Resultats de la cerca
Es mostren 673 resultats
aleta

Aletes de pingüins
margaritap1 (CC BY-NC 2.0)
Anatomia animal
Apèndix d’altres animals aquàtics semblant a l’aleta dels peixos, com les ales dels pingüins, transformades en aletes natatòries, les expansions del cos de les sèpies i calamars, etc.
osmèrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels clupeïformes que inclou molt poques espècies, de petites dimensions (10-15 cm) i que es troben a les aigües costaneres de l’Atlàntic.
La boca, grossa, s’obre fins més enllà dels ulls i presenta la mandíbula inferior més llarga que la superior Al dors, de color verd, hi tenen, a més de l’aleta dorsal, una petita aleta adiposa A la primavera van a fer la posta als estuaris dels rius
mercuri

Gotes de mercuri
© José M. Domínguez / Fotolia.com
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup II B de la taula periòdica, situat entre l’or i el tal·li.
És líquid a la temperatura ambient i d’un color blanc d’argent, per la qual cosa, i també a causa de la seva mobilitat, és anomenat argent viu Fou conegut des de l’antigor —un vas ple d’aquest metall fou trobat en una tomba de Kurna Egipte, tot i que els fenicis ja l’empraven el 700 aC per a purificar l’or— El mercuri és constituït per una mescla isotòpica de set isòtops estables hom n'ha pogut preparar tretze isòtops radioactius No és un element gaire abundant, bé que és molt disseminat n'hi ha en estat natiu, en forma de glòbuls brillants, a la muntanya Avala Iugoslàvia El mineral de…
radar

Radar d’impulsos primari per a la circulació aèria, amb sincronització entre le moviment de l’antena i l’escombratge circular de la pantalla, que dóna la posició d’un avió com un punt lluminós
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Transports
Aparell que permet de localitzar i identificar un objecte, tot avaluant-ne la distància, per mitjà d’ones radioelèctriques d’alta freqüència (microones).
Consisteix en un emissor molt potent que, emprant un tub electrònic apropiat generalment un magnetró, genera ones radioelèctriques molt curtes decimètriques o centimètriques i, per tant, que es reflecteixen amb facilitat, en forma d’impulsos Aquests són transmesos per una antena parabòlica altament direccional, que gira sobre el seu eix per mitjà d’un mecanisme sincronitzat Quan els impulsos troben un obstacle, són reflectits per aquest i captats per l’antena ara ja desconnectada de l’emissor, que els envia cap a un receptor, on són amplificats i aplicats a les plaques deflectores d’un tub de…
bacil·lariofícies

Bacil·lariofícies: a l’esquerra Asteromphalus hectatis (x600), a la dreta Caloneis amphisbaena (x500)
© Fototeca.cat
Botànica
Classe d’algues del grup dels crisòfits, unicel·lulars (o reunides en colònies), de cèl·lules vegetatives uninucleades i desproveïdes de flagels, envoltades per una membrana pèctica impregnada de sílice, el frústul, dividida en dues meitats encaixades l’una en l’altra i ornamentades de manera diversa.
Posseeixen cromatòfors de color bru groguenc sigui en forma d’una o dues plaques, sigui de forma arrodonida i en gran nombre, els quals tenen clorofilles a i c i un elevat contingut en carotenoides, com la ficoxantina i la diatoxantina No presenten midó, i, a part una petita quantitat d’un glúcid, la crisolaminarina, llur principal substància de reserva es troba en forma de gotes de greix, sovint grosses i abundants, i de glòbuls de volutina Les cèllules de les bacillariofícies, anomenades sovint diatomees , són ben caracteritzades per l’estructura de llur frústul, dividit en dues teques…
ceràmica de Paterna
Ceràmica fabricada a Paterna (Horta del Nord) des del segle XIV.
No consta que a l’alqueria de Paterna quan fou cedida per Jaume I el 1237 al noble aragonès Artal Ferrenc de Luna, es fabriqués cap mena de terrissa Els seus primers terrissers esmentats són els sarraïns Azmet Abencàlip i un anomenat Axalboní el 1317 i el 1320, tots dos canterers El 1364 dos rajolers de Paterna, Abdalà i Jucef Alquitaní, són esmentats amb dos més de noms cristians, en la llista dels qui cobren sumes que els eren degudes per rajoles pintades per a la pavimentació, a Avinyó, de la residència del cardenal francès Audouin Aubert, mort poc abans El 1383 Francesc Eiximenis, al…
Francesc Rovira i Beleta
Cinematografia
Realitzador cinematogràfic.
Estudià arquitectura i filosofia i lletres abans de llicenciar-se en dret el 1942 Procedent del camp amateur , amb la collaboració de Josep Escobar i Joaquim Muntañola, fundà la Compañía Española Internacional de Dibujo Animado CEIDA, un petit estudi destinat a la producció de films publicitaris Amb aquesta marca també rodà els curts A mal tiempo , El faquir González en la Edad de Piedra , El faquir González en la selva 1946, i Deportes y figuras Boxeo 1946, sobre el boxador José Ferrer A partir d’aquesta data inicià l’aprenentatge professional a CINESA com a guionista i ajudant de direcció…
,
miliobàtids
Ictiologia
Família de peixos condrictis de l’ordre dels raïformes, que presenten un disc subromboïdal, aletes pectorals molt desenvolupades en forma d’ala i una cua flagel·liforme més llarga que el disc.
La pell és llisa Habiten els fons sorrencs costaners, s’alimenten d’invertebrats bentònics i són tots vivípars Llur aparició es produí vers la fi del Cretaci, i actualment la família comprèn 4 gèneres i unes 20 espècies repartides per les mars temperades i càlides de tot el món A la Mediterrània hi ha la milana i el bisbe
cintura escapular
Anatomia animal
Anell ossi, propi dels vertebrats, constituït, en els peixos, per una peça esquelètica relacionada amb el crani, constituïda per un os de tipus endocondral i reforçada per un os de membrana.
En els tetràpodes, i, per tant, en l’home, la cintura escapular és formada per tres ossos parells el toràcic que rep el nom de clavícula i l’os coracoide que en els mamífers només substitueix com una apòfisi de l’omòplat i serveix de sostenimant a les extremitats superiors
protocerc | protocerca
Ictiologia
Dit del tipus d’aleta caudal dels peixos caracteritzada pel fet que l’eix sostenidor conserva la seva posició central rectilínia i els lòbuls i els radis resten en situació marginal.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 51
- 52
- 53
- 54
- 55
- 56
- 57
- 58
- 59
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina