Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
annexionisme
Tendència a annexionar.
Guillema de Bearn
Història
Baronessa de Montcada i de Castellvell de Rosanes, filla del vescomte Gastó VII de Bearn i de Mata de Bigorra.
Casada, després d’haver estat promesa a Sanç de Castella, amb l’infant Pere d’Aragó 1295, no tingué descendència Vídua 1296, el seu cunyat Jaume II de Catalunya-Aragó intentà d’annexionar les seves baronies a la corona, però hagué d’acontentar-se que restessin en possessió dels comtes de Foix, en comptes d’anar a parar als comtes d’Armanyac, als quals Guillema, abans de morir 1309, les havia llegades
Aliança dels Tres Emperadors
Història
Aliança entre Alemanya, Rússia i Àustria-Hongria (1881-87) a partir del tractat signat el 18 de juny de 1881.
L’aliança havia de durar tres anys Els països contractants es comprometien a romandre neutrals en el cas que un d’ells fos atacat per una quarta potència a més, reconeixien a Àustria el dret d’annexionar-se Bòsnia i Hercegovina i donaven a Rússia la seguretat que els estrets no serien forçats per la Gran Bretanya Àustria-Hongria i Rússia es comprometien a no intentar de modificar el statu quo balcànic si no era de comú acord El tractat romangué secret fins el 1918
Bigó I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (806-814) i de París (814-816).
D’origen franc, era gendre de Carlemany, de qui obtingué el primer comtat com a successor de Guillem I de Tolosa Amic i conseller de l’emperador Lluís el Piadós, l’acompanyà a la presa de Barcelona 801 i en portà la nova a Carlemany Cal atribuir-li, com a comte de Tolosa, la reconquesta de Pallars i de Ribagorça En annexionar-se la regió, obrà amb independència, cosa que explica que ell i els seus successors donessin concessions en forma de preceptes diplomàtics anàlegs als dels reis francs Fou el restaurador del monestir d’Alaó a Ribagorça i del de Saint-Maur-des-Fossés a París
senyoria d’Albarrasí
Història
Territori d’una antiga taifa musulmana, que es transformà en senyoria cristiana independent taifa d'Albarrasí).
Cobejat per Sanç VI de Navarra, que s’havia aliat als almoràvits valencians contra els almohades, fou cedit ~1167 pel rei Llop a Pedro Ruiz de Azagra, senyor d’Estella, a causa de serveis rebuts d’aquest contra els reis Alfons VIII de Castella i Alfons I de Catalunya-Aragó La senyoria fou posada sota l’advocació de Santa Maria Pedro Ruiz de Azagra aconseguí que Albarrasí esdevingués seu episcopal el 1172 bisbat d'Albarrasí Els més interessats a annexionar-se Albarrasí foren els reis catalans Jaume I, inexpert encara, fracassà enfront de Pedro Fernández de Azagra en assetjar-lo…
Sant Salvador d’Alentorn, abans Santa Maria (Artesa de Segre)
Art romànic
L’actual església parroquial del poble d’Alentorn, dedicada a sant Salvador, és un edifici del segle XVIII Fou una església dependent de Sant Miquel de Montmagastre La primera referència a l’església es troba en l’acta de dotació de la canònica de Sant Miquel de Montmagastre del 1054, atorgada per Arnau Mir de Tost, on figura entre el seu patrimoni La primitiva advocació de l’església fou santa Maria, com es comprova en diferents testaments del segle XII El 1104 es consigna la deixa testamentària de dos mancusos a l’església de Santa Maria d’Alentorn per part d’un tal Guillem Arnau L’any 1152…
Castell de Collfred (Artesa de Segre)
Art romànic
L’esment més antic d’aquest castell, avui desaparegut, és de l’any 1131, en què el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera el llegà en testament al seu fill Ponç Guerau II, juntament amb els castells de Comiols, Vilves, Anya, Montmagastre, Gavarra i molts d’altres D’altra banda, el lloc apareix esmentat l’any 1169 en el testament d’Arnau d’Artesa, segons el qual aquest llegava la meitat de Collfred al seu germà Berenguer, i l’altra meitat al seu fill, Berenguer d’Albesa La fortalesa es torna a esmentar l’any 1190, en la donació que Sança de Rubió féu als hospitalers de Sant Salvador d’Isot de tot…
guerra Austroprussiana
Història
Conflicte bèl·lic motivat per la rivalitat entre Àustria i Prússia per l’hegemonia dins el conjunt d’estats alemanys i provocat per l’administració conjunta dels ducats de Slesvig i Holstein, que havien estat cedits per Dinamarca arran de la guerra del 1864.
L’intent de Bismarck d’annexionar Slesvig a Prússia i d’excloure Àustria de la Confederació Germànica provocà la guerra juny del 1866 Lluitaren al costat d’Àustria la majoria dels estats alemanys Baviera, Saxònia, Baden, Württemberg, Hannover Prússia s’alià amb Itàlia, desitjosa d’expulsar els austríacs del Vèneto Les victòries austríaques a Custoza 24 de juny i el combat naval de Lissa 19 de juliol enfront dels italians no evitaren l’avanç dels exèrcits prussians, més ben entrenats, i amb un armament superior Abans que Àustria pogués intervenir, Prússia havia desfet els petits…
Joan de Copons
Història
Política
Diplomàtic.
Cavaller, es doctorà en drets Assessor del governador de Mallorca 1443 En 1447-48 el papa li concedí les rendes de la baronia d’Andratx, concessió revocada pel rei el 1450 per protesta de la mitra de Barcelona Aquest mateix 1450 ell era a la cort de Nàpols Contrari a la política de Joana Enríquez, aquesta el féu empresonar 1462, acusat, entre altres càrrecs, d’entesa amb els ambaixadors del rei de França, dels quals havia actuat d’intèrpret L’empresonament provocà greus problemes entre la reina i la Generalitat de Catalunya, i en precipità la ruptura Alliberat, esdevingué un dels caps…
Les noces del comte
En la prodigiosa expansió territorial dels comtes de Barcelona, les armes van tenir una funció secundària en comparació amb l’eficàcia que tingueren les estratègies matrimonials La major part dels nous comtats foren adquirits gràcies als matrimonis Mentre que en el passat els casaments havien aportat sobretot aliances i xarxes de clientela, al llarg del segle XII aquests proveïren comtats sencers i, fins i tot, un regne L’abast d’aquesta política fou enorme les noces del comte mai no s’havien mostrat tan conqueridores Escriptura de donació per la qual Bernat III de Besalú cedeix el seu comtat…