Resultats de la cerca

Vida i obra D’ascendència noble, visqué entre València, Nàpols i Madrid Des del 1592 assistí, amb el nom de Secreto , a l’Acadèmia dels Nocturns de València, en la qual participà en vint-i-quatre sessions, llegint-hi poesies i quatre discursos Prengué part en les justes poètiques organitzades per Bernat Català de Valeriola 1600 i en les celebrades amb motiu de la canonització de Ramon de Penyafort 1602  Fou procurador general del duc de Gandia Carles de Borja 1601-07 i capità de la fortalesa calabresa de Scigliano 1607-09 El 1616, amb l’intent de fer reviure l’Acadèmia dels Nocturns, fundà a…

Situació i presentació El municipi de Calaf, capital de la subcomarca de la Segarra Calafina o Alta Segarra, és el més petit del sector, després del de Sant Martí Sesgueioles, amb 9,22 km 2 , però s’hi concentra una part important de la població de la seva contrada No té pràcticament hàbitat dispers, bé que el seu àmbit s’ha anat estenent en una àrea molt àmplia fora del nucli format entorn de la vila medieval A més de la vila de Calaf, el terme comprèn la urbanització de la Pineda L’envolten pel N el gran terme de Calonge de Segarra, pel NE el de Sant Pere Sallavinera, i pel sector S els…

Situació i presentació És un dels municipis del Segre Mitjà i la vila de Ponts n’és una de les capitals, per tal com té mercat propi, al qual acudeixen molts pagesos de la rodalia Amb l’agregació el 1970 del municipi del Tossal, l’extensió del de Ponts es duplicà i actualment té 30,52 km 2 A migdia i a llevant el municipi és envoltat pel d’Oliola, en bona part pel sector que correspon a l’antic Terme Forà de Ponts, dit actualment Terme de Ponts, tot i ésser d’Oliola Al N limita amb la Baronia de Rialb i Tiurana, i a l’W amb Artesa de Segre L’antic terme municipal de Ponts centra l’anomenada…

Situació i presentació El terme municipal de l’Albi, de 32,61 km 2 d’extensió, s’estén pel sector sud-oriental de la comarca, a la dreta del riu de Set que forma el límit sud-occidental, al peu de la serra de la Llena Els límits municipals són amb els termes de les Borges Blanques NW-N, Cervià de les Garrigues W, la Pobla de Cérvoles SW, el Vilosell S i Vinaixa E Tota la població s’agrupa a la vila de l’Albi En aquest municipi predomina el paisatge tabular de la plataforma garriguenca, formada per una gran massa de pudingues, i a l’extrem sud i sud-oriental s’alcen els contraforts de la serra…

Situació i presentació El terme municipal de la Pobla de Segur, de 32,85 km 2 d’extensió, és el centre geogràfic i econòmic de la Conca de Dalt, o Conca de la Pobla de Segur, el sector septentrional de la Conca de Tremp La Noguera Pallaresa marca el límit de la banda de llevant des que entra al terme, ja al tram final de l’espectacular estret de Collegats que separa les dues comarques pallareses, aigua amunt del barranc de Sant Pere fins al S de Sant Joan de Vinyafrescal, a la riba dreta del pantà de Sant Antoni El riu separa el terme de la Pobla de Segur…

La literatura pròpiament boliviana sorgeix a partir del segle XIX amb els postulats romàntics Destaquen L Anzoátegui Huallparrimachi , 1894 i NAguirre Juan de la Rosa , 1885 en novella i RJ Bustamante i MJ Tovar en poesia La tradició poètica arrelà amb Ricardo Jaimes Freyre, Gregorio Reynolds i Franz Tamayo, tots tres modernistes Més endavant, Claudio Peñaranda aprofità l’antecedent i publicà el seu Cancionero vivido 1919 En l’evolució poètica al llarg del segle XX es troben Octavio Campero Echazú i Guillermo Viscarra Fabre, i destacà la lírica de Yolanda Bedregal amb Del mar y…

Popularment, els cluniacencs han estat coneguts amb el nom de monjos negres La reforma cluniacenca presentava els ideals de llibertat, culte litúrgic i centralització, i produí un gran impacte a tot Europa A la fi del segle X hi havia 37 monestirs agregats a la congregació de Cluny , i a començament del segle XII hom en donava la xifra de dos mil Aquest moviment d’adhesió, tanmateix, no fou sempre espontani, i els zelosos “monjos negres” empraren la coacció més d’una vegada A partir del 1156 la congregació entrà en un període de crisis i de successives reformes, fins que es disgregà del tot…

Conegut en moltes cultures i religions precristianes com a símbol còsmic en les seves formes més diverses poder dels elements, de la llum, de la generació, etc, el signe de la creu fou enriquit pel cristianisme amb els seus símbols més específics de mort i de glòria Les primeres representacions cristianes són dels segle III-IV sarcòfag de Domitilla, tombes de màrtirs però no fou fins després de l’edicte de Milà que la creu pogué ésser mostrada públicament com a signe de victòria Aquest aspecte gloriós i triomfant es reflecteix en les gemmes que adornaven les creus mosaics de Ravenna, segle V-…

Fill i successor del vescomte Jofre V Tingué una participació destacada en la guerra dels Dos Peres, tant en els aspectes militars com en els diplomàtics Després de lluitar el 1357, el 1361 anà a Castella amb el vescomte Bernat II de Cabrera i el baró Gilabert VI de Cruïlles per signar una pau que resultà efímera es distingí tot seguit combatent a Aragó Caranyena, 1363 i al País Valencià Aiora, 1364 i assistint a la signatura de la pau de Sos amb Navarra 1364 L’ajusticiament del gran privat Bernat II de Cabrera 1364, amb el qual l’unia una gran amistat junts havien lluitat contra els comtes…

Les queixes principals es referien a la negativa a restablir la inquisició, a l’indult bé que molt parcial atorgat als liberals, a la permanència en l’exèrcit i els càrrecs públics de gent tinguda per liberal i a la relegació dels voluntaris reialistes els antics guerrillers del Trienni Constitucional, els caps dels quals foren apartats en bloc de l’exèrcit, amb llicència illimitada, i aviat deixaren de percebre els sous promesos Les esperances ultrareialistes, posades primerament en Ferran VII, s’anaren decantant cap al seu germà Carles la conspiració de la cort, mostra de la qual fou la…