Resultats de la cerca
Es mostren 822 resultats
morisc | morisca

Situació dels moriscs al País Valencià i la seva distribució en filloles l’any 1602
© Fototeca.cat
Història
Descendent dels musulmans andalusins que continuà habitant a la península Ibèrica després de la Reconquesta.
Bé que jurídicament s’estableix una distinció entre moriscs i mudèjars , segons que haguessin estat batejats o no, la documentació de l’època no la recull moro En línies generals, hom pot dir que, a partir del segle XVI, cal considerar batejat i, per tant, morisc tot el romanent musulmà peninsular Llur distribució geogràfica, molt irregular, depengué de com havia estat feta la reconquesta, i generalment continuaren en els llocs d’origen, amb l’excepció dels de Granada, que foren deportats com a conseqüència de la revolta de Las Alpujarras 1568-70 Al moment de l’expulsió 1609 sembla que…
el Baix Segura

Comarca de la zona de llengua castellana del País Valencià, a la regió d’Oriola.
La geografia Cap de comarca, Oriola Fisiogràficament, la comarca enclou el terme de Guardamar de Segura, el qual, però, des del punt de vista lingüístic pertany al Baix Vinalopó Forma part de l’orla costanera valenciana eixamplada amb els considerables aportaments alluvials La continuació de l’horta murciana és un autèntic delta, en part interior, que omple la fossa tectònica del Segura, zona inestable de característica activitat sísmica terratrèmol del 1829 al costat seu emergeixen les aïllades serres penibètiques de La Muela i de Callosa, de relleu descarnat Per la vora dreta, els àrids…
guerra del Francès
Escenificació de la Guerra del Francès: El timbaler del Bruc, segons una pintura mural del mas de les Ferreres, a Rellinars
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Nom que hom dóna, als Països Catalans, a la guerra contra Napoleó, que tingué lloc del 1808 al 1814.
Als Països Catalans, la trajectòria de la guerra fou marginal al Principat i al País Valencià, i encara més a les Balears, on, gràcies a l’ajut de la flota anglesa, no es produí la invasió napoleònica Menorca i, sobretot, Mallorca foren refugi dels resistents catalans i valencians i alhora una bona font de recursos frumentaris i militars, especialment al principi de la guerra La penetració francesa als Països Catalans es produí com a conseqüència del tractat de Fontainebleau 1807, que establia l’entrada de cossos d’exèrcit francesos per tal d’atacar Portugal Un d’aquests cossos, el del…
Jaume II de Catalunya-Aragó
Jaume II de Catalunya-Aragó, el Just, en una miniatura del Llibre Verd
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Rei de Sicília (Jaume I: 1285-95), comte de Barcelona i rei d’Aragó i de València (1291-1327) i de Mallorca (1291-95).
Fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília Fou lloctinent de Sicília —portà els títols de duc de Pulla i príncep de Càpua— pel seu pare s’hi traslladà amb la seva mare i els seus germans Frederic i Violant el 1283, i defensà enèrgicament l’illa dels atacs angevins, sobretot amb l’ajuda de Roger de Lloria, i de les intrigues de llurs partidaris De Gerolda, dama d’Agosta, tingué dos fills bessons 1287, Sanç que morí aviat i Napoleó, que fou mercenari a les milícies cristianes de Tunis i del Marroc En aquesta època 1283-91 tingué un altre fill de Lucrezia, dona de Mazzara, de nom Jaume En…
,
transport
Economia
Transports
Activitat que proporciona els mitjans per a efectuar el transport de persones o de coses.
En un sentit ampli hom pot considerar transport el trasllat de gas, d’electricitat o d’aigua des del punt de producció o d’origen fins al punt de consum, o el del mineral des de la mina a la fàbrica on serà emprat com a primera matèria, o àdhuc la transmissió de notícies El transport és pràcticament inseparable de la producció i de la distribució Des del descobriment de la roda fins a l’aparició de la primera locomotora, al començament del segle XIX, el transport per terra romangué en un estat tan rudimentari, que, de fet, no presentava cap suport al comerç ni, com a conseqüència, a la…
hel·lenisme
Lingüística i sociolingüística
Branca d’estudis sobre temes de llengua, de literatura i de pensament de l’antiga Grècia.
