Resultats de la cerca
Es mostren 685 resultats
l’Argilaga
Vista del poble de l’Argilaga
© Marc Dalmau
Poble
Poble del municipi de la Secuita (Tarragonès) situat a 170 m d’altitud, a la divisòria d’aigües entre el Francolí i el Gaià.
Situació i presentació Es localitza a la porta a les fèrtils planes de l’Alt Camp, a la vora de l’antic camí reial que comunicava Tarragona amb el monestir de Santes Creus Ubicat al sector est de la Secuita, ocupa uns 4,2 km 2 , una quarta part de tot el terme municipal Resseguir els límits en detall és complicat, però limita amb el terme de Nulles pel nord a través del bosc que hi ha a Mas de Molins, amb Renau pel nord-est a través de la carretera TP-2031 que va de Tarragona cap al Pont d’Armentera i per l’est amb l’antic camí que porta de Peralta al Catllar Pel sud-est, una bona part del…
Corçà
Vista general de Corçà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, a la vall del Rissec, poc tros abans de la seva confluència amb el Daró.
Situació i presentació Limita al N amb Rupià i Parlavà, a l’E amb Ullastret, al SE amb la Bisbal d’Empordà, al S-SW amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, a l’W amb Madremanya Gironès i al NW amb la Pera Comprèn, a part Corçà, cap de municipi, els pobles de Caçà de Pelràs, Casavells municipi annexat el 1969 i Matajudaica, i els petits veïnats d’Anyells i Planils El municipi s’estén per una part dels darrers contraforts septentrionals de les Gavarres, on hi ha afloraments volcànics al paratge de Terra Negra, amb l’elevació màxima al Puig Blanc 140 m, i comprèn un sector planer al S i…
inclinat | inclinada
Heràldica
Dit de l’escut —generalment l’ogival— col·locat de manera que el centre de gravetat passa pel cantó sinistre del cap i per l’abisme; quan porta casc, aquest és col·locat damunt el cantó esmentat.
Fennoscàndia
Regió
Regió fisiogràfica del nord d’Europa que comprèn l’escut bàltic, estès per Suècia, Finlàndia, Carèlia i la península de Kola, a Rússia, i la major part de Noruega, afectada pel cicle orogènic del Caledonià.
Hi predominen els materials cristallins del Precambrià, no alterats des del Cambrià, coberts només per llacs d’origen glacial i, a la regió d’Escània Suècia, per materials sedimentaris El nom de Fennoscàndia li fou donat pel geòleg finlandès W Ramsay, el 1898
pila
Heràldica
Peça ordinària consistent en un llarg triangle, la base del qual ocupa dos terços de la vora superior de l’escut i que baixa en angle agut cap a la vora inferior però sense arribar-hi.
N'hi pot haver més d’una, i en aquest cas es pinten més estretes Hom parla de pila en banda o pila en barra quan és collocada a l’angle destre o al sinistre del cap, en la direcció de la banda o de la barra
contraposició
contraposició heràldica : 1 contracomponat Bordura contracomponada; 2 contraescacat; 3 contrabanda; 4 contrafaixa; 5 contrapal; 6 contraxebró; 7 contrabandat; 8 contrabarrat; 9 contrafaixat; 10 contrapalat; 11 contraxebronat; 12 contraabraçat a sinistra; 13 contracalçat; 14 contracapat; 15 contraentat
© Fototeca.cat
Heràldica
En una representació heràldica, alteració d’alguna de les característiques d’una peça, escut o figura, respecte a les considerades com a simples o primitives, per tal de crear amb els elements resultants una determinada oposició.
escarabat de cuina
Femella i mascle de l’escarabat de cuina
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels dictiòpters, de la família dels blàtids, d’uns 3 cm de llargària, amb el cos deprimit i el cap amagat sota el protòrax, que és gros i té forma d’escut.
Les potes són molt llargues Omnívors, nocturns, lucífugs i incapaços de volar, estan adaptats a la vida en els estatges humans, on ocupen els soterranis, les bodegues o bé s’amaguen sota els mobles, etc Són molt comuns als Països Catalans
abaixat | abaixada
Heràldica
Dit de l’ala d’un ocell, d’una espasa, d’un bastó o un altre objecte, quan tenen la punta o un extrem adreçat cap a terra o cap a la punta de l’escut.
peceta
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a les monedes d’argent espanyoles d’Isabel II, des del 1834 fins al 1864 amb valor de 4 rals, i des del 1864 fins al 1868 amb valor de 40 cèntims d’escut.
corbat amunt
D'esquerra a dreta, calçat corbat, faixa corbada amunt i cap corbat amunt
Heràldica
Dit d’una faixa, banda o barra torçada cap a la part superior (o inferior) de l’escut, i també d’un cap la línia de separació del qual amb el camper té la flexió esmentada.