Resultats de la cerca

Els núvols del tipus cumulonimbus, característics dels cels tempestuosos, solen presentar acumulacions de càrregues d’un signe o altre Quan en algun lloc les diferències de potencial que aquestes acumulacions originen són prou elevades, s’inicia la descàrrega, que sol presentar la forma d’un arc lluminós allargassat i amb ramificacions laterals La resplendor produïda, anomenada  llampec , va acompanyada, sovint, d’un tro L’observació fotogràfica dels llamps demostra que, en realitat, són constituïts per una successió de descàrregues parcials produïdes a intervals d’…

Com a expressió d’aquests nòduls apareix un material blanquinós d’aspecte caseós, constituït per greix, cèllules epitelials i acumulacions de partícules de virus

La microflora dels micetòcits abasta l’insecte de nutrients que li són indispensables La seva distribució és irregular en certs teixits, com el budell, formant a cops acumulacions anomenades micètomes

Pot ésser normal o patològic Hi ha una gran quantiat de grànuls gotes de greix, acumulacions de pigment, elements secretoris, etc que són anomenats segons el nom del descobridor o per qualsevol característica específica

Féu diversos estudis d’anatomia, fisiologia i patologia anatòmica És conegut sobretot per la descripció que féu de les acumulacions de follicles limfàtics de la mucosa intestinal, que són conegudes com a plaques o nòduls de Peyer

La histiocitosi X és un trastorn de causa desconeguda caracteritzat per la proliferació en diversos òrgans de nombrosos histiòcits, un tipus de cèllules del sistema immunitari l’acció fonamental de les quals és ingerir els microorganismes o substàncies estranyes que penetren el teixit conjuntiu La proliferació d’histiòcits forma acumulacions de cèllules, o granulomes, i origina una reacció al teixit conjuntiu amb formació d’abundants fibres i acumulacions de greixos que alteren el funcionament de l’òrgan afectat Es poden presentar diferents varietats d’histiocitosis…

L’origen més comú de les palagonites és el refredament sobtat de laves sota l’aigua de la mar o d’un llac La palagonitització comporta una pèrdua de silici, magnesi, calci i sodi, compensada pel guany d’aigua Els constituents perduts poden formar acumulacions de minerals autígens zeolites, calcita, etc, sovint omplint cavitats de la mateixa roca

Cada subgrà està poc deformat internament té poques dislocacions lliures, i presenta lleugeres diferències d’orientació cristallogràfica que es manifesten en diferent angle d’extinció al microscopi respecte dels seus veïns La divisió dels cristalls en subgrans es forma per un procés de redistribució de dislocacions en l’interior del cristall anomenat poligonització

La seva estructura és molt variable, i pot arribar a ésser molt porosa Es forma actualment embolicant plantes aquàtiques i petites tiges de les de terra immediates És molt important la formació d’aquesta tosca als salts d’aigua i a les vores del riu Piedra, a Alhama de Aragón, el qual deu el seu nom a aquesta circumstància Cal destacar-ne també les acumulacions presents als voltants de l’estany de Banyoles

La sedimentació d’aquests materials a la zona de clima periglacial, fred i sec, donà lloc a l’acumulació de la grava d’origen morènic L’erosió d’aquests dipòsits i llurs acumulacions successives formaren les terrasses d’origen fluvioglacial, les quals són molt importants per a determinar la cronologia del Plistocè Uns altres dipòsits d’origen fluvioglacial són les varves , les quals s’inicien en els sediments lacustres formats per les aportacions dels torrents d’origen glacial