Resultats de la cerca

Es doctorà a la Universitat de Barcelona el 1979, on és professora d’arqueologia des del 1984 Ha participat en diverses excavacions arqueològiques, sobretot a la ciutat romana de Clunia Burgos, de la qual encara forma part de l’equip investigador Des del 1981 codirigeix els treballs arqueològics de la basílica visigòtica de Santa Margarida Martorell, Baix Llobregat i ha publicat diversos articles en sèries monogràfiques i congressos internacionals per donar a conèixer els resultats de les campanyes d’excavació És autora de nombrosos estudis centrats en musivària…

Els radis anteriors de les grans aletes pectorals són lliures i digitiformes, i tenen una finalitat sensorial o locomotora, que els permet de caminar pel fons cercant les preses S'alimenten de molluscs i peixos petits Habiten en fons de sorra de la regió costanera de la plataforma litoral Inclou cinc gèneres, amb set espècies, de colors més o menys roigs, amb vetes blaves a les aletes pectorals Al gènere Trigla pertany la lluerna rossa o viret Tlucerna i el garneu Tlyra , al gènere Trigloporus la lluerna comuna Tlastoviza , al gènere Eutrigla el cap d’ase…

Juntament amb l’Eocè es caracteritza per la presència abundant de nummulits Hi predominen els materials detrítics amb abundància de trams argilosos Hi ha també calcàries lacustres i evaporites Als PaïsosCatalans és regressiu i està mal caracteritzat L’època oligocena ha durat, com a màxim, dels 38 als 24,6 milions d’anys, i la seva divisió en estatges és força discutida, així com els seus límits concrets Es divideix actualment en dos estatges Estampià i Catià A part alguns grups de foraminífers que permeten de definir bé l’Oligocè, com és…

Hom pot dir que la ictiologia nasqué al s XVI a França, amb Pierre Rondelet i Pierre Belon, i a Itàlia, amb Ippolito Salviani Ray i Willoughby classificaren 420 espècies de peixos segons l’esquelet, la forma del cos i les aletes, i ho publicaren a la Historia Piscium 1686 La ictiologia rebé el seu gran impuls amb Carl Linné i la seva nomenclatura binària Al s XIX Cuvier descriví i classificà totes les espècies conegudes de peixos a la Histoire naturelle des poissons , que continuà el seu deixeble Valenciennes 1820 Louis Agassiz publicà els volums de Recherches sur les poissons fossiles 1833-…

És de costums preferentment diürns, construeix galeries als prats de dalla semblants a les del talp i, si són pròximes a rius i torrents, fa els passadissos parallels als cursos d’aigua Sovint se submergeixen, puix que són bons nedadors De règim herbívor, s’alimenten d’arrels i de plantes aquàtiques i d’alguns cargols A la primavera les femelles pareixen 4 o 5 cries, que poden ésser actives sexualment al final de l’estiu Habita a Europa i al nord d’Àsia Als PaïsosCatalans, n'hi ha als Pirineus el port de la Bonaigua n'és el límit més oriental, bé que és…

El terme fa referència a les erugues, mancades dels tres primers parells de potes abdominals, per la qual cosa caminen arquejant el cos i fan com si anessin mesurant el terreny hom les anomena també, doncs, apamadores o agrimensores , a més a més de geòmetres De coloració sovint críptica, resten immòbils i semblen branquillons en repòs, les ales se situen planes Els adults tenen les ales febles i molt amples en relació amb el cos, que és molt estret algunes femelles tenen ales vestigials o són totalment àpteres Als PaïsosCatalans, hi habiten unes 450…

Les fulles de les branques tendres són oposades, sèssils i obtuses, i les de les branques fetes són alternes, lanceolades o falciformes, rígides, enteres i dretes —de fet són fillocladis— Les flors, amb un gros receptacle turbinat, s’agrupen en umbelles o glomèruls i els fruits són càpsules de dehiscència valvar Als PaïsosCatalans, l’espècie més comuna, i a la qual és aplicat el nom, és Eglobulus Les fulles i les flors són emprades en medicina casolana en forma d’infusió i d’inhalacions Són moltes les espècies d’eucaliptus que forneixen fusta, resina i…

Els mascles, d’uns 30 cm, són més llargs que les femelles Té dues aletes dorsals juntes la primera és alta i punxeguda, en forma de falç, i la segona és més llarga i la meitat d’alta l’aleta caudal és llarga, arrodonida per darrere i espatulada Les parts superiors tenen un color gris groguenc o gris verdós vermellenc, amb petites taques fosques i clares als flancs i d’un gris blanquinós a la part inferior Habita a la Mediterrània i a l’Atlàntic N’hi ha a les costes dels Països Catalans, juntament amb les espècies Cbelenus, Cmaculatus, Cfasciatus, Clyra , etc, de forma similar i de colors vius

Associat als sants Exuperi, Càndid, Víctor, Innocenci i Vidal, la llegenda els fa membres de la legió tebana, tota ella màrtir de Crist El seu culte donà origen al monestir i, posteriorment, a la ciutat suïssa de Sankt Moritz o San Murezzan Venerat també als PaïsosCatalans, el nom de Maurici o Mori no és estrany a la toponímia catalana El seu martiri ha estat objecte de diverses representacions pictòriques, entre les quals es destaca la pintura d’El Greco Martiri de Sant Maurici i de la legió tebana ~1580, al monestir d’El Escorial La seva festa se…

La boca és lleugerament protràctil i proveïda de dents fortes i diferenciades segons la funció L’aleta dorsal té radis espinosos a la primera meitat i és tova a la part posterior les pectorals són llargues i punxegudes i el peduncle caudal és robust Sovint té bandes transversals fosques Són hermafrodites, proterògins o proteràndrics segons les espècies, i els ous són planctònics En general són habitants de la zona litoral, molt bons nedadors i es troben prop del fons Hi ha formes herbívores, carnívores i omnívores Tenen una gran importància comercial a totes les mars temperades i…