Resultats de la cerca
Es mostren 1406 resultats
Magúncia
Ciutat
Capital del land de Renània-Palatinat, Alemanya, a la vora esquerra del Rin, enfront del punt d’aiguabarreig amb el Main i de la ciutat de Wiesbaden.
És un centre comercial i industrial, situat al límit entre l’Alt Rin i el Baix Rin, a la zona dels turons del Rheingau, coberts de vinya És port fluvial Té una indústria diversificada fusta, ciment, productes químics, maquinària, vidre, cervesa És un centre administratiu i cultural important Hi ha universitat, fundada el 1477, i és seu d’un arquebisbat L’antiga Magontiacum dels romans fou capital de la Germània Superior Seu episcopal des del 747, amb sant Bonifaci, al s XIII fou la ciutat més important d’Alemanya i la capdavantera de la lliga de Renània El 1356 els arquebisbes de…
Rhein-Herne-Kanal
Canal de navegació
Via navegable d’Alemanya que constitueix la major artèria de transport del Ruhr i posa en comunicació l’Alemanya meridional amb la mar del Nord a través del Rin i del Mittellandkanal.
Té 38 km de llargària i uneix el Rin, vora Duisburg, amb el Dortmund-Ems-Kanal És capaç per a vaixells de 1 370 tones i hom hi transporta sobretot carbó
conca del Ruhr
Regió
Regió industrial d’Alemanya, al land
del Rin del Nord-Westfàlia.
S'estén des de la vora esquerra del Rin, vers l’E, fins al Hamm i des del Ruhr vers el N fins al Lippe En un sentit més ampli caldria incloure-hi les ciutats renanes de Krefeld i Düsseldorf i el cinturó urbà estès cap a l’E, des de Düsseldorf per Wuppertal fins a Hagen Constitueix una complexa aglomeració metropolitana, i la concentració industrial més gran d’Europa No presenta, en canvi, unitat física el seu marc correspon, al S, al pla inclinat del Sauerland, vigorosament entallat pels rius, com el Wupper Al N i NW, els horitzons baixen i l’expansió industrial s’efectua amb més…
Estrasburg
Ciutat
Ciutat d’Alsàcia, França, capital del departament del Baix Rin i de la regió administrativa de Gran Est, a la frontera amb Alemanya.
És situada a la fèrtil plana alluvial alsaciana, vora l’Ill i a 3 km del Rin, en un encreuament de grans vies de comunicació internacionals i de tota la xarxa de canals navegables que enllacen l’Ill i el Rin amb els rius Marne i Roine El nucli primitiu de la ciutat es formà en una illa entre dos braços de l’Ill Els vells barris del sud, de carrers estrets i alta densitat d’habitatge, han estat en part remodelats, amb l’obertura de grans artèries transversals i de bulevards perifèrics D’altra banda, l’expansió urbana ha absorbit, creant-hi noves indústries, els antics…
Bacharach

Vista de la localitat de Bacharach, Alemanya, amb el Rin al fons
© Corel / Fototeca.cat
Aquisgrà
Ciutat
Ciutat del land del Rin del Nord-Westfàlia, Alemanya, al marge septentrional de les Ardenes.
És el centre comercial i industrial d’una conca minera que proporciona a la del Ruhr el combustible lignit per a la producció d’electricitat Ciutat fronterera amb Bèlgica i els Països Baixos, és el punt d’entroncament de la xarxa d’autopistes alemanya amb la d’aquests països És un dels principals centres tèxtils del país, especialitzat en llaneria, i compta també amb indústria mecànica agulles, vagons de ferrocarril, siderúrgica i química Centre cultural i d’ensenyament superior Rheinisch-Westfälische Technische Hochschule Durant l’Imperi Romà era una estació termal, anomenada…
Lluís I
Història
Rei d’Aquitània (781-817) i emperador dels francs (814-840), fill de Carlemany i d’Hildegarda.
Com a rei d’Aquitània, coronat pel papa Adrià I a Roma el 781, fou encarregat pel seu pare dels afers de les fronteres amb els sarraïns d’Espanya, sota la cura successiva d’Arnold, Deodat i Hildegarda, amb la responsabilitat militar dels ducs de Tolosa, de primer Corsó i després Guillem I 970, i amb el consell, en els afers espirituals, de Benet d’Aniana Les capitals efectives foren Bourges, des del punt de vista eclesiàstic, i Tolosa, des del polític i el militar Les primeres missions degueren ésser la implantació dels hispans refugiats a Septimània i Provença des del fracàs de l’expedició…
Alsàcia

Mapa de l’evolució territorial d’Alsàcia
© fototeca.cat
Regió de l’extrem NE de França, que limita amb els länder alemanys de Renània-Palatinat al N i Baden-Württemberg a l’E, amb els departaments francesos del Mosel·la i dels Vosges a l’W, i al S amb Suïssa; inclou els departaments de l’Alt Rin i del Baix Rin i del Territori de Belfort.
Amb uns 8280 km 2 de superfície i una població al voltant d’1873000 habitants 2014, és la part occidental de la fossa renana formada pels moviments tectònics que han separat els Vosges de la Selva Negra i és emplenada per sediments acumulats durant l’Oligocè, que en alguns llocs arriben als 2000 m de profunditat És una plana allargada de 20 a 30 km d’ample per 150 km de llarg d’uns 200 m d’altitud mitjana, que des d’antic ha servit de pas entre el N i el S d’Europa Hi ha tres grans tipus de paisatge les muntanyes vosgianes, la plana i els turons subvosgians El vessant alsacià dels Vosges…
Kaub

Vista dels castells de Kaub, Hessen
© Corel / Fototeca.cat
Localitat
Localitat del land
d’Hessen (Alemanya).
Situada a la vora del Rin, compta amb dos castells un al mig del riu, el Burg Pfalzgrafenst que feia les tasques de duana de les mercaderies que circulaven pel Rin, i el Burg Gutenfels, al sector més alt del poble
Baviera
Nom amb el qual és conegut el llinatge dels Wittelsbach
des del 1180, que el comte palatí Otó V de Wittelsbach esdevingué duc de Baviera (Otó I).
El seu fill Lluís I, duc de Baviera mort el 1231, fou investit comte palatí del Rin el 1214, i des d’aleshores tots els membres de la família porten els títols de duc o príncep de Baviera i comte palatí del Rin
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina