Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
esplancnocrani
Anatomia animal
Part de l’esquelet del cap que serveix de suport a la part cefàlica del tub digestiu i, en els peixos, de l’aparell branquial (crani).
esfírnids
Ictiologia
Família de peixos condrictis amb el cap amb dues grans expansions laterals a l’extrem de les quals hi ha els ulls; inclou el peix martell.
centrolòfids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, de cos allargat, oblong i lleugerament comprimit, però amb el peduncle caudal ben diferenciat, que inclou els trotllos.
branquiürs
Carcinologia
Subclasse de crustacis entomostracis, integrada per individus paràsits temporals de peixos marins i d’aigua dolça, que neden lliurement passant d’un hoste a l’altre.
Són de dimensions petites i tenen el cos aplanat, amb una closca cefalotoràcica en forma d’escut que protegeix el cap i els tres darrers segments toràcics Tenen quatre parells de potes toràciques de funció nedadora L’abdomen és bilobulat, no és segmentat i no porta cap apèndix A la part cefàlica tenen dues antenes molt curtes, un ull imparell nauplià i un parell d’ulls composts i mòbils Les maxilles són transformades en un parell de ventoses que asseguren l’adhesió a l’hoste Els sexes són separats el desenvolupament embrionari és directe, i les larves són semblants als adults/>
bavosa
Bavosa de cresta (Blennius cristatus)
Phil's 1stPix (cc-by-nc-sa)
Ictiologia
Gènere de peixos perciformes de la família dels blènnids, d’uns 10 a 25 cm de llargada, amb el cos recobert d’una secreció mucosa abundant.
Tenen les aletes dorsal i anal molt llargues, i les ventrals en posició jugular Algunes espècies tenen tentacles superciliars, anomenats banyes Els mascles fan parades nupcials i tenen cura de les postes Les bavoses habiten els fons rocallosos costaners Poden romandre a la zona de marea baixa, puix que llur respiració és branquial i cutània i la secreció del cos les preserva de la dessecació Són pròpies de l’Atlàntic, la Mediterrània i la mar Negra Hi ha força espècies que són freqüents a les costes i a les aigües interiors catalanes
albúlids
Ictiologia
Família de clupeïformes, integrada per peixos de cos en forma de fus, poc comprimit i, tot ell, tret del cap, recobert d’escates petites i argentades.
La boca és petita i subterminal Les aletes són disposades com en les sardines i poden tenir un radi posterior llarg a l’aleta dorsal Albula és el gènere més important
pesca de l’alba
Pesca
Pesca d’arrossegament que és feta al crepuscle matutí aprofitant que els peixos en aquell moment es mostren més actius, cosa que en facilita la captura.
Practicada especialment per a aquelles espècies al límit dels fons nets i bruts, o bé per a aquelles de vida bentopelàgica que en aquestes hores es troben més a prop del fons
farina de peix
Farina de peix
Alimentació
Nutrient constituït per les restes de peixos després d’haver-ne extret l’oli i d’haver-los sotmesos a la mòlta i a l’assecatge.
És emprada com aliment per al bestiar
teleostis
Ictiologia
Superordre de peixos actinopterigis, el més important pel que fa a nombre d’espècies i a diversitat, que comprèn peixos totalment ossificats, de cua homocerca, encara que un examen detallat de la seva estructura interna evidencia que aquesta simetria és secundària i deriva d’una estructura heterocerca primitiva, amb escates constituïdes per petites làmines òssies, generalment primes i flexibles.
Filogenèticament deriven dels holostis de les mars secundàries i aparegueren a les acaballes del cretaci Habiten en tots els medis marins, des de la superfície fins a grans fondàries també han envaït les aigües salabroses i les aigües dolces continentals El seu èxit evolutiu és degut en part a la seva fecunditat i en part al gran polimorfisme i poder adaptatiu, tant econòmic com fisiològic, que presenten els 26 diferents ordres, amb nombroses famílies, en què hom ha dividit la classe
tetraodontiformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis integrat per peixos de cos curt, cap gros amb els premaxil·lars i els maxil·lars soldats entre ells, boca i feses branquials petites, pell revestida de plaques òssies, escates rugoses i gruixudes o espines, aletes pectorals, quan n’hi ha, en posició toràcica i bufeta natatòria del tipus dels fisoclists.
Llur cos adopta sovint formes comprimides, polièdriques o més o menys globoses Generalment marins i costaners, viuen a les zones tropicals L’ordre inclou vuit famílies, amb unes 200 espècies, entre les quals destaquen la dels balístids, amb la ballesta , la dels tetraodòntids, amb el peix globus comú , la dels diodòntids, amb el peix eriçó , la dels mòlids, amb el bot , única espècie existent als Països Catalans, i la dels ostraciònids, amb el peix cofre