Resultats de la cerca
Es mostren 2180 resultats
la Balanguera
Folklore
Dansa i ball
Música
Nom que havia estat donat a Mallorca a la Bolangera, personatge popular femení, conservat en la denominació d’un ball rodó infantil, cantat, de ritme molt mogut: el ball de la Balanguera.
Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots elsPaïsosCatalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou declarat himne…
Eloi
Història
Conseller dels reis merovingis Clotari II i Dagobert I.
Fou orfebre i moneder Home d’una gran caritat, deixà la cort per esdevenir sacerdot El 641 fou consagrat bisbe de Noyon Convertí un gran nombre de germànics al cristianisme Patró dels orfebres i dels pagesos, era invocat especialment contra les malalties dels cavalls Als PaïsosCatalans el patronatge de sant Eloi s’estengué a l’edat mitjana especialment entre els qui practicaven els oficis del metall eloi Fou patró també dels argenters i dels traginers Entre les nombroses capelles que li foren dedicades, es destaca l’ermita de Sant Eloi ,…
Club Ramon Muntaner
Entitat civicocultural creada a Barcelona al desembre del 1978, amb els objectius de promoure i defensar la consciència nacional dels Països Catalans i afavorir la col·laboració entre ells.
Impulsat per Miquel Tarradell, Max Cahner, Josep Benet, Miquel Sellarès, etc, l’integraven nacionalistes independents o militants de diferents partits El 1983 suspengué les seves activitats
valencianisme
valencianisme Acte polític a la plaça de toros de la ciutat de València (9-X-1978)
© Fototeca.cat
Història
Política
Moviment polític que reivindica els interessos propis del País Valencià.
El primer grup organitzat, València Nova 1904, convocà i celebrà 1907 la Primera Assemblea Regionalista Valenciana, tractant d’aconseguir un pacte solidari valencià, semblant al de la Solidaritat Catalana 1906 L’intent fracassà per l’enemistat del republicanisme blasquista blasquisme i dels partits alfonsins La conversió de València Nova en Centre Regionalista Valencià 1907 i la creació de la seva Joventut Valencianista 1908, relacionada amb la Joventut Nacionalista 1909 de Castelló de la Plana i la Joventut Valencianista del Principat, plantejaren una major ambició política, però fracassaren…
Bellcaire

Castell de Bellcaire
mll (CC BY-NC 2.0)
Ciutat
Ciutat del Llenguadoc, Occitània, al departament de Gard, França, situada vora el Roine i enfront de Tarascó.
Hi ha indústria química, alimentària i tèxtil Un castell del segle XIII domina la ciutat cal destacar, a més, la casa de la vila, del segle XVII, obra de Mansart, l’església de Nostra Dona de Pomiers, del segle XVIII, i el Museu del Vell Bellcaire, on es conserven peces d’etnologia occitana i nombrosos documents relatius a la fira de Bellcaire Al segle XIII els reis de França crearen la senescalia de Bellcaire , ensems amb les de Carcassona i de Tolosa, per tal de dur a terme la pacificació del Llenguadoc, recentment adquirit senescal La seva situació privilegiada convertí la ciutat en un…
cartomància
Esoterisme
Pràctica basada en la interpretació de l’atzar per mitjà de les cartes de joc i que consisteix en el pronòstic, emès per l’endevinador, dels fets futurs concernents a una persona.
La seva difusió, bé que generalment clandestina, és notablement elevada, fins i tot en països d’un grau elevat de civilització Hom empra les cartes ordinàries o les simbòliques anomenades tarots En el primer cas, l’endevinador identifica el consultant amb una figura del joc tenint en compte la seva edat, el sexe i altres característiques personals, i extreu, per un procediment variable, les cartes que donen suport a la predicció Generalment aquesta és formulada en termes estereotipats referits a uns tòpics convencionals viatges, fortuna, amor, negocis, herències, salut, etc Més…
ànec collverd
Ànec coll-verd, mascle i femella
© Fototeca.cat
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície.
El mascle té el cap i el coll verds, i la femella és bruna tots dos tenen el mirall morat Viu prop de l’aigua, tant en la dolça com en la dels estuaris Es troba a tot l’hemisferi nord, i cria a tot arreu, preferentment als països nòrdics És freqüent als PaïsosCatalans, on hiverna És l’espècie més coneguda i l’arrel de moltes races domèstiques, entre d’altres l’ ànec de Rouen , d’origen francès, amb el nom de la ciutat d’on procedeix És explotat per la seva carn, exquisida i abundant, malgrat el lent engreix als 6 mesos arriba a pesar 2,5-3kg L’ ànec d’…
Gràcia
Advocació mariana que s’introduí arreu d’Europa a la fi del s XIV, per influència dels estudis escolàstics sobre la gràcia.
Als PaïsosCatalans, a partir d’aquell moment, molts altars marians de les parròquies es digueren de Santa Maria de Gràcia o de les Dones —pel fet d’anar a cura d’elles l’administració— Són molts els santuaris, els convents, les parròquies i els altars que li són dedicats a Llucmajor Mallorca, la Ral Ripollès, Orís Osona, Lloret de Mar Selva, Santa Margarida de Montbui Anoia, Barcelona, Vila-real Plana Baixa, Maó Menorca, Sitges Garraf, Alcover Alt Camp, Biar Alcoià, Cinctorres Ports, l’Escala Alt Empordà, Santa Susanna Maresme…
singnàtids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels singnatiformes.
Tenen un cos molt llarg, cobert de plaques òssies disposades en anells, que formen cuirassa, amb cua, proveïda o no d’aleta, eventualment prènsil, una sola aleta dorsal amb radis tous, que fa moure el cos, les pectorals petites o absents, i ulls molt mòbils Els mascles tenen, generalment, una bossa o cambra incubadora abdominal, on els ous, deixats per la femella, s’obren i es desenvolupen si no hi ha bossa, els ous són enganxats sobre el ventre Habiten comunament als herbassars d’algues L’agulla, la serpeta, el serpetó i el cavall marí són singnàtids…
Jean-Marie-Célestin Douais
Historiografia
Historiador.
Fou bisbe de Beauvais 1899-1915 i professor d’història eclesiàstica a l’Institut Catòlic de Tolosa, al Llenguadoc És autor de nombrosos estudis sobre els albigesos i sobre la inquisició, els procediments de la qual defensà L’inquisition en Roussillon 1892 i L’inquisition, ses origines, sa procédure 1906 Publicà la Practica inquisitionis haereticae pravitatis de Bernat Gui, el 1886, i escriví obres sobre el Llenguadoc i sobre temes relacionats amb elsPaïsosCatalans, com La Bible en catalan, de Jean Fernández de Heredia 1886 i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina