Resultats de la cerca

L’amebiasi pot afectar, també, d’altres vísceres fetge, pulmó, ronyons, cervell, etc aleshores ocasiona abscessos amèbics Els cists de les esmentades amebes són disseminats mitjançant aigües o aliments contaminats, o a través dels “portadors” persones que, sense sofrir els efectes de la malaltia, són capaços de transmetre-la

És una de les malalties que causen més estralls en les explotacions apícoles

L’amebiasi és una parasitosi provocada pel pro-tozou Entamoeba histolytica que en general es contreu després de la ingestió d’aigua, verdura o fruita contaminades Al nostre medi es considera que no hi ha gèrmens patògens, de manera que la disenteria amèbica, una de les manifestacions més freqüents de l’amebiasi, afecta gairebé exclusivament persones que es desplacen a regions on l’amebiasi és endèmica • Per tal de prevenir la transmissió de la malaltia és important que, a les regions endèmiques, les persones que treballen manipulant aliments, com ara…

Definició Rep el nom d’ ammebiasi la parasitosi deguda a un protozou anomenat Entamoeba histolytica que, si bé habitualment constitueix un trastorn asimptomàtic, en alguns casos provoca manifestacions intestinals com l’anomenada disenteria amèbica o, amb una freqüència inferior, abscessos al fetge o d’altres òrgans Causes L’ agent etiològic de l’amebiasi és un paràsit unicellular, de tipus protozou, anomenat Entamoeba histolytica L’ hàbitat natural d’aquest protozou és l’organisme humà, concretament la mucosa de l’intestí gros, on el paràsit, en condicions normals, aprofita les substàncies…

L’espècie B elongatum és comensal d’amfibis B coli parasita el porc i eventualment l’home Donen lloc a una forma de disenteria anomenada balantidiosi, semblant a l’amebiasi

És un protozou unicellular que inicia el seu desenvolupament a l’estómac, per l’acció dels sucs gàstrics, i el continua a l’interior de les cèllules epitelials de l’intestí mitjà Se sol presentar juntament amb l’amebiasi

Habitualment consisteix en l’agrupació d’histiòcits disposats en cercle i envoltant a vegades teixit necròtic Són força les malalties que poden produir granulomes tant d’infeccioses tuberculosi, aspergillosi, coccidiomicosi, histoplasmosi, lepra, sífilis, amebiasi, brucellosi, etc com d’immunològiques granulomatosis pulmonars o d’altres, com la sarcoidosi

La seva absorció oral és ràpida i completa i el temps de vida mitjana és d’unes 12 hores És eficaç com a antiprotozoari i antibacterià és emprat en medicina en els tractaments de les tricomoniasi, lambliasi i amebiasi així com en les infeccions per bacteris anaeròbics

Són transparents i tenen el citoplasma clarament diferenciat en ectoplasma i endoplasma La cèllula varia constantment de forma a causa de l’emissió de pseudopodis, generalment lobopodis, amb funció locomotora o alimentària captura de preses s’alimenten, doncs, per fagocitosi En entrar en contacte amb la presa, la superfície de l’ameba s’enfonsa formant una depressió on l’aliment queda empresonat aquesta depressió es tanca i forma una vacuola dins el citoplasma En condicions desfavorables, les amebes es poden enquistar Les amebes es reprodueixen per bipartició Poden viure a l’aigua dolça, a la…

Segons el tipus d’estructura que els atorga mobilitat, les espècies de protozous paràsits de l’home es poden classificar en quatre grans classes, que per convenció reben una denominació en grec antic o llatí Rhizopodea , o rizòpodes, Zoomastigophorea o flagellats, Ciliatea o ciliats, i Telosporea o esporulats Classificació dels principals protozous patògens i malalties que causen classe gènere espècie malalties que causen rizòpodes Acanthamoeba indefinida meningoencefalitis amebiàsica Naegleria N fowleri ídem Entamoeba E histolytica amebiasi flagellats Trypanosoma T gambiense…