Resultats de la cerca
Es mostren 5325 resultats
naumàquia
Jocs
En l’antiguitat clàssica —i sobretot a Roma—, espectacle que reproduïa un combat naval.
Representants a partir de Cèsar 46 aC, aquests espectacles foren molt freqüents durant el s I, en els regnats de Claudi que n'organitzà un amb més de 20 000 homes al llac Fucino, l’any 52 aC, Neró, Tit i Domicià L’última naumàquia fou celebrada el 248 dC per commemorar el millenari de la fundació de Roma
Anzio
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, a la regió del Laci, Itàlia.
És un port de pesca de la mar Tirrena i centre d’estiueig Correspon a l’antiga Antium , capital dels volscos, que fou conquerida per Roma, i durant l’Imperi esdevingué una famosa estació d’estiueig Hom hi edificà nombroses villes, entre elles la de Neró en les excavacions fetes han estat trobades nombroses obres d’art, entre elles la noia d’Anzio , estàtua probablement grega del s III aC, l'Apollo del Belvedere i el Gladiador Borghese Durant la Segona Guerra Mundial hi tingué lloc el desembarcament angloamericà del 22 de gener de 1944, dirigit per l’almirall Lowry, per tal de…
Amor
Mitologia
Déu romà, fill de Venus, anomenat també Cupido.
Fou assimilat a l' Eros grec La iconografia d’Amor o Eros sorgí en l’art grec, sobretot en les obres de Praxíteles i de Lisip, representat com un infant o adolescent, i algunes vegades acompanyat d’Afrodita Amor Farnesi de Lisip al Musée du Louvre Eros trobat a Madhia , Tunis Les representacions de l’Amor no foren totalment abolides pels temes introduïts pel cristianisme, i hom les retroba en l’art paleocristià frescs de l' Amor i Psique segles II-III, al cementiri de Dimitilla i en l’art copte, bé que molt degradades dels models originals Afrodita entre dos Eros , ornament d’una llàntia…
Franco Di Francescantonio
Teatre
Actor, director i dramaturg italià.
Finalitzats els estudis artístics i d’escenografia a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència, amplià l’aprenentatge de la tècnica gestual iniciant una recerca amb l’objectiu de fondre la paraula, el gest i el cant en un mateix moment teatral Desenvolupà la seva carrera artística entre Florència i Barcelona, des del 1971 Treballà amb directors tan diversos com F Zeffirelli, R de Simone, S Zimmermann, E Moshinsky i E Poliakov, i en espectacles com De poble en poble Grec’96, de PHandke, i Así que pasen cinco años Grec’98, de Lorca, ambdós dirigits per Joan Ollé A la vegada, collaborà amb el…
Giulio Caccini
Música
Compositor i cantant italià, anomenat també Giulio Romano.
Membre de la Camerata de’ Bardi fou, juntament amb Iacopo Peri, un dels primers a emprar el recitar cantando o estil recitatiu en les seves obres, d’un gran virtuosisme vocal Publicà un mètode de cant i una collecció de monodies escrites segons les regles establertes pels humanistes florentins També és autor d' Euridice 1600 i d’una collecció de madrigals 1613
Civitavecchia
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia, vora de la mar Tirrena.
Nucli industrial ciment, sabó i licors drassanes i centre comercial el port fa l’aprovisionament de Roma i és el punt principal d’enllaç amb Sardenya Anomenada pels romans Centum Cellae, fou important gràcies al port construït per Trajà Ocupada pels bizantins 553 i pels àrabs 828, caigué posteriorment a mans de diversos senyors feudals fins que fou controlada totalment pel papat 1431 i esdevingué el port principal dels Estats Pontificis Del 1849 al 1870 restà ocupada pels francesos
Academia Romana
Institució fundada al voltant del 1460 a Roma per l’humanista Pomponio Leto.
Fou coneguda també amb el nom d’Academia Pomponiana Tingué com a finalitat el culte del món clàssic Els seus membres es reunien a discutir sobre art, filologia, filosofia i arqueologia Llatinitzaren llurs noms i dataren llurs escrits ab urbe condita El to paganitzant de l’acadèmia féu que el 1468 els seus membres fossin acusats de conjurar contra el papa i de voler alliberar Roma de la subjecció de la clerecia Per ordre de Pau II, foren empresonats Pomponio Leto i Bartolomeo Saschi, dit il Platina , i l’acadèmia fou dissolta però fou renovada sota Sixt IV i les seves reunions…
Alexandre el Gran

Representació d’Alexandre el Gran en un mosaic romà conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Història
Rei de Macedònia (336-323 aC), fill de Filip i d’Olimpíada.
Biografia Fou educat per Aristòtil, i ben aviat 340 aC el seu pare l’associà a les feines del govern nomenant-lo regent El 338 comandà la cavalleria macedònica a la batalla de Queronea Després de l’assassinat del seu pare, Alexandre heretà el regne a vint anys Tota la Grècia sotmesa per Filip s’alçà aleshores, però Alexandre donà prova de la seva força militar prengué i destruí Tebes, i es féu nomenar general en cap dels grecs, títol que ja havia estat donat al seu pare Consolidada així l’hegemonia macedònia, Alexandre quedava lliure per a començar la guerra contra Pèrsia El 334 aC passà a l’…
tercera guerra Púnica
Història
Fet d’armes entre Roma i Cartago que tingué lloc els anys 149-146 aC.
Fou emprès pels romans, que temien una resurrecció del poder de Cartago Aprofitant la malvolença del rei númida Masinissa contra els cartaginesos, Roma inicià una guerra d’extermini, que acabà amb la presa de Cartago, després d’una resistència desesperada a l’exèrcit que comandava Escipió Emilià La ciutat fou arrasada i no ressorgí, fins un segle i mig després, ja com a ciutat romana
Constantí IX
Història
Emperador bizantí (1042-55) per matrimoni amb l’emperadriu Zoe, vídua de Romà III Argir.
Annexà Armènia 1045, i hagué de sufocar diversos alçaments, provocats per la seva política antimilitarista Però a Occident els normands atacaren les possessions bizantines de la Itàlia meridional Governà envoltat d’intellectuals, afavorí les arts i les ciències i reorganitzà l’escola de Constantinoble, on erigí una facultat de filosofia i una de dret Durant el seu regnat es consumà el cisma entre les Esglésies de Constantinoble i de Roma 1054
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 83
- 84
- 85
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina