Resultats de la cerca
Es mostren 604 resultats
khmer
Etnologia
Individu d’un poble asiàtic de raça sud-mongòlida, barrejada amb elements blancs procedents de l’Índia, i de llengua austroasiàtica que constitueix l’estrat de població més antic i més nombrós de Cambodja, i poblacions minoritàries al Vietnam, Laos i Tailàndia.
Els khmers són originaris de l’Índia, i arribaren per mar a la península d’Indoxina pels voltants del s I Formaren un important reialme al curs baix del riu Mekong i hi introduïren les grans religions originàries de l’Índia primer l’hinduisme, en el seu aspecte xivaïta, i cap al s II el budisme La influència de l’art indi és evident en les obres dutes a terme entre els ss II i V, però posteriorment l’art khmer adquirí una personalitat extraordinària, especialment en l’arquitectura en pedra, cortesana i religiosa, l’escultura, les arts menors i les aplicades Les realitzacions khmers arribaren…
conferència de Bandung
Conferència convocada per l’abril del 1955 per l’Índia, el Pakistan, Indonèsia, Sri Lanka i Birmània, en la qual participaren 29 països de l’Àfrica i d’Àsia (entre els quals la Xina, Egipte, Etiòpia, el Japó, el Vietnam del Nord, etc).
Significà la presa de consciència d’aquests pobles, molts dels quals independents de feia poc, enfront dels països desenvolupats Remarcà la urgència del desenvolupament econòmic i d’una política anticolonialista i neutralista i condemnà el racisme Sostingué les reivindicacions d’independència del Marroc, de Tunísia i d’Algèria i la lluita dels àrabs contra l’estat d’Israel També s’adherí a la Declaració Universal dels Drets de l’Home S'hi destacaren principalment les intervencions de Nehru, Zhou Enlai, Nasser i Sukarno
Àsia
L’Everest (al fons) i el Lhotse (a la dreta) a l’Himàlaia, sistema muntanyós de l’Àsia meridional
© X. Pintanel
Continent
Continent situat entre 26°10’ E (a Turquia) i 164° W (al cap Dežney a Sibèria) de longitud i entre 77°41’ N (cap Čel’uskin a Sibèria) i 1°16’ N (al cap Buru a la península Malaca) de latitud.
És separat de l’Amèrica del Nord per l’estret de Bering i de la resta per l’oceà Pacífic l’oceà Índic, la mar Roja i l’istme de Suez el separen d’Àfrica i és unit a Europa sense transició hom pren com a divisòria la serralada dels Urals i la mar Càspia i els estrets del Bòsfor i dels Dardanels La geografia física El relleu i la geologia s Mapa geològic d’Àsia © fototecacat Àsia és el conjunt de major extensió i, a la vegada, el de major altitud mitjana aproximadament 950 m És, també, el continent que presenta una més diversa gamma de formes de relleu, conseqüència de l’enorme vastitud…
miao
Etnologia
Individu d’un grup de pobles que viuen a l’àrea compresa entre Guizhou i Yunnan (Xina meridional), a Tailàndia i a la Indoxina (nord del Vietnam i Laos), i que formen els grups hmung, meo i h’moong, corresponents a cadascuna d’aquelles àrees.
Hom calcula la seva població en uns 2,5 milions d’individus Practiquen l’agricultura itinerant i la ramaderia, i en algunes zones el conreu i la venda d’opi és una activitat important Viuen en llogarets generalment independents en els quals un capitost exerceix un cert lideratge De pràctiques religioses xamàniques, han sofert influències dels xinesos, especialment en els costums matrimonials Parlen llengües del grup miao
Brunei

Mesquita a Brunei
© Tourism of Brunei
Estat
Estat del nord de l’illa de Borneo, limitat al N amb la mar de la Xina Meridional, i a l’E, el S i l’W amb Sarawak, territori pertanyent a Malàisia; la capital és Bandar Seri Begawan.
La geografia Consta d’una plana litoral, estreta, i d’una àrea muntanyosa, coberta de bosc El clima és calorós i plujós, amb 26,6°C de temperatura mitjana anual i unes precipitacions que oscillen entre 2500 i 6000 mm l’any L’agricultura cautxú, arròs, bananes, oli de palma, hortalisses, ananàs i mandioca i productes de l’aviram i pells de bòvids és insuficient per a l’autoabastament del país L’economia de Brunei depèn totalment de l’extracció de petroli i de gas natural 41% del PIB i 90% de les exportacions el 1992 El petroli és extret a les comarques de Seria, Ampa i Jerudong i és explotat…
Tailàndia

