Resultats de la cerca
Es mostren 2642 resultats
Bartomeu Maura i Montaner
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Format a Mallorca i a Madrid Fou director artístic de la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre des del 1893, gravador primer del Banc d’Espanya i acadèmic de San Fernando Féu nombroses medalles commemoratives d’efemèrides oficials Guanyà, entre altres premis, dues primeres medalles a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid, amb un gravat de Las lanzas , de Velázquez 1876, i amb un autoretrat del mateix pintor 1901 El seu germà Francesc Maura i Montaner Palma, Mallorca 1857 — 1931 estudià a Mallorca, Madrid i Roma, i pintà temes històrics i anecdòtics També era germà d…
Íñigo de la Cruz Manrique de Lara y Ramírez de Arellano
Història
Militar
Militar.
Onzè comte d’Aguilar de Inestrillas, gran d’Espanya i tercer comte de Frigiliana Fill de Rodrigo Manuel Manrique de Lara Es distingí en la guerra contra Lluís XIV de França campanyes de Catalunya del 1693 i 1694 Felip V de Castella el féu membre del Consell d’Aragó 1702-07 i tinent general 1704 Vencé els austriacistes a Villaviciosa 1710, però, descontent pels excessius miraments de Felip V envers els francesos, es retirà 1711 El 1730 publicà Dispensario de la religiosidad de los cavalleros militares , on atacava els ordes militars de Calatrava i d’Alcántara
Antoni Llinars i Maçanet
Cristianisme
Missioner franciscà.
Començà la predicació a Mallorca, fins que, el 1664, passà a Nova Espanya, on ensenyà filosofia i teologia a Querétaro i Morelia, fins al seu retorn, el 1679 Amb el propòsit de fundar convents o collegis de missions dedicats exclusivament a la predicació dels indis, el 1683 fundà, amb 24 companys, el collegi de missions de la Santa Cruz, a Querétaro Retornà una altra vegada als Països Catalans 1685, per tal d’assegurar l’abastament de missioners, per la qual cosa fundà una sèrie de collegis de missions Escornalbou, al Principat de Catalunya Sant Esperit del Mont, a València Ocier…
Carles Cardús i Carrió
Motociclisme
Motociclista, conegut com Tiriti, com el seu pare.
Els anys 1982 i 1983 guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat en la categoria de 250 cc, fet que li permeté fer el salt al Campionat del Món de la mateixa cilindrada El 1989 guanyà el seu primer gran premi a França L’any següent guanyà quatre proves Iugoslàvia, França, Suècia i Txecoslovàquia, i quedà subcampió amb Honda, i el 1991 aconseguí el tercer lloc del Campionat del Món de 250 cc És l’únic pilot que guanyà les 24 Hores de Montjuïc i del Circuit de Catalunya Es retirà el 1993 El 2009 fundà el Team Softonic Cardús
,
Manuel Villar Mingo
Història
Política
Anarcosindicalista.
Emigrà de petit a l’Argentina, on treballà com a obrer elctricista Allí, el 1928, ingressà en la redacció de La Protesta , que dirigia Diego Abad de Santillán, i el 1929 fou elegit membre del secretariat de l’Asociación Continental Americana de los Trabajadores i director de La Continental Obrera El 1932 fou detingut i deportat a Espanya Llavors s’installà a Barcelona, i fou director de Solidaridad Obrera juny del 1933-35 després, durant la guerra civil, dirigí a València Fragua Social És autor d’ El anarquismo y la insurrección de Asturias 1935 i La represión de octubre 1936
Josep de Selva i Mergelina
Història
Política
Polític.
Setè marquès de Villores Carlí, ocupà ben aviat càrrecs importants en el partit Fou cap legitimista de València i, arran de l’escissió de Vázquez de Mella 1919, que tingué molts partidaris al País Valencià, defensà la posició del pretendent Jaume de Borbó, que el nomenà cap delegat de la Comunió Tradicionalista i secretari general polític a Espanya Alfons Carles de Borbó 1931 el ratificà en el lloc Treballà en la formació d’una aliança de les forces dinàstiques, carlines i alfonsines, en els primers anys de la Segona República Pertangué a la Mestrança de València i a diverses…
Anselmo Miguel Nieto
Pintura
Pintor.
Es formà a les acadèmies de Valladolid i de Madrid Becat 1901, estudià a Roma i a París, on compartí l’estudi amb Arteta Novament a Espanya 1911, guanyà medalla d’or a la Sisena Exposició Internacional de Barcelona Residí i exposà a Buenos Aires 1921-23 Des del 1933 passà temporades a Eivissa, on tenia casa, i residí i treballà sovint també a Mallorca Freqüentà, a Madrid, les tertúlies de la Generació del 98, especialment al Café de Levante Bàsicament retratista i figurista, fou un correcte acadèmic que troba els millors moments en alguns nus de delicada morbidesa
Josep Antoni Muntadas i Campeny

Josep Antoni Muntadas i Campeny
© Fototeca.cat
Industrial.
Era fill de Maties Muntadas i Font Mort el seu pare, ell i els seus germans fundaren l’empresa L’Espanya Industrial 1847 Defensà les activitats proteccionistes formà part de la junta del Banc de Barcelona i de la dels ferrocarrils de Barcelona a Saragossa i a Pamplona El 1869 formà part d’una comissió d’industrials i de comerciants que aplegaren recursos per a reprimir la insurrecció cubana Foren fills seus Maties Muntadas i Rovira i Manuel Muntadas i Rovira Barcelona s XIX — s XX, escriptor, autor de Balades wagnerianes 1910 i Probable origen català de les llegendes del Sant…
Bon-Adrien-Jeannot de Moncey
Història
Militar
Militar francès.
Durant la Guerra Gran ocupà Navarra, fet que obligà Carles IV d’Espanya a demanar la pau de Basilea 1795 Secundà Napoleó en el cop d’estat de brumari 1799 i lluità a Itàlia 1800 el 1804 ascendí a mariscal de camp, i el 1808 fou creat duc de Conegliano El 1808 fou enviat a Madrid, des d’on intentà d’ocupar València, sense èxit El 1814 defensà París Lluís XVIII el féu par de França, i el 1823 l’envià a Catalunya amb els Cent Mil Fills de Sant Lluís Ocupà Barcelona i impedí les represàlies dels absolutistes damunt els liberals
Dimes de Miquel
Història
Lul·lista.
Doctor en Sagrada Escriptura En temps del concili de Trento es convertí al lullisme per influència de Joan Lluís Vileta Regí la càtedra de teologia lulliana a València fins que fou prohibida pels jurats el 1586 Informà Felip II sobre els manuscrits lullians existents, de cara a la nova biblioteca d’El Escorial Per les seves intervencions a favor de la causa de Ramon Llull fou empresonat a Roma Dirigí al mateix inquisidor general d’Espanya una Apologia lullianae doctrinae publicada el 1913 A instància seva, Juan de Herrera escriví el seu Tratado del cuerpo cúbico
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina