Resultats de la cerca

Forma part de l’estat de Colima L’integren les illes, deshabitades, de Clarión, Roca Partida, San Benedicto i Socorro, volcans apagats que constitueixen la part emergida d’una serralada submergida Té dipòsits de guano Rebé aquest nom en honor del virrei de Nova Espanya 1784-89 Juan Vicente de Güemes, comte de Revilla Gigedo Les seves aigües són especialment riques en grans espècies pelàgiques, com ara taurons, rajades, dofins i balenes, i les illes concentren una gran diversitat i abundància d’ocells marins L’any 2016 fou inclòs en la llista del patrimoni natural de la humanitat de la UNESCO

A principis del segle XX s’establí a l’Argentina, a Rosario El 1914, fundà la societat La Famosa, dedicada al cafè i altres poductes, i posteriorment constituí Pujol Canut y Cía 1950-55 Home emprenedor i d’influència en la societat argentina, tingué càrrecs directius en la Federación de Industria y Comercio, Cámara del Café, Cámara del Dulce, Argentina de Seguros i Agricultura Argentina Fou president del Centre Català de Rosario Dedicat també a la diplomàcia, fou vicecònsol d’Espanya i, en acabar la Guerra Civil Espanyola 1936-39, s’encarregà de transferir el consolat a les noves…

Format en el planter del València FC, fou cedit al Vila-real el 1999 per tal que adquirís l’experiència que li faltava en la primera divisió Fou un dels jugadors fixos en la selecció estatal sub-21 Posteriorment esdevingué capità de l’equip valencianista, on jugà de centrecampista En el seu palmarès hi ha una medalla de plata als Jocs Olímpics de Sydney 2000, una Supercopa d’Espanya 1999, dos subcampionats de Lliga de Campions 2000-01 i 2001-02, dues Lligues espanyoles 2001-02 i 2003-04, una Copa de la UEFA 2004 i una Supercopa d’Europa 2004

Entre el 1956 i el 1967 treballà a l’agència France-Press a París i fou corresponsal de Cambio 16 , revista a la qual s’incorporà en retornar a Espanya El 1987 promogué el suplement en català de la revista, Setze , així com el setmanari Set Dies , convertit posteriorment en suplement del diari El Observador Passà posteriorment a El Mundo i fou conseller editorial d' El Mundo de Catalunya Expert en gastronomia, impulsà diverses revistes sobre el tema i publicà, entre d’altres, Cuando sólo nos queda la comida 1980, Jabalí 1983 i la novella El desnudo seductor 1989

Ordenat prevere el 1950, fou bisbe de Tarassona 1973, de Calahorra-La Calzada-Logronyo 1976 i d’Oriola-Alacant 1989 Entre el 1984 i el 1993 ocupà el càrrec de president de la comissió mixta de bisbes i superiors religiosos i instituts seculars de la Conferència Episcopal Espanyola El 1995 fou nomenat arquebisbe de Toledo i primat d’Espanya, en substitució del cardenal Marcelo González Martín , càrrec que ocupà fins el 24 d’octubre de 2002, quan li fou acceptada la renúncia per edat El 21 de febrer de 2001 fou designat cardenal Pertangué a l’ala conservadora de l’episcopat espanyol

Del 1973 al 1977 estudià belles arts a l’Escola Superior de Sant Carles de València La seva obra, dotada d’un to romàntic i líric, recrea, en un llenguatge abstracte d’opacitats i transparències, les atmosferes i l’espai de paisatges interiors Ultra nombroses exposicions individuals tant a Espanya com a l’estranger Nova York, Amsterdam, París, ha figurat en gairebé totes les mostres collectives de l’última dècada de l’art espanyol El 1996 presentà una exposició retrospectiva a l’IVAM de València Viu i treballa a Nova York, amb la seva dona, la pintora Victòria Civera

Setè comte de Toreno i gran d’Espanya 1838 Participà en l’alçament asturià contra els francesos 1808 i, més tard, fou diputat a les Corts de Cadis Liberal, s’hagué d’exiliar 1814-20 Presidí les corts extraordinàries de 1820-22 Exiliat novament 1822-23, en 1834-35 fou ministre d’hisenda Cap del govern 1835, donà a Mendizábal la cartera d’hisenda, però dimití arran dels alçaments liberals d’aquell any El 1837 fou elegit diputat i el 1840 senador És autor d’una Historia del levantamiento, guerra y revolución de España 1835-37

Fou conegut amb el nom Pep o Bep de l’Oli El 1833 s’adherí a la causa carlina fou comandant de la fortalesa de Berga destituït 1838 pel comte d’Espanya, intervingué en l’assassinat d’aquest 1839 Durant la guerra dels Matiners reprengué les armes, però, subornat pel capità general de Catalunya F Fernández de Córdoba, es passà al bàndol isabelí i atacà Cabrera a Sant Llorenç de Morunys i l’hi encerclà, però no pogué evitar que aquest li fugís Més tard fou recompensat amb el càrrec de governador militar de Madrid 1854

Quart duc de Monteleone 1613-22, gran d’Espanya i comte de Borrello i de Carònia Era fill de Camillo Pignatelli e Cardona Es casà amb Caterina Caracciolo, comtessa de Sant'Angelo Fou lloctinent de Catalunya 1603-10 Procurà reduir el bandolerisme es queixà a Felip III de la manca de mitjans econòmics per a fer-ho i féu executar alguns bandolers, com Bartomeu Ribes 1603, però no assolí de prendre Perot Rocaguinarda, actiu precisament aquells anys El 1610 inicià l’expulsió dels moriscs del Principat, que el seu successor, Pedro Manrique, deixà en bona part sense efecte

Primer comte d’Ofalia 1776, comanador de Bedmar a l’orde de Sant Jaume Entrà al servei de Carles III d’Espanya Fou governador militar de Tortosa, Pamplona i Barcelona, i el 1772 fou nomenat capità general interí de Catalunya D’acord amb el seu antecessor, el comte de Ricla, llavors secretari de guerra, intentà d’implantar el sorteig per al servei militar, voluntari fins aleshores Això provocà greus incidents a Barcelona avalot de les Quintes , que obligaren el comte de Ricla a destituir-lo Fou substituït per Philippe de Cabannes També havia estat capità general de Castella la…