Resultats de la cerca
Es mostren 3763 resultats
Gerard Alegre i Turat
Forjador.
Fou autodidacte i seguí la tradició de la forja romànica i gòtica catalana Entre les seves obres reixes, trucadors, faristols de ferro repussat, canelobres, etc sobresurten la porta de l’Institut de la Dona que Treballa i diverses reixes per al palau de la Generalitat de Catalunya a Barcelona Fou professor de forja artística a l’Escola del Treball de Barcelona És representat al museu del Cau Ferrat, de Sitges
Pietro di Martino da Milano
Arquitectura
Escultura
Arquitecte, escultor i medallista.
Collaborà en l’obra de l’arc del Castell Nou de Nàpols des del 1453, on és autor de diverses escultures del seguici d’Alfons el Magnànim i d’altres grups durant el regnat de Ferran I s’hi quedà com a únic responsable i s’ocupà del muntatge de la porta Entre el 1461 i el 1464 treballà per a Renat I d’Anjou, per a qui féu medalles
Josep Gausachs i Armengol
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i dibuixant.
Es formà a París Conreà amb preferència el paisatge i la natura morta Pintà l’antic poble de Sarrià, Tossa de Mar, Mallorca i Eivissa Amb el pseudònim Hola féu dibuix humorístic a L’Esquella de la Torratxa 1924 La guerra civil de 1936-39 el portà a la República Dominicana, on creà escola La seva última etapa és interessant per l’audàcia de les formes i del color
Francisco Fernández de la Cueva y de la Cueva
Història
Setè duc d’Alburquerque, marquès de Cuéllar i comte de Ledesma i Huelma.
Lloctinent de Catalunya 1616-19, ambaixador d’Espanya a Roma, virrei de Sicília 1627-32 i president del Consell d’Aragó 1632-37 Durant la seva lloctinència de Catalunya portà una política molt severa contra el bandolerisme aristocràtic decretà centenars d’execucions, entre les quals, la de Joan Sala i Serrallonga i, gràcies a la cooperació de la burgesia litoral, aconseguí d’exterminar la virulència d’aquest fenomen endèmic al Principat
Josep Collaso i Gil
Política
Polític i filantrop.
Militant del Partit Liberal, fou diputat per Barcelona 1875, senador 1901, 1902 i 1905 i alcalde de Barcelona en quatre ocasions 1894, 1897, 1909 i 1913 Fundà i presidí l’Associació d’Amics dels Pobres a Barcelona En morir, deixà un quantiós llegat a l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau i per a escoles un dels grups escolars barcelonins inaugurats el 1930 en porta el nom
Miquees
Bíblia
Profeta menor.
Contemporani d’Isaïes, degué predicar durant el regnat d’Ezequies 728-699 aC En el llibre que porta el seu nom alternen dos reculls d’amenaces contra els abusos religiosos i socials amb dos reculls de promeses Dels quatre reculls, tots d’una gran vivacitat, el segon d’amenaces deu ésser d’una altra mà, bé que d’un contemporani de Miquees, i el segon de promeses és certament posterior
Josep Xambó
Arquitectura
Arquitecte.
Cridat a Tortosa, s’hi féu càrrec de la direcció de les obres de la catedral 1702-08, on sobresurt com a obra seva la porta barroca de l’Olivera, amb columnes salomòniques 1705 Fill seu fou Pau Xambó — Tortosa 1755, que el succeí com a mestre de la catedral tortosina el 1708, càrrec en el qual, amb interrupcions motivades per la situació política, estigué fins a la mort
Gustave van de Woestijne
Pintura
Pintor flamenc.
Es formà a l’acadèmia de Gant Germà de l’escriptor Karel van de Woestijne, s’establí amb ell 1898 a Laethem-St-Martin, on formà part del “primer grup” que porta el nom d’aquella localitat/> Allà evolucionà cap a un simbolisme simple, sovint d’inspiració religiosa i camperola, i sempre amb un dibuix nítid Fou director de l’acadèmia de Malines, fins que passà a residir a Brusselles
Jacob Winslow
Anatomista danès.
Deixeble de Duverney, s’establí a París, on esdevingué professor d’anatomia i escriví Exposition anatomique de la structure du corps humain 1732, traduïda i consultada durant molts anys Winslow estudià amb detall les fibres musculars de la vàlvula ileocecal, l’anomenat procés uncinat del pàncrees o pàncreas menor , o de Winslow , i els ganglis toràcics i abdominals, a més del hiat que avui porta el seu nom
Thomas Henry Huxley
Biologia
Biòleg anglès.
Quatre anys d’actuació mèdica al vaixell “Rattlesnake” despertaren la seva vocació de naturalista Amic de Darwin, intervingué en les polèmiques que seguiren la publicació de l' Origin La defensa de l’evolucionisme el portà a escriure Man's Place in Nature 1863 Admirador i biògraf de David Hume, fou també autor de nombrosos treballs sobre embriologia contraris a la teoria de Goethe sobre la formació del crani, zoologia i paleontologia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 86
- 87
- 88
- 89
- 90
- 91
- 92
- 93
- 94
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina