Resultats de la cerca
Es mostren 143 resultats
espectròmetre de plasma calent interestel·lar
Astronomia
Telescopi espacial que pertany a la National Aeronautics and Space Administration (NASA).
Fou llançat el 12 de gener de 2003 amb un coet Delta II El seu instrumental científic principal és un espectròmetre amb capacitat per a captar les ones electromagnètiques de longitud d’ona entre 9 i 26 nanòmetres, zona que correspon a l’ultraviolat extrem Aquest espectròmetre permet recollir informació de tot el cel de manera simultània L’objectiu principal del CHIPS és obtenir informació sobre el plasma que forma l’anomenada Bombolla Local , un espai d’uns 300 anys llum dins del qual es troba el Sol i que té una densitat de plasma interestellar 10 vegades inferior a la mitjana galàctica Les…
Skylab

DIbuix esquemàtic del Skylab: 1 i 2, plafons de cèl·lules solars; 3, mòdul de treball; 4, acoblament; 5, vehicle Apollo; 6, telescopi solar
© fototeca.cat
Astronàutica
Primera estació orbital tripulada nord-americana.
Llançada sense tripulació amb un coet “Saturn 5” amitjan 1973 i situada a 435 km d’altitud, fou l’habitacle de tres tripulacions que hi arribaren periòdicament amb vehicles del tipus “Apollo” llançats amb coets “Saturn 1B”, i hi romangueren un total de 4117 hores L’estació tenia una massa de 90720 kg, i hom aprofità com a lloc de treball l’interior d’un tercer tram inert del coet, amb un espai útil d’uns 300 metres cúbics Els objectius principals de la missió foren determinar l’adaptació de l’home a les condicions d' apesantor El Skylab en òrbita sobre la Terra Nasa prolongades, observacions…
trànsit
Astronomia
Pas d’un dels planetes inferiors per davant del disc solar.
Durant el trànsit hom veu el planeta des de la Terra com un punt negre que creua lentament el disc solar en el sentit EW En el cas de Venus hom pot veure el trànsit a ull nu amb l’únic ajut d’algun dispositiu per evitar que la llum solar no lesioni la vista, però en el cas de Mercuri sempre cal un telescopi El trànsit es presenta durant una conjunció del planeta Mercuri o Venus amb el Sol, però no té lloc sempre a cada conjunció, perquè normalment el planeta és al N o al S del Sol i, per tant, no passa per davant del seu disc cal que la conjunció es produeixi mentre el planeta és…
Maria Assumpció Català i Poch

Maria Assumpció Català i Poch
© Universitat de Barcelona
Astronomia
Astrònoma i matemàtica.
Llicenciada en matemàtiques per la Universitat de Barcelona, 1953, on impartí la cursos de matemàtiques i astronomia des d'aquest any fins al 1990 Els inicis de la seva carrera científica foren com a ajudant de la Secció d’Astronomia del Seminari Matemàtic de Barcelona, dependent del Patronat Alfons el Savi del CSIC Posteriorment, va treballar a l’Institut Henri Poincaré i al Laboratori de Dinàmica i Estadística Estellars, i collaborà amb la càtedra especial de tecnologies de l’espai de la Universitat Politècnica de Catalunya Amb la tesi Contribució a l’estudi de la dinàmica dels sistemes…
interferòmetre

ESquema del funcionament de l’interferòmetre de Milchelson. el patró d’interferèncis, que mostra el telescopi, permet calcular la diferència de camins òptics recorreguts pel raig de llum
© Fototeca.cat
Física
Aparell per a produir interferències.
Entre els diversos tipus d’interferòmetres òptics cal destacar l’anomenat interferòmetre de Michelson , en el qual un raig de llum inicial és dividit, mitjançant un mirall semiargentat, en dos raigs que se superposen després d’haver recorregut camins òptics diferents, en direccions perpendiculars Els diversos tipus d’interferòmetres, a més d’haver estat utilitzats en experiments molt importants experiment de Michelson-Morley , són emprats sobretot per a mesurar diàmetres d’estels llunyans i distàncies aparents entre estels dobles, per a mesurar, amb molta precisió, espessors i longituds metre…
Joan Oró i Florensa

