Resultats de la cerca
Es mostren 918 resultats
Joaquim Vives i Tutó
Cristianisme
Eclesiàtic caputxí.
Conegut amb el nom de religió de Joaquim Maria de Llavaneres Germà de Josep de Calassanç Vives i Tutó El 1871, ingressà a l’orde dels caputxins, a Guatemala, seu dels caputxins catalans exclaustrats, on seguí el seu germà, que més tard esdevindria cardenal Hi fou ordenat de sacerdot el 1878 Retornat a l’Estat espanyol, intervingué decisivament en la reorganització de l’orde, com a comissari apostòlic recuperà els convents de l’orde i en creà alguns de nous Fou el primer provincial de la província hispànica restaurada Encaminà l’activitat missionera vers les illes Carolines, les Filipines, a…
Antoni Julià
Cristianisme
Jesuïta.
Féu els estudis eclesiàstics a Barcelona Destinat a Amèrica, anà al Nou Regne de Granada en l’expedició de 1749 per treballar a la missió de la Guajira Veneçuela, però el projecte fracassà Exercí el seu ministeri sacerdotal a la província de Santa Marta i ensenyà teologia a la Universidad Javeriana de Bogotà L’any 1767, arrel de l’expulsió dels jesuïtes deixà Colòmbia per anar a Itàlia Humanista ben representatiu de la seva època, és autor de Trasformazione della America o sia trionfo della S Chiesa su le rovine della monarchia del dominio in America dopo la conquista fattane dai…
Nicolás Maduro Moros

Nicolás Maduro Moros
© Gobierno Bolivariano de Venezuela
Política
Polític veneçolà.
Treballador i sindicalista en el transport públic de Caracas, el 1992 entrà en contacte amb Hugo Chávez , del qual es convertí en un fidel aliat S’implicà activament en la campanya pera l’aixecament de la seva condemna després del cop d’estat fallit d’aquest any Alliberat el 1994, Chávez aconseguí la presidència el 1998, i l’any següent Maduro fou diputat en les eleccions a l’Assemblea Constituent, i el 2000 a l’Assemblea Nacional, del qual el 2005 fou nomenat portaveu Ministre d’Afers Estrangers 2006, en aconseguir el tercer mandat presidencial octubre del 2012, Chávez nomenà Maduro…
Olga Guillot
Música
Cantant cubana, coneguda com La reina del bolero.
Filla i neta de catalans, ja d’infant participà en programes radiofònics amb la seva germana i en 1938-40 cursà estudis acadèmics de cant Posteriorment s’integrà al grup Siboney Debutà com a solista el 1945, i el 1946 la seva versió en castellà del clàssic nord-americà de H Arlen i T Koehler Stormy Weather la projectà a la fama, que es consolidà el 1948 en una girà per Mèxic, on actuà i enregistrà El 1948 feu una extensa gira per Europa, on cantà amb Edith Piaf Contrària a la Revolució Cubana i al castrisme, el 1961 s’exilià voluntàriament primer a Veneçuela i, ja definitivament…
Alejo Carpentier
Literatura
Novel·lista cubà.
Començà l’activitat literària com a periodista Fou empresonat per motius polítics sota el règim de Machado, se n'anà clandestinament a França el 1928 i tornà a Cuba el 1939 sis anys més tard s’establí a Veneçuela, i el 1959 s’incorporà al govern revolucionari de Cuba La seva obra, molt reduïda en quantitat, tracta, amb una prosa sumptuària i barroca, molt influïda pels clàssics castellans, de la problemàtica vital i política del continent americà Deixant de banda Ecué-Yamba-O 1933, El reino de este mundo 1949 i les narracions de Guerra del tiempo 1958, les seves novelles més…
David García Bacca
Filosofia
Filòsof.
Es doctorà a Barcelona estudià matemàtiques i física a Zuric i seguí diversos cursos a les universitats de París, de Lovaina i de Friburg Catedràtic de filosofia de les ciències de la Universitat de Barcelona 1934, hi introduí la logística i la filosofia de les ciències Exiliat el 1939, exercí sobretot a Veneçuela, i és considerat un dels filòsofs més importants en llengua castellana Característica seva és l’atenció que fa al llenguatge filosòfic i les estretes relacions que aquest manté amb el llenguatge científic i el literari La seva obra més important és Metafísica natural…
Falcón
Divisió administrativa
Estat de Veneçuela, vora la mar de les Antilles.
La capital és Coro Comprèn la península de Paraguaná Al sud, el relleu és format per les serres septentrionals dels Andes veneçolans 1 990 m el pic Cerrón al nord, els rius Tocuyo, Aroa, Güegües i Mitare han reblert, amb llurs alluvions, antics golfs marins El clima és càlid 28°C de temperatura mitjana anual i sec, amb pluges que oscillen entre els 350 i el 500 mm, de nord a sud Des del 1900, la població s’ha triplicat el 1940 s’hi inicià el flux immigratori, provocat pel descobriment de petroli a Paraguaná, on, en el 12% del territori, es concentra la meitat de la població estatal A més del…
Llibertat de comerç
Història
Concepte econòmic i comercial, sorgit a l’Europa del segle XVII i estès principalment al llarg del XVIII.
Rebutjava la pràctica de limitar el comerç internacional mitjançant el sistema de companyies privilegiades i de zones exclusives que practicaven les grans potències colonials, especialment Castella i França Als Països Catalans, l’èxit assolit pels comerciants anglesos i, sobretot, holandesos en la violació sistemàtica del mercat exclusiu de Castella a les seves colònies d’Amèrica fou observat ja el 1643 per Josep de Fontanella durant la seva estada a la Haia, i fou propugnat com el mitjà que podia dur a la recuperació econòmica de Catalunya L’aspiració dels catalans a la llibertat de comerç…
James Earl Carter

James Earl Carter
© University of California
Política
Polític nord-americà, conegut per Jimmy Carter.
D’una família de propietaris rurals, després de graduar-se a l’Acadèmia Naval d’Annapolis Maryland el 1946, fou oficial de la Marina dels EUA fins el 1953, que retornà a Plains, on el 1962 inicià una carrera política en el Partit Demòcrata que el portà al senat 1962-66 i el 1970 a guanyar el càrrec de governador de Geòrgia, des del qual impulsà polítiques a favor de la integració racial, el respecte al medi ambient i l’eficiència en l’administració El 1974 postulà la seva candidatura a la presidència dels EUA juntament amb Walter Mondale a la vicepresidència, i derrotà el…
Cristià Cortès i Lladó
Medicina
Metge.
El 1925, es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona, on exercí aviat de professor ajudant a la càtedra de patologia i clínica mèdiques El 1926 amplià estudis a Lió i París Cap del Servei de Malalties del Cor de l’Hospital Clínic de Barcelona, fou també inspector municipal de Sanitat 1930 director de l’Institut de Cardiologia de la Generalitat de Catalunya 1932 regidor de l’Ajuntament de Barcelona i conseller delegat d’Higiene i Sanitat 1934 Durant la Guerra Civil, fou capità i cap del Servei de Depuració d’Aigües de l’exèrcit Exiliat a França, es traslladà ràpidament a …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 70
- 71
- 72
- 73
- 74
- 75
- 76
- 77
- 78
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina