Resultats de la cerca
Es mostren 791 resultats
Juan Sansano y Benisa
Literatura
Periodisme
Escriptor i periodista.
Impressor, imprimí a Oriola 1909-13 diversos periòdics com El Clarín , La Opinión i La Primavera Tingué després impremta a Monòver i Alacant, on dirigí 1924-36 el diari catòlic El Día , del qual fou propietari en 1926-36 Publicà els reculls poètics Flores silvestres 1908, Cantos de voluntad 1915, Por las rutas floridas 1921, Canciones de amor 1931 i Poesías 1946 Fou també autor d’obres com De mis andanzas por la vida 1916, Jávea 1920 i Orihuela Historia, geografía, arte y folklore 1954
Antoni Seva i Llinares
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Escriptor i filòleg.
Es llicencià en filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona el 1966 i fou professor de la UPF Collaborà, entre d’altres, en les revistes Gorg , Serra d’Or i Canigó El 1968 publicà el llibre Alacant 30000 pieds noirs L’any 1976 es doctorà en filologia clàssica amb un treball titulat Estudi sobre la tradició textual de Sèneca tràgic Autor de diversos treballs sobre teoria de la traducció, treballà a la Fundació Bernat Metge en la traducció dels clàssics llatins al català i dirigí des del 1982 la redacció d’un extens diccionari llatí-català 1994, del qual fou també coautor…
,
Joana Concepció Francés
Pintura
Pintora.
Estudià a l’Escola Superior de Belles Arts de San Fernando de Madrid Als anys cinquanta conegué l’escultor Pablo Serrano , amb qui es casà Inicialment molt influïda per l’expressionisme alemany, el 1956 començà d’utilitzar nous materials plàstics, cosa que donà a la seva obra un creixent grau d’abstracció i l’aproximà a l' informalisme i la pintura matèrica Entre el 1957 i el 1959 formà part del grup avantguardista El Paso Des dels anys seixanta retornà a la figuració Característica d’aquesta etapa és la sèrie titulada El hombre y la ciudad 1963, amb la qual participà a la XXXIII Biennal de…
Josep Pastor de la Roca
Historiografia catalana
literatura castellana
Cronista i escriptor en castellà.
Es formà al seminari d’Oriola, d’on sortí per estudiar filosofia a Madrid i dret a València D’ideologia liberal, durant alguns anys exercí l’advocacia per, després, tornar a Oriola, on alternà la feina de procurador judicial amb el conreu de la literatura i l’edició del diari El Segura Traslladat a Alacant, formà part de la redacció d’ El Eco del Manzanares , creat per Nicasi Camil Jover, i fundà, també, La Revista del Teatro 1847 i, l’any 1864, La Nave, el avisador alicantino , diari de continguts literaris Com a president de la Junta Revolucionaria de Dolores tingué una…
, ,
Jaume Mas i Porcel
Música
Compositor, pianista i clavecinista.
Estudià piano a Madrid amb Josep Tragó i a l’École Normale de Musique de París 1926 amb ACortot i MJuliard de Guéraldi, i clavecí amb W Landowska En tornar a Mallorca 1930 es dedicà a l’ensenyament del piano Els anys trenta féu concerts a les Balears, a la Península i també a França, Suïssa, Àustria i Itàlia Creador del Trio Mallorca i promotor del primer concurs internacional Frederic Chopin de Valldemossa, el 1961 es traslladà a Alacant, on el 1970 ocupà la càtedra de clavecí a l’Institut Musical Òscar Esplà Compongué més de setanta obres, d’entre les quals Suite mallorquina ,…
Carles Esplà i Rizo
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista.
De filiació republicana, collaborà al periòdic alacantí “El Luchador” i a “El Pueblo”, de València Exiliat a París durant la Dictadura, fou corresponsal d’"El Liberal”, “El Heraldo de Madrid” i “El Sol” El 1929 acompanyà Sánchez Guerra a València per a un frustrat aixecament, i aconseguí de fugir Proclamada la República, s’apoderà del govern civil d’Alacant i fou nomenat per a aquest càrrec a Barcelona durant unes quantes setmanes 1931, en substitució de Lluís Companys Diputat a les corts per Izquierda Republicana 1931-36, delegat de la Societat de Nacions, fou sotssecretari de…
Emili Balaguer i Perigüell
Medicina
Metge.
Llicenciat a València el 1968, amplià estudis a Heidelberg, Zuric i Londres Professor a les universitats de Saragossa 1977-81 i València 1969-76, fou catedràtic d’història de la medicina 1981-90 i degà 1986-90 de la Universitat d’Alacant, i catedràtic de la Universitat Miguel Hernández d’Elx des de la seva fundació el 1997 Publicà molts treballs sobre història de la medicina, amb una atenció especial a les qüestions de fisiologia Publicà els llibres La introducción del modelo físico-matemático en la biología moderna 1974, Vocabulari de medicina 1993 i Balmis o l’esperit de la…
Rafael Altamira i Crevea
© Fototeca.cat
Educació
Historiografia
Dret
Jurista, historiador, pedagog i polígraf.
Fill d’una família de la burgesia benestant alacantina, estudià el batxillerat al collegi de Sant Josep de la mateixa localitat, i el 1881 es traslladà a València, on cursà la carrera de dret 1886, entrà en contacte amb les idees krausistes i obtingué una sòlida formació Anà a Madrid, on es doctorà 1887 allà, la seva integració a la Institución Libre de Enseñanza, juntament amb el mestratge que exerciren sobre ell Gumersindo de Azcárate, Francisco Giner de los Ríos i Manuel Bartolomé Cossío, marcaren la seva trajectòria intellectual i vital Posteriorment, encara a Madrid, exercí…
,
Gabriel Miró i Ferrer
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor en castellà.
Estudià dret a València i a Granada Perdudes unes oposicions a judicatura, treballà a l’ajuntament i a la diputació d’Alacant, a la Mancomunitat de Catalunya i, des del 1920, a Madrid, als ministeris del treball i d’instrucció pública Rebé el premi Mariano de Cavia, de periodisme 1924 Proposat per a l’Academia Española 1927, fou derrotat, a causa de maniobres d’alguns sectors catòlics Publicà la seva primera novella, La mujer de Ojeda —d’estil naturalista—, el 1901, però no fou fins el 1908 que, amb el conte Nómada , començà a ésser conegut Les seves novelles llargues són Las…
Manuel Martí i Saragossà
Història
Erudit.
Estudià arts i teologia a València, però no es volgué graduar El 1686 anà a Roma, on fou bibliotecari 1688 del cardenal Sáenz de Aguirre i hi collaborà en l’edició de la Collectio maxima conciliorum Hispaniae 1693 El 1696 publicà la Bibliotheca Hispana Vetus , de Nicolás Antonio A Roma aprengué idiomes clàssics i moderns, arqueologia, epigrafia i numismàtica, i es relacionà amb importants erudits Nomenat degà de la collegiata d’Alacant, tornà al País Valencià 1696 i fou ordenat de sacerdot Del 1699 al 1704 que fou bibliotecari del duc de Medinaceli residí a València Durant la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina