Resultats de la cerca

Defensa que jugà al CN Catalunya 1986-88 i 1994-99, al CN Barcelona 1988-94 i al CN Terrassa 1999-2000, on es retirà Guanyà tres Lligues 1988, 1991, 1998, cinc Copes del Rei 1987, 1988, 1989, 1991, 1997, una Copa d’Europa 1995 i una Supercopa d’Europa 1995 Fou escollit millor jugador de la temporada 2000-01 Amb la selecció espanyola, es proclamà campió del món júnior 1987 i disputà 440 partits en categoria absoluta Participà en quatre Jocs Olímpics, tres Campionats del Món, sis Copes del Món i set Campionats d’Europa Guanyà la medalla d’or als Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 i la de plata a…

Fou un dels guitarristes hispànics més importants de la primera meitat del segle XIX Rebé les primeres nocions de guitarra del seu pare i posteriorment estudià amb fra Miguel García i seguí el mètode de Moretti El 1820 publicà una interessant Colección de estudios para la guitarra i l’any 1822 els tres Rondós brillantes , mentre que Escuela de guitarra , la que hom considera la seva millor obra pedagògica, aparegué l’any 1825 Fou llavors que decidí marxar a París per ampliar coneixements i per conèixer Ferran Sor, resident a la capital francesa, que introduí Aguado als cercles de…

Durant el regnat de Ferran VII fou arquitecte major de Madrid, on projectà, en un estil que peca de grandiloqüent, el palau de Sonora, el de la duquessa de Villahermosa 1806, la Puerta de Toledo 1823-27 i el Teatro Real 1818, no acabat fins el 1850

Es formà amb el seu pare, i posteriorment ho feu amb E García Marco i al Conservatori de Madrid També estudià filosofia i musicologia a les universitats de Madrid i Barcelona, i després a la Schola Cantorum Basilensis, on fou deixeble de Jaap Schröder Ha fet una eminent carrera de solista -és viola principal de l’Orquestra del Segle XVIII d’Amsterdam-, i ha dirigit nombroses orquestres barroques arreu del món La seva especialitat és la música hispànica dels segles XVII i XVIII, sobre la qual ha publicat diversos estudis Ha estat professor al Conservatori de Granollers i a la…

Vida Des del 1941 collaborà com a crític cinematogràfic, teatral i literari en publicacions com "Radiocinema", "Solidaridad Nacional", "La Familia", "Verdad", "Cine-Arte" 1933-35, "Imágenes" 1945-61, "Espectáculos" 1953 i "Albatros", i també en emissores de ràdio Com a representant de la premsa barcelonina participà en dues convocatòries del Certamen Hispanoamericano de Cinematografía 1948 i 1950 Corresponsal del diari romà "Il Momento" i redactor cinematogràfic de l’Enciclopedia Espasa-Calpe, és autor de l’assaig Reflejos del cine 1953 Fou coguionista de Vida en sombras 1947-48, Llorenç…

Al final del 1561 es traslladà a Nova Granada, on fou provincial de l’orde franciscà Anà a Castella 1576-85 com a representant del seu orde i obtingué permís per a imprimir la seva obra Recopilación historial tot i això, aquesta no fou publicada fins al s XX l’obra és interessant per al coneixement de la geografia d’aquella regió i dels costums dels seus habitants

S’inicià a Madrid, cap al 1925, i fou seleccionat per participar amb l’equip estatal a les Olimpíades 1931 Posteriorment, aconseguí el títol de mestre 1932 i es proclamà campió d’Espanya 1943 en superar Ramón Rey Ardid El 1946 participà en el matx radiofònic d’escacs entre Argentina i Espanya D’altra banda, fundà i dirigí la revista mensual El ajedrez español 1934-36 Al setembre del 1955, tornà a la revista i en dirigí la nova edició

Defensa que es formà a les categories inferiors del Centre Cultural Esportiu Tiana Jugà al Club de Futbol Badalona 1987-88 i al Centre d’Esports Sabadell 1988-90, a segona divisió Debutà a primera divisió amb el Real Zaragoza la temporada 1990-91 i s’hi retirà la temporada 2002-03, aquesta última a segona divisió Guanyà la Copa del Rei en dues ocasions 1994, 2001 i la Recopa d’Europa 1995 Fou capità del Saragossa diverses temporades, on jugà 473 partits oficials i marcà 29 gols Jugà amb la selecció catalana en set ocasions 1993-2001

Fill de mare navarresa, professora de català a les escoles de la Generalitat, estudià a I’Institut-Escola i començà la carrera de dret sense acabar-la Laboralment, treballà en empreses de restauració a Barcelona El 1960 emigrà a Amèrica i s’establí a Costa Rica, a San José Hi feu de periodista i assolí el grau de batxiller en història a la universitat Més tard fou professor, des del 1968, en aquesta entitat El 1961 ingressà a l’ambaixada d’Espanya, on treballà com a canceller i, posteriorment, com a agregat diplomàtic fins que s’hi jubilà, el 1988 Dedicat també a la docència, impartí cursos d…

Especialitzat en pediatria, es llicencià a Barcelona el 1943 i amplià estudis a Berna, Basilea, Lausana i Estocolm Fou cap del departament de pediatria de la residència de la Vall d’Hebron de Barcelona i catedràtic de la seva especialitat a la Universitat Autònoma de Barcelona Introductor de texts en llengua alemanya Glanzmann, autor de treballs en gairebé totes les àrees de la seva especialitat, en particular sobre l’acrodínia, les encefalitis infantils, els trastorns electrolítics i altres L’any 1991 rebé la Medalla Narcís Monturiol