Resultats de la cerca
Es mostren 95 resultats
Manuel Marín González
Política
Polític castellà.
Llicenciat en dret i diplomat en dret comunitari per la Universitat de Nancy França, fou professor del Collegi d’Europa a Bruges Bèlgica, i més tard treballà en el departament de relacions internacionals del Partido Socialista Obrero Español PSOE, partit en el qual milità des del 1974 Després de la victòria electoral del PSOE el 1982, entrà a l’administració i fou nomenat secretari d’estat de relacions amb les Comunitata Europees des del 1993 Unió Europea , i fins el 1985 encapçalà l’equip que en negocià l’adhesió d’Espanya Del 1986 al 1999 treballà en les institucions…
Pere Joan Oliver
Història
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Erasmista, llatinista i hel·lenista.
D’origen jueu i mallorquí Estudià grec a Alcalà amb excellents mestres i a París amb un nebot de Musurus Al collegi del cardenal Lemoine fou deixeble de Lefèvre d’Étaples Passà tres anys a Anglaterra, on es relacionà amb els humanistes, que l’acolliren favorablement a causa potser de les recomanacions de Lluís Vives Conegué Erasme, possiblement a Bruges, el 1522, i mantingué amb ell correspondència en llatí El 1528 tornà a València, on, com a fervent erasmista, s’enemistà amb el rector de la Universitat Joan de Salaia, fet que l’impossibilità per a fer de professor de grec i de…
Lovaina
Ciutat
Ciutat flamenca, capital de la província del Brabant Flamenc, Bèlgica.
Situada a les vores del Dijle, té una rica indústria alimentària, cervesera, del cuir i és centre d’una pròspera zona agrícola Centre d’ensenyament superior La primera menció de la vila apareix a la fi del segle IX fou capital del ducat de Brabant des de mitjan segle XII fins al segle XIV, que passà a ésser-ho Brusselles Centre comercial important, disposava d’un mercat molt dinàmic, amb un gran moviment d’exportació de la llana que s’hi elaborava, afavorit per una òptima ubicació, en el camí Bruges-Colònia Els seus menestrals obtingueren, després d’algunes revoltes, d’intervenir…
Strozzi
Família florentina d’origen burgès que tingué un paper molt important en la vida econòmica i política de la seva ciutat.
Fundada per Strozza di Ubaldino a mitjan segle XIII, tingué diverses branques, algunes de les quals s’establiren fora de Florència, a Màntua i a Ferrara La gran fortuna de la família s’inicià al segle XV Els Strozzi Filippo, Jacopo i Niccolò negociaren als Països Catalans, i el 1437 constituïren una societat amb centres a Barcelona, València, Bruges, Palerm i Nàpols Llur negoci més important fou la banca, especialment la que ja al segle XVI fundaren a Lió Concediren importants emprèstits al rei de Nàpols i al de França Palla di Nofri Strozzi Florència 1373 — Pàdua 1462, protector…
beguí | beguina
Cristianisme
Persona pertanyent a unes comunitats o associacions de laics cristians fundades als Països Baixos a la segona meitat del s XII i tot seguit esteses a Renània, França, Occitània, els Països Catalans i Itàlia.
Sobre l’origen del mot hi ha dues hipòtesis principals la que el fa venir de l’holandès beggaert captaire i la que el fa procedir del nom del predicador Lambert Begh, que el 1184 fundà a Lieja el primer beguinatge per a dones Les beguines vivien en comunitat, del producte de llur treball, i sovint tenien cura dels malalts No captaven almoines pel carrer No feien vots perpetus, de manera que podien abandonar el beguinatge lliurement i contreure matrimoni La casa més antiga que hom coneix de beguins o begards fou establerta a Lovaina el 1220 i, a diferència de la branca femenina, des de bon…
John Wycliffe
© Fototeca.cat
Cristianisme
Teòleg i reformador anglès.
Sacerdot 1361 i doctor en teologia a Oxford 1372, hi fou també professor 1363-81 Formà part d’una comissió tramesa a Bruges per discutir amb els representants del papa algunes tesis polítiques opositor del sistema de prebendes i beneficis eclesiàstics, negava tot poder directe o indirecte a l’Església, fet que li valgué la protecció del duc de Lancaster, Joan de Gaunt Acusat a Roma per William Courtenay, bisbe de Londres, enemic del duc, Gregori XI condemnà dinou proposicions extretes del De civili dominio 1377, bé que la intervenció del duc evità l’aplicació de les sancions i la…
gomarisme
Cristianisme
Moviment calvinista dels seguidors de Frans Gomar (Bruges 1563 — Groningen 1641), el qual defensava una concepció molt rigorista de la predestinació, en contra d’Arminius.
Gant
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de la província de Flandes Oriental, Bèlgica, a l’aiguabarreig dels rius Escalda i Leie.
És travessada per braços i canals del Leie i resta enllaçada per canals navegables amb Bruges i amb Oostende El port, unit amb la mar del Nord pel canal de Terneuzen, recull el tràfic fluvial del rerepaís Les àrees suburbanes de l’est són dedicades a oficines i a habitatges obrers a la vella ciutat interior hi ha el centre administratiu És una ciutat industrial, amb fàbriques tèxtils, metallúrgiques, químiques, alimentàries i d’automòbils Hi ha una refineria de petroli Centre d’ensenyament superior Rijksuniversiteit te Gent, fundada el 1817 La història L’origen arrenca de la…
Jacob Obrecht
Música
Compositor neerlandès.
Vida Fou un dels compositors més apreciats del seu temps, situat gairebé al mateix nivell que Josquin Des Prés Provenia d’una família de músics Possiblement inicià la seva formació a la seva ciutat natal, encara que es coneix molt poca cosa sobre els seus primers anys Segurament seguí els estudis religiosos fins a ordenar-se sacerdot l’any 1480 Amb tota probabilitat, anteriorment havia ocupat alguns càrrecs musicals Ja el 1475 Johannes Tinctoris el comparà amb G Dufay, J Dunstable, J Ockeghem i A Busnois Exercí com a mestre de cant i mestre de capella en diversos centres Utrecht 1476-78,…
,
neerlandès
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada als Països Baixos en la seva extensió geogràfica més àmplia: l’estat dels Països Baixos, la part septentrional de Bèlgica i el NW de França (Flandes francès).
És limitada al S per la línia divisòria de les llengües germàniques i romàniques, que passa per Dunkerque, el sud de Brusselles, Lovaina, Maastricht i Eupen, i a l’E per la frontera entre els Països Baixos i Alemanya amb zones de copenetració dialectal El neerlandès pertany al grup germànic occidental, i procedeix del baix franc, que no ha participat en el canvi fonètic de l’alt alemany En la seva forma moderna es distingeix de les altres llengües germàniques veïnes per una sèrie de particularitats fonètiques, lexicogràfiques i morfosintàctiques, que la situen entre l’alemany i l’anglès per…