Als Països Catalans, ja a l’alta edat mitjana hom pot trobar llibres d’autors clàssics a la biblioteca del monestir de Ripoll Hom ha trobat notícies que testimonien l’interès dels monarques de Catalunya-Aragó per a proveir amb autors clàssics llurs biblioteques així, Juan Fernández de Heredia féu nombroses aportacions d’obres d’autors grecs antics i medievals, en temps de Pere III Hom coneix, a més, l’existència de llibres grecs d’Aristòtil, Demòstenes i Plutarc a la biblioteca de Carles de Viana Amb la introducció dels corrents renaixentistes augmentà l’interès pels estudis hellènics, i el…
crítica musical
Música
Anàlisi i valoració d’una peça, un estil, un autor o una interpretació musicals, sia en forma de ressenya, sia en forma d’assaig més o menys exhaustiu.
En aquest últim cas, de vegades no és clara la distinció entre la crítica i l’estudi musicològic o l’anàlisi filosòfica d’una obra musical De tota manera, hom tendeix a considerar més pròpiament com a crítica els comentaris que apareixen en publicacions periòdiques, especialitzades o no Hom troba ja alguns comentaris crítics aïllats en alguns tractats del s XVI, com el Dodekachordon 1547, de Glareanus Al s XVII les polèmiques entre compositors com ara la suscitada entre Artusi i Monteverdi referents a la pràctica correcta en la composició i la interpretació incorporen molt del que actualment…
epidèmia
Medicina
Malaltia infecciosa, accidental i transitòria, que es difon a un gran nombre de persones d’un territori o una regió determinats.
La propagació pot ésser per contacte directe, a través del malalt, o per contacte indirecte, mitjançant objectes aliments, insectes o aigua contaminats Quan, per la seva extensió, una epidèmia ultrapassa les fronteres de territoris extensos estats, continents, etc se la qualifica de pandèmia , tot i que, llevat dels casos indiscutibles en què la infecció assoleix una difusió mundial, la qualificació de pandèmia pot variar segons criteris més o menys restrictius A causa de la manca de coneixements mèdics i d’higiene, les epidèmies delmaren sistemàticament la població mundial durant molts…
Red Nacional de Ferrocarriles Españoles
Organisme estatal espanyol creat l’any 1941 per la Ley de Ordenación Ferroviaria y del Transporte por Carretera.
La seva creació significà l’estatització de totes les vies fèrries de l’amplària especial adoptada per l’Estat espanyol i responia a la necessitat de reconstruir les línies destruïdes per la Guerra Civil de 1936-39 Va absorbir les companyies dels principals ferrocarrils que travessen els Països Catalans Caminos de Hierro del Norte de España, Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant, Ferrocarrils de València i Aragó És gestionada com una empresa privada però el seu president és nomenat pel ministre de transports Les necessitats de reconstruir i millorar el servei ferroviari…
grec | grega
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent del N d’Europa, habità el SE del continent i els ribatges de la Mediterrània.
Ja als inicis de llur història, a partir de llur territori, el grecs es llançaren a la colonització, empesos per les pressions demogràfiques i sobretot per les transformacions socials i les necessitats econòmiques Una sèrie de ciutats gregues, tant jòniques com dòriques, fundaren ciutats i factories en zones costaneres d’un extrem a l’altre de la Mediterrània, des de la meitat del segle VIII aC fins al VI aC La colonització de poblament, amb emigracions importants, es produí bàsicament a la Itàlia meridional que prengué el nom de Magna Grècia i a Sicília, ocupada totalment, llevat de l’extrem…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 66
- 67
- 68
- 69
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina