Resultats de la cerca

Era fill natural de Bernardino Fernández de Velasco, duc de Frías Lluità a Portugal, a Flandes i a Catalunya 1674 contra els francesos Fou governador de Ceuta i de Cadis Lloctinent de Catalunya 1696-97, hagué de lliurar Barcelona a l’exèrcit francès del duc de Vendôme 1697 Felip V el nomenà un altre cop lloctinent, el 1703 La seva actuació, altament impolítica i recelosa dels catalans, comportà reiterades violacions a les constitucions catalanes desinsaculacions dels considerats desafectes, deportacions, empresonaments, exilis i contribuí a decantar un bon sector del país cap al…

Es formà com a romanista a Zuric i a París, i una estada a Barcelona el féu interessar per les literatures hispàniques Fou professor de la Universitat d’Innsbruck i catedràtic de literatura alemanya de la de Torí 1907 El 1929 fou nomenat membre de l’Accademia d’Italia Entre les seves obres de crítica i erudició, escrites en italià, castellà, alemany, francès i portuguès, es destaquen Die Beziehungen zwischen Spanien und Deutschland in der Literatur ‘Les relacions entre Espanya i Alemanya en la literatura’, 1892 Guillaume de Humboldt et l’Espagne 1898 segona edició, juntament amb Goethe et l’…

L’any 1760 combaté a la campanya del Rin i més tard lluità a Portugal Fou nomenat coronel 1762 i el 1763 fou enviat a Barcelona com a inspector de l’exèrcit El 1780 intervingué en el blocatge de Gibraltar i el 1783 fou ascendit a mariscal de camp El 1786 Carles III el nomenà corregidor de Lleida, després d’haver exercit el mateix càrrec a la Corunya Proveí d’aigua potable la ciutat de Lleida per mitjà d’un dipòsit subterrani central i d’una xarxa de conductes i fonts públiques urbanitzà, amb un criteri modern, les zones que restaven despoblades a conseqüència de l’ensulsiada de…

Succeí el seu pare el 1442 Serví el rei Alfons IV com a governador de Menorca 1450 el 1461 fou un dels 45 membres de la comissió elegida pel Consell del Principat per a l’afer de Carles de Viana El 1462 abraçà la causa de la diputació contra Joan II i fou nomenat cap de l’avantguarda de l’exèrcit del Principat, en què acredità la seva habilitat en la presa incruenta d’Hostalric Collaborà al setge de la Força de Girona, però caigué presoner dels assetjats a l’església de Sant Feliu Alliberat ben aviat, fou elegit diputat del braç militar 1463 i enviat a l’Empordà amb plens poders per a endegar…

El seu objectiu social fou l’explotació de les fàbriques de ferro i acer de Barakaldo, Sestao, Echévarri i Sagunt L’any 1940 absorbí la Companyia Siderúrgica del Mediterrani Sagunt i el 1971 la societat anònima Basconia El 1971 creà Alts Forns del Mediterrani com a empresa independent i propietària dels Alts Forns de Sagunt, la qual fou venuda a l’INI el 1978 A causa de les fortes pèrdues que la societat arrossegava des del final del decenni 1970-80, el 1991 passà, conjuntament amb l’Empresa Nacional Siderúrgica ENSIDESA, a ser controlada i gestionada per la Corporació de la Siderúrgia…

Estudià a l’École Normale Supérieure de París Residí a Madrid, fins el 1922 on, becat, feu recerca Ensenyà lletres franceses a la Universitat de Lisboa 1922-26 i fou professor al Lycée de Bordeus 1926-29 Alternà l’ensenyament a la Sorbona amb les recerques a l’École Française de Madrid Professor al Collège de France, que dirigí en 1955-65 i membre de l’Institut de France des del 1952, fou director de l’Institut d’Études Hispaniques, de París, i del “Bulletin Hispanique” El 1937 publicà el seu estudi fonamental, la tesi Érasme et l’Espagne recherches sur l’histoire spirituelle du XVIe siècle…

Fou tipògraf, doctor en dret i catedràtic de literatura Escriví el recull poètic Folhas verdes 1860 Fou, juntament amb Antero de Quental, el teòric i capdavanter de l’escola de Coïmbra, de l’anomenada generació del 70, i intervingué en la polèmica Bom senso e bom gosto o Qüestió de Coïmbra , desencadenada pels prefacis dels seus poemes Visao dos tempos 1864 i Tempestades sonoras 1864 President del partit republicà, fou cap d’estat en implantar-se la república el 1910 i, novament, el 1915 Historiador de la literatura, crític i assagista, els seus treballs d’erudició es fonamentaren en el…

El 1925 començaren la fabricació de banyeres de ferro fos, el 1936 la de material sanitari, el 1963 la d’aparells de climatització i el 1980 la de ceràmica per a revestiments i paviments, sectors en els quals s’ha unit als líders mundials De capital totalment familiar, la seu és a Barcelona i, de les 15 fàbriques 1999, 6 són als Països Catalans A la resta de l’Estat espanyol té fàbriques a Alcalá de Henares, Alcalá de Guadaira Andalusia i Cortes Navarra Les restants es reparteixen entre Portugal, Itàlia, Polònia, l’Argentina i la Xina El Grup Roca és format per 13 societats…

Fill d’un jueu alemany enginyer de la Telefónica a Madrid, es formà en aquesta ciutat i als EUA, on fou deixeble de Post a Harvard Fou catedràtic de la Universitat de Michigan Publicà a The Art Bulletin 1943-48 treballs sobre Agustí Esteve, Esteve Marc i Zurbarán, i a Archivo de Arte Valenciano sobre Sarinyena 1956 Collaborà també a Burlington Magazine , The Art Quartely , Cobalto , Goya i, especialment, a Archivo Español de Arte 1953-59, sempre sobre temes de pintura espanyola des del s XVI fins a Goya Publicà l’important catàleg de The Paintings of Zurbaran Londres, 1953, així com La…

Era anomenat el Charro pel lloc d’on era fill i on exercí la seva activitat guerrillera les terres de Salamanca Prengué part com a soldat en la guerra del Rosselló regiment d’infanteria de Mallorca, en la defensa de Toló 1793 i en la campanya contra Portugal 1801 Llicenciat de l’exèrcit, al començament del 1809 organitzà una guerrilla per tal de lluitar contra els francesos Prengué part en la defensa de Ciudad Rodrigo 1810 i en una emboscada féu presoner un general francès 1811 La seva guerrilla esdevingué brigada de llancers, i ell, brigadier 1811 Incorporats a la divisió que…