Joan Oró
© Fototeca.cat
Bioquímica
Bioquímic.
Es llicencià el 1947 a Barcelona El 1952 es traslladà als EUA i es doctorà a la Universitat de Houston 1956, de la qual fou professor en 1959-80 catedràtic des del 1963 Professor a la Universitat de Barcelona 1971 i director de l’Institut de Biofísica i Neurologia de la Universitat de Barcelona 1977, collaborà i dirigí programes d’investigació de la NASA Apollo i Viking Fou el primer a sintetitzar en condicions prebiòtiques bases puríniques, ribòsids, pentoses, aminoàcids i polipèptids Fou diputat al Parlament de Catalunya 1980-81 El 1993 creà la Fundació Joan Oró, dedicada a impulsar la…
Castelltallat

Castelltallat, Sant Mateu de Bages
© C.I.C - Moià
Poble
Poble del municipi de Sant Mateu de Bages (Bages).
Hi ha l’església parroquial de Sant Miquel de la qual depèn la de Claret dels Cavallers , situada vora l’antic castell dels segles X o XI a l’antic camí de Solsona a Manresa , que corre tot al llarg de la carena residual de la serra de Castelltallat 936 m alt, altiplà estructural constituït per margues i calcàries oligocèniques, allargat en direcció W SW a E NE, entre la Molsosa i el Llobregat , davant Súria, tot separant les valls de la riera de Coaner , al N, de la riera de Rajadell , al S, que l’han erosionat Els seus vessants són, en gran part, coberts de pinassa Dedicat al turisme rural…
ocular
Física
Lent o sistema de lents d’un instrument òptic que és situat en el lloc on l’observador aplica l’ull i que serveix per a augmentar la imatge produïda per l’objectiu.
L’ocular constituït per un sistema de lents és anomenat positiu o bé negatiu , segons que el pla focal del sistema sigui situat, respectivament, entre les lents del sistema o no Els instruments que consten d’un ocular són la ullera astronòmica, el telescopi i el microscopi L’ocular més simple consisteix en una lupa ordinària, i és poc emprat, perquè únicament dóna bones imatges en un camp bastant petit Un segon tipus d’ocular és l’anomenat ocular de Huygens , que és un sistema de dues lents planoconvexes generalment no presenta les aberracions d’astigmatisme i de distorsió, té un…
Josep M. Algué i Sanllehý
Meteorologia
Meteoròleg i jesuïta.
L’any 1871 ingressà a la companyia de Jesús, a Andorra Feu una part dels estudis eclesiàstics a França i fou ordenat sacerdot el 1888 Cursà matemàtiques a Barcelona amb Laureà Clariana 1890-91 Destinat a América, a l’Havana estudià meteorologia amb Benet Vinyes després, a Georgetown, als Estats Units, amplià aquests estudis sota la direcció del professor Hagen 1891-93 Destinat a l’Observatori de Manila Filipines el 1893, hi collaborà sota la direcció del seu fundador, el jesuïta F Faura, i n'esdevingué posteriorment director 1897 A Georgetown, inventà un tipus de telescopi…
observatori astronòmic

Secció del primer observatori de l’ESO, instal·lat al cim de La Silla (Xile)
© Fototeca.cat
Astronomia
Lloc des del qual hom observa els astres, en determina els moviments i n’estudia les propietats (astronomia).
Els primers observatoris de què hom té referència històrica foren construïts per Nemrod a Mesopotàmia, fa 2500 anys, i consistien en grans piràmides que hom feia servir tant per adorar els astres com per a estudiar-ne els moviments El mateix tipus d’edificacions foren construïdes a la Xina i a l’Amèrica del Sud, alguns segles més tard que a Mesopotàmia Els aparells que hi havia en els primitius observatoris eren molt simples la clepsidra, el gnòmon i el bastó de Jacob , anomenat també fletxa astronòmica o ballesta, que servia per a mesurar l’altura d’un astre sobre l’horitzó i per a mesurar…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina