Resultats de la cerca

És format per una llanterna, un sistema òptic de focal variable, i uns elements mecànics de sustentació i mobilitat entre els diferents components del conjunt La llanterna és formada per una caixa de llum, per un focus lluminós i per un passador per a collocar el negatiu El sistema òptic, format per una o dues semiesferes de cristall òptic, anomenades condensadors, situades dintre la caixa de la llum, i un objectiu de fotografia, situat entre el negatiu i la superfície de projecció, té la funció de concentrar i repartir uniformement sobre el negatiu la llum que prové del focus lluminós Els…

Així, allargant una figura se'n realça l’alçada, augmentant la longitud d’un bòlid fa més sensació de velocitat La deformació més corrent en fotografia és la que hom obté en canviar el pla focal de l’objectiu de l’ampliadora mitjançant una certa inclinació cap a un costat Hom obté també deformacions projectant les imatges sobre miralls corbats Els teleobjectius tenen un interès especial, puix que deformen les perspectives

Hi ha tres tipus principals de paper fotogràfic en blanc i negre , destinat a positivar negatius en blanc i negre en color per a negatius , destinat a positivar negatius en color, i en color per a diapositives , destinat a fer ampliacions sobre paper de transparències positives El procés de traspàs de les imatges al paper requereix dues etapes l’exposició, que consisteix a projectar el negatiu o la diapositiva sobre el paper mitjançant una ampliadora, i el revelatge Recentment han aparegut en el mercat papers fotogràfics especialment fabricats per a reproduir imatges digitals

És molt emprat en la fotografia de retrats, puix que elimina imperfeccions de la cara, arrugues, etc, i en paisatges, per tal de produir la sensació de boira baixa És format per un disc de cristall òptic amb un seguit de cercles concèntrics formant una espècie de malla, de manera que s’originen dues imatges, una de nítida i una altra de difuminada, que se sobreposen Hom pot obtenir còpies sobre paper acoblant el disc a l’objectiu de l’ampliadora, cosa que permet d’aconseguir l’efecte del flou a partir d’un negatiu normal

Els factors que cal tenir presents per a aquest procés són els mateixos que per al positivat per contacte, afegint-hi els que provenen del grau d’ampliació mesurat en diàmetres directament proporcional a la distància entre el focus del llum de projecció i la superfície de l’emulsió sensible L’original pot ésser un negatiu, una diapositiva o un arxiu digital Per a ampliar un negatiu o una diapositiva es projecten sobre una emulsió fotogràfica —adequada a l’original que s’utilitzi— mitjançant una ampliadora Per a ampliar arxius digitals s’utilitzen impressores especials que projecten, sobre l’…

Estudià arquitectura i mecànica El 1907 es dedicà a la pintura Fou fortament impressionat per l’Armory Show 1913 Conegué MDuchamp i FPicabia, i tots tres inauguraren el moviment dadà a Nova York el 1917 Traslladat a París, conegué TTzara i s’inclinà cap al surrealisme El 1926 la galeria surrealista d’ABreton li féu una exposició antològica Inicià aleshores, per viure, la seva activitat fotogràfica fent retrats, en un principi, dels màxims representants de l’avantguarda del moment Més tard inventà una nova tècnica el rayograma o fotografies sense màquina Per aconseguir això posà diferents…

Hom colloca els filtres a la part del davant dels objectius, menys els de flou i els destinats a l’obtenció de les còpies positives en color Hi ha diverses classes de filtres els de correcció , destinats a rectificar les diferències de sensibilitat als diferents colors de les diferents pellícules, els de contrast , per a exagerar expressament les diferències de to entre dos colors o més, i els especials , amb una finalitat específica, com els que hom fa servir per a eliminar la boira baixa, els de flou , per a difuminar la imatge, o els polaritzadors, que eviten els reflexos laterals de la…

Vida Llicenciat en farmàcia per la Universitat de Barcelona el 1894, regentà a Tortosa un centre d’específics i d’anàlisi Encuriosit per la fotografia, a final del segle XIX inventà el visor Poliscop Vergés, patent que li comprà una casa de París i que consistia en un aparell amb mecanisme de canvi automàtic dels clixés que admetia tres-centes plaques de vidre en format estereoscòpic, impressionades per ell mateix, llegat que es conserva Després construí una ampliadora que gràcies a un dispositiu mantenia constant la imatge a focus, i el 1915 publicà el text Fotografías animadas…

Aquestes imatges permanents són anomenades, per extensió, fotografies Els elements imprescindibles per a fer una fotografia són, essencialment, el material sensible , la càmera fotogràfica i el laboratori fotogràfic , que presenten característiques força variables Les operacions bàsiques que porten a l’obtenció d’una fotografia són, essencialment, la presa de vista o exposició , i el tractament de la imatge latent enregistrada en el material sensible la menor o major complexitat d’ambdues operacions depèn dels tipus de material emprat i del resultat que hom vulgui obtenir Segons que el…

Les avantguardes “històriques” Al començament del segle XX la producció artística ha arribat a un punt de ruptura respecte de la tradició, i cada cop es fa més profund el solc que durant molt de temps separà els artistes del gran públic i determinà el distanciament existent en part encara ara entre els “intellectuals” i la gran majoria de la gent L’art, en privilegiar sobretot el treball teòric, se serveix ara de llenguatges que escapen a la comprensió immediata de l’obra per part del públic Fins aleshores aquest reconeixia de seguida els temes tractats En realitat, però, el simple…