Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
Immanuel Hermann von Fichte
Filosofia
Filòsof alemany.
Fill de Johann Gottlieb Fichte, fou professor a Bonn 1840 i a Tübingen 1842 Defensà el teisme, d’antuvi especulatiu i, més tard, ètic Escriví, entre altres obres, Beiträge zur Characteristik der neueren Philosophie ‘Contribucions a les característiques de la filosofia moderna’, 1829, Grundzüge zum System der Philosophie ‘Trets fonamentals per al sistema de la filosofia’, 1833-46 i System der Ethik 1850-53
Christian Gottlob Neefe
Música
Compositor alemany.
Estrenà algunes òperes i singspiele , entre les quals Die Apotheke ‘L’apotecaria’, 1777 i Die Adelheid von Weltheim ‘La noblesa de Weltheim’, 1780 Compongué també lieder Serenaten beim Clavier zu singen , ‘Serenata per a cantar amb acompanyament de piano’, 1777 remarcables per les innovacions, que anuncien el Romanticisme El 1779 s’establí a Bonn, on fou kapellmeister de l’elector fins el 1784 i un dels mestres del jove Beethoven
Hans Uhlmann
Escultura
Escultor alemany.
Enginyer, es dedicà a les arts plàstiques a partir del 1925 i féu viatges de formació a França i Rússia Professor a Berlín a partir del 1950, decorà la façana de l’Opernhaus de la mateixa ciutat i féu altres treballs a la Beethovenhalle de Bonn, a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, etc En les seves escultures de metall dominen les figuracions constructivistes d’animals, plantes i objectes
Benno Erdmann
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a les universitats de Bonn, Kiel i Berlín, fou un dels primers neokantians Les seves investigacions se centraren en les relacions entre la lògica i la psicologia i, en particular, en la delimitació dels camps d’ambdues Entre les seves obres cal esmentar Über Inhalt und Geltung des Kausalgesetzes ‘Sobre el contingut i la validesa de la llei causal’, 1905 i Erkennen und Verstehen ‘Conèixer i comprendre’, 1921
Harri Meier
Lingüística i sociolingüística
Filòleg alemany.
Catedràtic de romanística de la Universitat de Bonn, s’interessà sobretot per temes de lexicografia i etimologia de tot l’àmbit romànic Die Onomasiologie der Dummheit 1972, Primäre und sekundäre Onomatopöien 1975, Lateinisch-romanische Etymologien 1981, amb una més gran insistència sobre temes hispànics Iberromanische Etymologien 1968, O problema de acusativo preposicional no catalão 1947 Tingué una important activitat com a crític de la mateixa disciplina Fou membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres
Joaquim Maria de Barnola i Escrivà de Romaní
Botànica
Cristianisme
Botànic.
Jesuïta, fou professor de ciències naturals a Barcelona i a Oriola, i membre 1904 de la Institució Catalana d’Història Natural, de la qual fou dues vegades president 1913-16 i 1918-21 Publicà Contribució a l’estudi de les falgueres de Catalunya 1915, Resum de Botànica 1918 i Flora vascular del Principado de Andorra 1919, i traduí al castellà la quinzena edició del Lehrbuch der Botanik für Hochschulen , d’Eduard Strasburger 1923, de qui havia estat deixeble a Bonn
Ernst Robert Curtius
Literatura alemanya
Assagista alemany.
Fou professor a les universitats de Marburg, Heidelberg i Bonn Algunes obres seves estudien la literatura i els corrents de pensament francesos, com Die literarische Wegbereiter des neuen Frankreich ‘Les orientacions literàries de la nova França’, 1919, Maurice Barrès und die geistigen Grundlagen des französischen Nationalismus ‘Maurice Barrès i els fonaments espirituals del nacionalisme francès’, 1921, Balzac 1923, i també dedicà alguns treballs a les literatures medievals, com Europäische Literatur und lateinisches Mittelalter ‘Literatura europea i edat mitjana llatina’, 1948
Fritz-Joachim von Rintelen
Filosofia
Filòsof alemany.
Professor a Bonn, Munic i Magúncia, professà també, des del 1950, a l’Argentina, els EUA i el Japó, i elaborà una filosofia dels valors, així com de la història, procés de realització d’aquests enfront del finitisme de les filosofies contemporànies proposà, així mateix, una filosofia de l’esperit, de la persona i de la transcendència Das philosophische Wertproblem ‘El problema filosòfic dels valors’, 1932, Dämonie des Willens ‘El caràcter demoníac de la voluntat’, 1947 i Philosophie der Endlichkeit als Spiegel der Gegenwart ‘La filosofia de la finitud com a mirall del present’,…
Ferdinand von Richthofen
Geografia
Geògraf alemany.
Fou professor a Bonn, Leipzig i Berlín Organitzà una associació de geografia i fundà un institut oceanogràfic Realitzà molts viatges d’estudis geològics i geogràfics per Europa Alps, Carpats i als EUA, on treballà com a geòleg a Califòrnia Del 1868 al 1874 estudià la geologia i la geografia de la Xina És considerat com un dels creadors de la geomorfologia Entre moltes altres obres hom pot citar China, Ergebnisse eigener Reisen ‘Xina, resultats dels propis viatges’, 1877 i Geomorphologische Studien aus Ostasien ‘Estudis geomorfològics de l’Àsia de l’Est’, 1903
Franz Joseph Dölger
Cristianisme
Historiografia
Historiador de l’antiguitat cristiana.
Obres seves són Ichthys Das Fischsymbol in frühchristlicher Zeit ‘El peix com a símbol en el cristianisme primitiu’, 5 volums, 1910-43, Sol Salutis Gebet und Gesang im christlichen Altertum ‘Pregària i cant a l’antiguitat cristiana’, 1920 i Antike und Christentum ‘Antiguitat i cristianisme’, 5 volums, 1929-50 El 1955 fou creat a Bonn el Franz Joseph Dölger-Institut per a l’estudi de l’antiguitat cristiana, el qual publica, des del 1958, el Jahrbuch für Antike und Christentum i, des del 1950, l’enciclopèdia Reallexikon für Antike und Christentum
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina