Resultats de la cerca
Es mostren 711 resultats
Lluís Hernández i Alcàsser
Cristianisme
Política
Capellà i polític.
Estudià al Seminari de Barcelona i fou ordenat el 1961 Fou successivament vicari de Santa Engràcia 1962 i de Sant Pacià 1963, adscrit a Sant Miquel Arcàngel de Santa Coloma de Gramenet Els anys seixanta fou també missioner a la diòcesi de Riobamba, a l’Equador, on el bisbe Leónidas Proaño, el bisbe dels indígenes , l’influí profundament en la dimensió social del sacerdoci Expulsat d’aquest país el 1970 per la seva tasca pastoral, adscrita a la teologia de l’alliberament, el 1970 fundà la parròquia de Sant Ernest a Santa Coloma, de la qual fou nomenat ecònom el 1972…
la Bastida d’Hortons

Vista de la torre del castell de la Bastida d’Hortons
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi d’Alàs i Cerc (Alt Urgell), situat a 950 m d’altitud, a l’esquerra del barranc de Pedralapenya i a l’esquerra del Segre, al peu de la serra de Cadí.
S'hi dreça l’església parroquial de Santa Coloma, rectangular, amb un campanar de torre quadrat, de la qual depèn la de Ges Al fossar de la Bastida, als afores del poble, hi ha l’església vella de Santa Coloma, trapezoidal, coberta amb encavallades de fusta Hom fa festa major el dissabte després de Pasqua, i el diumenge se celebra l’aplec de Sagàs L’antic castell, del qual es conserven restes, era el centre d’una antiga batllia del vescomtat de Castellbò, dins el quarter de Castellciutat El lloc d' Ortone és documentat en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell
Lluís de Requesens i de Relat
Història
Cavaller.
Senyor de la baronia d’Altafulla i de la Nou El 1396 participà en l’expedició de Sicília i el 1408 en la de Sardenya El 1411 fou designat membre de la vint-i-quatrena que havia d’elegir els compromissaris a Casp durant l’Interregne, però en no acceptar fou substituït per Macià Despuig Fou un aferrissat antiurgellista, i a això es degué el seu enriquiment i el nomenament de governador general de Catalunya 1415-26, càrrec que estigué vinculat a la família durant prop d’un segle Fou també batlle general de Catalunya i es casà amb Constança de Santa Coloma, que li aportà la castlania…
Estrella Cortichs i Viñals
Mestra i activista humanitària.
Filla d’un republicà que durant els anys que ocupà l’alcaldia del seu poble hi establí el primer grup escolar públic, estudià a l’Escola Normal de Barcelona, on obtingué el títol de mestra Després d’exercir a Pineda de Mar Maresme i Montmajor Berguedà cursà estudis a l’Escuela de Magisterio de Madrid 1924-28 Seguidora de les teories de la Institución Libre de Enseñanza, fou docent a Madrid, on aplicà l’ideari krausista de Fernando Giner de los Ríos En esclatar la Guerra Civil passà a Catalunya, on dirigí l’ Ajut Infantil de Rereguarda El 1939 creuà la frontera amb un grup d’infants i, un…
Justa Balló i Salvà
Arxivística i biblioteconomia
Bibliotecària.
Estudià a l’Escola de Bibliotecàries 1923-31 i posteriorment assistí al congrés anual de la Library Association a Anglaterra Fou bibliotecària auxiliar a la Biblioteca Popular de Figueres 1927-33, i el 1933 fou nomenada directora de la Biblioteca Popular de Pineda, any que passà a la Central Tècnica de la Xarxa de Biblioteques Populars, on exercí la seva major part de vida laboral fins que s’hi jubilà com a directora maig del 1969 El 1935 feu una segona estada a Anglaterra per estudiar-hi becada l’organització de les biblioteques públiques L’estiu de 1938 impartí classes a l’Escola de…
Joan Piqué i Carbó
Escultura
Escultor.
Format a Llotja, fou deixeble de Venanci Vallmitjana Treballà a la nova catedral de Vitòria 1909 i a Burgos Participà, a Barcelona, en els treballs preparatoris de l’Exposició Internacional És autor del Somni de Bernat Metge Barcelona, Fundació Bernat Metge —d’un realisme fantasiós i detallístic—, dels monuments a Maria Cristina Sant Sebastià i Pedro Viteri Mondragón i de nombrosos retrats, que foren la seva especialitat
Ernest Santasusagna i Santacreu
Pintura
Pintor.
Format a l’Acadèmia Baixas i a Llotja Exposà sovint a Barcelona Conreà el cartellisme cinematogràfic per a la Metro Goldwin Mayer Participà en nombroses exposicions collectives i obtingué el premi d’honor de l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona el 1944 amb El palco de la Celestina Excellent tècnic, fou catedràtic de colorit i composició a l’Escola de Belles Arts de Barcelona des del 1943, i un dels més conspicus representants de la pintura acadèmica catalana
Ferran Agulló i Vidal

Ferran Agulló i Vidal
Periodisme
Literatura catalana
Teatre
Poeta, periodista i comediògraf.
Es llicencià en dret, carrera que no exercí, a Barcelona El 1883 participà per primera vegada als Jocs Florals de Barcelona, dels quals fou mestre en gai saber 1893 i president 1932 Fidel a la convenció jocfloralesca, publicà Espurnes Poesies 1886, Llibre de versos 1905, De tot temps Poesies 1918, Corrandes 1880-1924 1924 i Ponentines 1925 Va escriure peces teatrals discretes, entre les quals cal destacar Lo sometent de Girona 1895 i La farola 1925 Participà com a actor en les estrenes de Galla Placídia i Judit de Welp , de Guimerà, exercí la crítica teatral a La Renaixença i feu campanya al…
,
canal de la dreta del Llobregat

Vista del Canal de la Dreta del Llobregat (per oposició al canal de la Infanta, que transcorre per l’esquerra)
© Fototeca.cat
Canal del Baix Llobregat, que té la presa passat l’aiguabarreig amb la riera de Torrelles, en el terme de Sant Vicenç dels Horts.
Travessa, parallel al Llobregat, els municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat, i mor a llevant de l’estany de la Ricarda, on primerament abocava les aigües d’escolament Inaugurat el 1855, no fou acabat fins el 1885, amb un cabal real d’1,3 m 3 /s, que permetia el regatge de 1 200 ha quan el consum del canal de la Infanta, amb la presa, situada aigua amunt, ho permetia L’acabament del pantà de Sant Ponç, al Cardener i el complement, després del 1890, de l’aigua artesiana del delta han permès l’aprofitament regular de 3,75 m 3 /s que ja era el cabal teòric del…
safrà

fototeca.cat
©
Alimentació
Botànica
Química
Planta herbàcia vivaç, de 10 a 30 cm d’alt, de bulb gros, massís i reticulat superiorment, de fulles estretes, de flors grosses, amb sis tèpals violats i amb tres estigmes llargs i escarlates, proveïdes a la base d’una espata bivalva, i de fruits capsulars.
Els seus estigmes dessecats constitueixen l’espècia del safrà, molt estimada com a condiment i també com a matèria farmacèutica i colorant, a causa dels pigments crocina i crocetina, glucòsids picrocrocina i olis essencials que conté És oriünd del Pròxim Orient i ja era conreat pels grecs Vol terres de secà Als Països Catalans el safrà fou conreat ja des del segle X al País Valencià, sota domini musulmà, era un producte important d’exportació Al Principat era conreat a la zona tortosina i a Àger Al segle XIV fou introduït a l’Urgell El centre safraner més important fou Santa Coloma…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina