Resultats de la cerca
Es mostren 890 resultats
Clodoveu I
Història
Primer rei de tots els francs (~509-511).
Succeí el seu pare Khilderic I Atacà Siagri, darrer representant de la sobirania de l’imperi Romà a la Gàllia, el vencé prop de Soissons, el féu matar 486 i ocupà el territori que li era subjecte, entre el Somme i el Loira Aconseguí d’imposar-se com a rei únic dels francs salis Acudí en auxili dels francs ripuaris, atacats pels alamans, els quals foren vençuts 496 i sotmesos vers el 509 fou elegit rei pels francs ripuaris Es convertí al cristianisme i fou batejat a Reims pel bisbe Remigi Únic cap d’estat cristià a Occident, enfront dels arians, obtingué la influent adhesió de l’episcopat,…
València d’Àneu
Poble
Poble i cap del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat en un replà a la dreta del riu de la Bonaigua, a 1 km de la seva confluència amb la Noguera Pallaresa (1 085 m alt.).
L’església parroquial Santa Maria és romànica, amb un absis semicircular, un campanar de planta quadrada i pintures murals a l’interior Entre les cases es destaca la casa de la Senyora Vora el poble, damunt un serrat que domina la vila d’Esterri d’Àneu, hi havia el castell de València , pertanyent als comtes de Pallars, el qual, juntament amb el de Portaran que es dreçava al vessant oposat de la vall de la Bonaigua, defensava el camí de Pallars a la Vall d’Aran en la guerra de Ferran II de Catalunya-Aragó contra el comte Hug Roger III de Pallars mentre aquest havia fugit enllà dels Pirineus,…
Felip Pedrell i Sabaté

Felip Pedrell i Sabate
© Fototeca.cat
Música
Literatura catalana
Compositor, musicòleg i assagista.
Vida i obra Es formà musicalment a la catedral de Tortosa, on ingressà com a nen cantor de la capella de música, dirigida per JA Nin i Serra , músic illustrat que l’introduí tant en la música antiga com en la moderna i a qui considerava el seu únic mestre El 1873 es traslladà a Barcelona com a sotsdirector d’una companyia de sarsueles El 1874 estrenà al Gran teatre del Liceu l’òpera L’último Abenzerraggio —primera versió del 1868—, sobre una novella de Chateaubriand, i el 20 d’abril de 1874 estrenà l’òpera Quasimodo , l’èxit de la qual impulsà Joan Casamitjana i Marià Obiols a demanar a…
, ,
Auloron
Ciutat
Ciutat de la Gascunya, Occitània, al departament dels Pirineus Atlàntics, França, a la confluència dels gaves d’Aussau i Aspa, que formen la riera d’Auloron.
Té fàbrica d’amortidors i altres productes mecànics, teixits de llana, indústries de la fusta i fàbrica de xocolata El vescomte de Bearn hi edificà un castell 1080, entorn del qual es formà una ciutat feudal fins la unió de Bearn a la corona de França Església de Santa Maria, antiga catedral ss XII i XIII, amb magnífic portal romànic Té restes de fortificacions
el Donasà
Comarca occitana, al Llenguadoc, situada als Pirineus, al nord del Capcir, a la banda esquerra de l’Aude, riu que la separa del País de Salt.
Forma part actualment del departament francès de l’Arieja, i el centre més important és Queragut En procés de despoblament, hom hi parla un dialecte occità de transició cap al català Esmentat el 844 formant part del País de Salt, del comtat de Rasès, comprenia dues parròquies Sant Feliu de Donasà, les ruïnes de la qual són entre Queragut i Carcaneres, i Ròsa i sis consolats Queragut, Ròsa, Mijanés, el Pla amb el Puig i Carcaneres i Artigues Des del segle X pertangué als comtes de Cerdanya probablement fou cedit pel comte Roger I de Carcassona el 981 al comte Oliba Cabreta de Cerdanya, el qual…
ibèric
Lingüística i sociolingüística
Llengua dels ibers.
Estesa del N dels Pirineus riu Erau fins a l’estret de Gibraltar a llevant de la península Ibèrica, és encara molt poc coneguda Hom té dubtes sobre la seva classificació Alguns lingüistes la consideren anterior a l’extensió dels pobles indoeuropeus a l’Occident, i l’han relacionat, sense gaire èxit, amb el basc Altres, en canvi, remarquen la influència de les parles continentals europees Les fonts del seu estudi, a més dels noms propis en texts o en inscripcions llatines, són els texts epigràfics indígenes, escrits en alfabet grec, com els ploms d’Alcoi i d’El Cigarralejo, o en l…
copríncep
Política
Dret polític
Cadascun dels dos senyors que regeixen Andorra, i que actualment en són els caps d’estat.
Originats pel pariatge signat el 1278 entre el bisbe d’Urgell Pere d’Urtx i el comte de Foix Roger Bernat III, pel qual hom reconeixia la doble sobirania dels bisbes d’Urgell i dels comtes de Foix sobre les Valls d’Andorra Els drets de la casa comtal de Foix passaren al rei de Navarra, després al de França en ocupar el tron Enric IV, i, més tard, al president de la República Francesa En el règim de cosenyoria, els dos senyors anomenats prínceps o coprínceps eren el bisbe de la Seu d’Urgell i el president de la República Francesa, els quals designen dos veguers que els representen dins el…
diapir
Geomorfologia
Anticlinal les capes més internes del qual han trencat les que l’envolten (capes més modernes).
Hom utilitza aquest terme, normalment, per als plecs amb nucli salí Els diapirs es produeixen perquè el material del seu nucli té una densitat inferior a la de les roques que el cobreixen, generalment sediments consolidats, la qual cosa provoca el seu ascens gravitatiu Aquest fenomen, comú en conques sedimentàries, no necessita una deformació tectònica addicional per endegar-se Les dimensions dels diapirs són quilomètriques, i la seva morfologia, variable Durant els estadis inicials de migració els cossos de sal prenen forma de dom i s’anomenen coixins salins No és fins a estadis més…
Pero Ahonés
Història
Noble aragonès.
Fou criat a la cort de Pere I de Catalunya-Aragó, el qual ell acompanyà a la batalla de Las Navas de Tolosa Ambaixador prop d’Innocenci III per a sollicitar la seva intervenció en la crisi plantejada per la successió de Jaume I, li fou encomanat el govern d’Aragó, des de l’Ebre fins als Pirineus per designació papal, formà part del consell de regència, i fou majordom el 1218 Amb els seus germans, Sancho, bisbe de Saragossa, i Pelegrín, majordom l’any 1217, dominant Sobrarb, Bolea i Loarre, que li havia empenyorat Pere I, formava un dels bàndols de les faccions nobiliàries A…
Romà Ribera i Cirera
La dama de la màscara , per Romà Ribera i Cirera
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Llotja, el seu mestre admirat fou, però, Pere Borrell, amb qui anà a pintar als Pirineus i l’obra del qual intentaria introduir a París Amplià estudis a Roma 1873-76 i exposà i viatjà a Londres S'installà després a París, on el marxant Goupil ja li havia preparat el camí El 1878, a l’Exposició Universal de París tingué un èxit decisiu amb obres d’un notable verisme força literari El cafè concert, El cafè ambulant, L’art al marasme D’aquesta temàtica passà seguidament a la plasmació de la vida elegant en diversos exemplars de Sortida de ball i altres obres similars, que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina