Resultats de la cerca

Professor a les universitats de Marburg, Estrasburg, Karlsruhe i Tübingen Descobrí les propietats rectificadores de certs cristalls binaris i les aplicà a la detecció de les ones de ràdio, cosa que féu possible la telegrafia sense fils Inventà també un tipus de tub de raigs catòdics El 1909 rebé, ensems amb Marconi, el premi Nobel de física

La capital és Estrasburg Comprèn els departaments d’Ardenes, Mosa, Meurthe i Mosella, Mosella, Baix Rin, Alt Rin, Vosges, Alt Marne, Aube i Marne Fou creada per la reforma territorial aprovada el novembre del 2014, per la qual es fusionaven les regions de la Lorena, Xampanya-Ardenes i Alsàcia, i entrà en vigor el gener del 2016

Fou professor de l’escola de Belles Arts de París 1945-59 Són seves la decoració de l’església de la Ciutat Universitària de París 1933-36, el Monument al mariscal Leclerc , d’Estrasburg 1951, el Memorial de Mont-Valérien, Illa de França 1959, i la restauració i substitució de les escultures malmeses de la catedral de Reims

Ensenyà química a les universitats d’Estrasburg i de Munic Especialista en química orgànica, investigà sobre les combinacions del cacodil i de la urea Descobrí les ftaleïnes el 1871 És conegut sobretot per haver aconseguit, després de disset anys de recerca, la síntesi de l' indi 1880 Fou distingit amb el premi Nobel l’any 1905

Fou mestre de capella de la catedral d’Estrasburg El 1792 anà a Londres, on dirigí concerts en els quals competí amistosament amb el seu antic mestre Haydn Establert a París, esdevingué editor de música i fabricant de pianos que foren famosos per llur qualitat Les seves composicions simfonies, simfonies concertants, concerts i música de cambra són elegants i refinades

Doctor en medicina, fou professor a la facultat d’Estrasburg 1919 Feu investigacions sobre temes diversos com ara l’estructura i la natura colloidal del protoplasma, els equilibris fisicoquímics en les cèllules vives, la regulació tèrmica en els organismes i els efectes fisiològics dels gasos de combat Fou un dels fundadors de la FAO, de la qual esdevingué president executiu

Fou organista de les catedrals d’Estrasburg i Salzburg i mestre de capella de la de Passau És autor d’obres per a instruments de teclat, d’una gran originalitat, com la collecció de sonates Armonico tributo El seu fill, Gottlieb Muffat Passau 1690 — Viena 1770, fou organista de cambra de l’emperador Carles VI d’Àustria Deixà fugues, tocates, etc

Membre del partit comunista, l’abandonà per diferències ideològiques amb la direcció Professor de sociologia a Estrasburg, el 1967 passà a París-Nanterre Preocupat pels problemes de l’humanisme marxista “l’home total” i per la sociologia agrària i urbana, és autor de Logique formelle et logique dialectique 1947, Les Pyrénnées 1965 i Du rural a l’urbain 1970, entre altres obres

Till representa el prototip del plebeu que es riu de mercaders, nobles i clergues La primera versió escrita que se'n conserva fou publicada a Estrasburg el 1515 Al s XIX l’escriptor belga Charles de Coster el representà com un heroi de la resistència flamenca contra la dominació hispànica És el tema d’un poema simfònic de Richard Strauss

Astrònom de l’observatori de Bordeus 1905, fou nomenat professor de la facultat de ciències d’Estrasburg 1919 i director de l’observatori de París 1929 Investigà sobre física ones infrasòniques i camps gravitatoris, matemàtiques funcions quasi-periòdiques i astronomia refracció atmosfèrica i cometes En els darrers anys estudià les condicions en les quals un astronauta pot ésser alliberat de la gravetat terrestre