica es reparteix entre l’agricultura i els magatzems de preparació de fruita La població cresqué al llarg dels s XVIII i XIX amb la implantació del regadiu i l’expansió del tarongerar El poble 1 424 h agl 2006, coferers 34 m alt és al peu del puig de Rabat 176 m alt, termenal amb els municipis de la Font d’En Carròs i de l’Alqueria de la Comtessa L’…

El gremi de pescadors fou molt important a València, on els pescadors de l’Albufera, Russafa, Catarroja i el Grau obtingueren importants privilegis corporatius durant els segles XIV i XV 1353, 1373, 1382, 1393, 1404, 1415, 1454 i amb menys intensitat durant les centúries següents 1549, 1599, 1626 les ordinacions tradicionals foren confirmades per les autoritats borbòniques en 1748-61 A Barcelona el gremi de pescadors era, al segle XVIII, el més important dels gremis de la mar Tenia el seu origen en la confraria de barquers, formada el 1380 i dividida el 1426 entre els barquers vells, sota l’…

Convertida en la raó social Francesc Cros i Companyia 1819, fou transformada pel seu fill Joan Cros i Possel Barcelona — 1862 en 1831-33 i novament vers el 1844 El 1866 fou constituïda la raó social Amadeu Cros, que installà una fàbrica a Badalona 1874 i que es transformà 1904 en la Societat Anònima Cros, iniciada amb un capital social de 7500000 pessetes Bona part del control de la societat anà a les mans d’una empresa italogrega el 1970, i, el 1972, del Banco de Santander Tenia factories a Badalona, Flix, Lleida, València, Palma i també a Madrid, Sevilla, Santander, la Corunya i Màlaga…

Professor de català, inicià la seva trajectòria artística molt influït per Raimon , i gradualment anà incorporant a les seves cançons altres elements, com el pop-rock acústic i d’altres cantautors, com ara Lluís Llach , amb el qual l’any 2005 enregistrà un àlbum Publicà el primer disc l’any 1996, L’única diferència  , al qual seguiren Estels de tela 2000, Barricades de paper 2003,  Que no s’apague la llum 2005, amb Lluís Llach,  Alfabets de futur 2006 i Música i lletra 2011 Ha collaborat en discs i actuacions collectives L’Ovidi se'n va al Palau , 2007 Musiquetes per a la bressola , 2008…

A diferència dels teixidors de llana, eren menestrals independents, si bé la indústria del lli no tingué al Principat la mateixa difusió que la draperia A Barcelona, el gremi de teixidors de lli i de cotó fou creat al s XIV ordinacions del 1325 i el 1394 i rebé nombroses disposicions i privilegis durant els s XV 1402, 1466, XVI 1550, 1599 i XVII 1662-69 Durant el XVIII el gremi mantingué la seva cohesió interna, però sense participar gaire de l’embranzida econòmica de la centúria Al Principat hi hagué gremis de teixidors de llana i de lli Igualada, Cardona, Solsona, de lli i cotó Reus 1583 i…

S’autodefineix com a liberal i manté una línia política de centredreta, acusadament espanyolista En els inicis publicà informacions que posaren al descobert la trama dels GAL , així com diversos escàndols de corrupció que afebliren el govern de Felipe González, i posteriorment qüestionà algunes actuacions dels governs de José María Aznar i de José Luis Rodríguez Zapatero en molts més aspectes A la segona dècada del segle XXI ha mostrat una agressiva belligerància contra el sobiranisme català, i ha publicat algunes notícies de fonts i solvència molt dubtoses sobre suposades irregularitats de…

A dinou anys ja era catedràtic de matemàtiques a l’institut de segon ensenyament d’Alacant El 1836 es donà a conèixer com a dramaturg amb Doña María de Molina 1836 aquest i altres èxits literaris li valgueren l’ingrés a l’Academia Española de la qual fou director des del 1865 i a la de Bellas Artes de San Fernando Membre del partit moderat, fou diputat a corts 1844 i primer ministre de foment en crear-se aquest càrrec 1847 Isabel II el féu marquès de Molins 1848 i gran d’Espanya 1863 Fou ministre de marina 1847-49 i 1853-54 com a tal, envià l’esquadra a Gaeta a fer costat al papa…

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó Historiador crític, que basa la seva tasca en la prova documental, escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de…

Es graduà a l’escola normal d’Alacant i a l’Escuela de Estudios Superiores del Magisterio de Madrid on rebé la influència de la Institución Libre de Enseñanza Exercí el magisteri i fou inspector en cap de primera ensenyança d’Osca, Lleida i Barcelona 1931-39 Del 1933 al 1937 fou professor de pedagogia a la Universitat de Barcelona Creà, també a Barcelona, la Cooperativa Espanyola de les Tècniques Freinet, i cal considerar-lo com l’introductor i el difusor del moviment de L’École Moderne, molt coneguda a Catalunya El 1940 s’exilià a Cuba, on fou professor de filosofia de l’…

Vida i obra Cursà dret a la Universitat de Barcelona 1929-33 i es llicencià a Saragossa 1935 Fou corresponsal de La Estafeta Literaria  i director nominal de Lluc  1968-74 Collaborà a Brisas  i Baleares  1941-77, del qual fou redactor a partir del 1952 sota el pseudònim Gafim , publicà alguns contes humorístics, gregueries, articles de viatge i crítiques de literatura i art, en català És autor de Tres viatges amb calma per l’illa de la calma 1952, on aplega proses de caràcter costumista que descriuen, amb humor, tres viatges per Mallorca També publicà diversos estudis sobre pintura, algunes…