Estat
Estat del SE d’Àsia, situat al centre de la península de la Indoxina, al N del golf de Siam, amb una prolongació al S, a la península de Malaca; limita al N i a l’W amb Myanmar, al NE i a l’E amb Laos i al SE amb Cambodja, i és banyat al SW per l’oceà Índic; la capital és Bangkok.
La geografia física El cor del país és constituït per la fèrtil plana del riu Chao Phraya, format per la confluència dels rius Ping i Yom, el qual desemboca en delta al golf de Siam, enmig d’una espessa vegetació de manglars El N i el W del país són muntanyosos, formats per serralades granítiques paralleles orientades en direcció S formen part de la serralada que des del Tibet s’estén fins a Birmània i la península de Malaca, solcades per les valls, estretes i profundes, dels diversos afluents del Chao Phraya per la dreta i cobertes de bosc dens, on domina el tec Cap al S, al llarg de la…
Singapur

Singapur
© Xevi Varela
Estat
Arxipèlag
Estat de l’Àsia del SE, format per l’illa homònima i alguns illots, situat a l’extrem de la península de Malaca, de la qual el separa l’estret de Johore; la capital és Singapur.
La geografia L’illa és constituïda essencialment per una plana altitud màxima 175 m al Bukit Timah amb les costes cobertes de manglars Clima equatorial càlid i humit, amb temperatures altes i constants i pluges abundants Originalment terra de selva i d’aiguamolls, aquest paisatge es redueix actualment al 4,5% de la superfície L’agricultura intensiva cocoters, tabac, ananàs, hortalisses, fruits bananes i llimones, i la cria de bestiar porcí i d’aviram és destinada a abastar la ciutat, així com també la pesca L’illa és unida al continent per una autopista, el ferrocarril, un oleoducte, una…
exèrcit
L’exèrcit català, en un mural gòtic (fi del segle XIII) del Palau Reial Major de Barcelona
© Fototeca.cat
Història
Militar
Conjunt de les forces armades d’un estat.
Hom en pot enfocar la història des del punt de vista tècnic de l’armament, de l’art de la guerra estratègia, tàctica, batalles, de les relacions entre organització militar i organització social, de la influència de l’exèrcit en l’estat militarisme, pretorianisme, servei militar, guerra o bé de la seva influència en la història general De fet, la història d’un exèrcit es confon amb la de l’estat corresponent No hi ha exèrcit que no depengui d’un estat o sobirà, ni estat o sobirà mancat d’exèrcit, perquè la possessió de forces armades és condició de tota sobirania, del grau de cohesió de la…
cautxú
Recollida de làtex per sagnia de l’hevea
© Fototeca.cat
Química
Elastòmer extret del làtex de diverses plantes (arbres, lianes o herbes) generalment pròpies de la zona intertropical, de les quals l’única que té importància industrial és l’hevea (Hevea brasiliensis).
El làtex és constituït per una suspensió colloidal de cautxú en medi aquós, amb partícules a la ratlla de 05μm que coagula en medi àcid El cautxú és un polímer de l’isoprè o 2-metilbutadiè, amb llargues molècules filiformes, constituïdes per l’agrupament en posició cis de 3000 a 4000 grups isoprè, d’un pes molecular mitjà a la ratlla de 200000 a 300000 Presenta les reaccions d’addició pròpies dels dobles enllaços La molècula es trenca per oxidació bo i iniciant un procés de degradació el primer resultat del qual és un augment de plasticitat, que és total quan ha fixat l’1% d’oxigen, amb la…
Organització de les Nacions Unides

Seu de l’Organització de les Nacions Unides, a Nova York
© Fototeca.cat-Corel
Política
Organització internacional, amb seu a Nova York.
Té com a principals finalitats mantenir la pau, promoure la cooperació econòmica, cultural, social i humanitària i garantir la seguretat dels estats damunt la base dels principis d’igualtat i d’autodeterminació i vetllar pel respecte dels drets humans Successora de la Societat de Nacions , les primeres passes cap a la seva creació foren la conferència de Dumbarton Oaks 1944 i la conferència de Jalta 1945 El 25 d’abril de 1945 cinquanta-un estats es reuniren a San Francisco, on elaboraren i signaren, el 26 de juny, la Carta de les Nacions Unides L’ONU entrà en funcionament el 24 d’octubre d’…