Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
ànode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode receptor de càrregues negatives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals existeix un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per l’ànode entra el corrent al dispositiu i, per tant, en surten els electrons cap al circuit exterior L’ànode és, doncs, l’elèctrode positiu en els dispositius alimentats per una font exterior de tensió i l’elèctrode negatiu en els dispositius generadors, piles o acumuladors En els tubs electrònics l’ànode, dit també placa , rep els electrons procedents del càtode gràcies a la tensió existent entre ambdós elèctrodes En un electròlit, l’ànode rep els anions de la solució, els quals són neutralitzats elèctricament, de forma que els electrons alliberats surten cap al circuit exterior En una…
tub electrònic
Tub electrònic (pèntode): 1, ànode o placa; 2, reixa supressora; 3, reixa pantalla; 4, reixa de control; 5, càtode; 6, filament
© fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic constituït per dos elèctrodes o més, a l’interior del qual hi ha el buit, o bé un gas determinat, a través del qual té lloc la conducció del corrent elèctric mitjançant el moviment dels electrons (o d’aquests i dels ions) entre els elèctrodes.
Són anomenats tubs de buit o de gas , respectivament El precursor dels tubs electrònics fou el díode de Fleming , que donà lloc, per perfeccionaments diversos introduïts posteriorment, als altres tubs coneguts Són constituïts per una ampolla, generalment de vidre, que conté els elèctrodes, i una base o sòcol proveït d’unes tiges en nombre de 4, 7, 8, 9 o 10, destinades a fer de suport i, alhora, a establir els contactes corresponents Hi ha una gran varietat de tubs electrònics, que són coneguts amb diversos noms Segons que el nombre d’elèctrodes d’un tub sigui de 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, etc, és…
pèntode
Electrònica i informàtica
Tub electrònic de cinc elèctrodes: un ànode, un càtode i tres reixes, anomenades de control, pantalla i supressora
.
El pèntode constitueix una millora de tètrode, perquè en afegir-hi la reixa supressora, hom aconsegueix de suprimir l’emissió secundària de l’ànode per a valors baixos de la tensió anòdica Els pèntodes es caracteritzen pel fet de posseir un valor molt elevat de llur resistència interna r i i de llur factor d’amplificació μ
plasmatró
Electrònica i informàtica
Tub de descàrrega gasosa proveït d’un càtode termoelectrònic destinat a produir un plasma d’electrons i ions positius entre el càtode i l’ànode.
Conté, a més, un càtode auxiliar i un circuit de control a fi de produir la ionització necessària per a neutralitzar la càrrega espacial i mantenir el corrent entre l’ànode i el càtode principal
tríode
Electrònica i informàtica
Tub electrònic de tres elèctrodes: l’ànode, el càtode i la reixa o elèctrode de control.
Aquest darrer permet de modificar el corrent anòdic aplicant-li una tensió variable El tríode fou inventat per Lee de Forest el 1906, com un perfeccionament del díode amb la introducció de la reixa La principal aplicació del tríode és l’amplificació de senyals, que són aplicats a la reixa i recollits, ja amplificats, per l’ànode Aquest és alimentat a alta tensió positiva a través d’una resistència, anomenada de càrrega El tríode fou el tub electrònic més important, perquè contribuí decisivament al desenvolupament de la radiodifusió i posteriorment al del radar, de la televisió, etc…
magnetró
Vista interior d’un magnetró
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Tub electrònic de buit, proveït d’un càtode termoiònic i d’un ànode, cilíndrics i coaxials; aquests creen un camp elèctric radial i, a més, hom hi superposa un camp magnètic paral·lel a l’eix del cilindre.
Els electrons emesos pel càtode, sota la influència dels dos camps esmentats, descriuen trajectòries corbes fins a arribar a l’ànode Ajustant els valors de les velocitats dels electrons i dels camps, hom arriba a aconseguir que aquests descriguin un gran nombre d’òrbites parcials successives i que posseeixin una velocitat modulada a una determinada freqüència En els tipus més corrents de magnetrons, l’ànode és proveït, en realitat, de diverses cavitats ressonants El magnetró, ideat per AWHull el 1921, és emprat per a produir oscillacions de molt alta freqüència microones,…
raigs anòdics
Electrònica i informàtica
Física
Química
En un tub electrònic, ions positius que són formats per les impureses existents a la superfície de l’ànode metàl·lic quan el buit és molt elevat i el camp elèctric molt intens.
L’emissió de raig anòdics augmenta si l’ànode és tractat amb òxids o amb sals metàlliques generalment alcalines o alcalinotèries
díode
Díode: 1, característica V-1 d’un díode ideal pn; quan està polaritzat en inversa, pel circuit circula un feble corrent Io anomenat corrent invers de saturació; 2, característica V-I d’un díode de germani; hom observa l’existència d’un voltatge llindar de 0.1 V; 3, distribució de càrrega en una junció pn en equilibri termodinàmic; 4, diagrama de les bandes d’energia d’una junció pn a l’equilibri termodinàmic; ECN i ECP representen els nivells d’energia de la banda de conducció en les regions n i p respectivament, mentre que EVN i EVP es refereixen a la banda de valència; 5, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en directa; 6, diagrama de bandes d’energia d’una junció pn polaritzada en inversa; els portadors lliures que tenen l’energia tèrmica suficient poden travessar la zona de càrrega espacial i donen lloc al corrent invers de saturació Io
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic proveït de dos elèctrodes, ànode i càtode, que té la propietat d’ésser conductor en el sentit càtode-ànode, però no al revés.
Aquest funcionament li confereix propietats rectificadores dels senyals elèctrics, les quals ja foren observades per F Braun el 1876 en collocar una punta metàllica sobre sulfur de plom Això donà lloc a la utilització de la galena com a detector en els primers receptors de ràdio Els primers díodes, com a tals, eren basats en tubs de buit o de gas Fleming i de Forest, 1909 on era produïda una emissió termoiònica descoberta per Edison el 1893 i explicada per DW Richardson, el 1903 Els tubs posseeixen un càtode calent escalfat mitjançant un filament incandescent que emet electrons per emissió…
bateria d’ió liti
Electrònica i informàtica
Bateria recarregable utilitzada profusament en equipament electrònic portable gràcies a la seva alta densitat energètica, baix pes, absència d’efecte memòria i lenta pèrdua de càrrega en els períodes sense ús.
El seu principi de funcionament es basa en el moviment de l’ió liti entre ànode i càtode descàrrega i entre càtode i ànode càrrega Usualment l’ànode sol ser grafit, mentre que el càtode és un òxid o una sal de liti Ambdós materials han de permetre que l’ió liti pugui migrar d’un a l’altre L’electròlit és una sal de liti dissolta en un solvent orgànic
cel·la electroquímica
Química
Dispositiu en el qual hom aconsegueix que s’efectuï una reacció química gràcies al forniment d’energia elèctrica (en el qual cas hom l’anomena cel·la electrolítica, i l’operació en conjunt rep el nom d’electròlisi) o en el qual, inversament, es produeix energia elèctrica a partir de l’energia alliberada per una reacció química que hi té lloc espontàniament (i és anomenat aleshores pila o cèl·lula voltaica).
Consisteix en un recipient que conté un o més electròlits units per ponts salins conductors o per parets poroses, amb dos elèctrodes immergits dins el líquid i connectats entre ells a través d’un circuit exterior En la cella té lloc, en tot cas, una reacció global d’oxidoreducció a l' ànode té lloc la semireacció d’oxidació, i al càtode , la de reducció Quan la cella funciona com a recinte d’una electròlisi, hom aplica una diferència de potencial als elèctrodes, amb la polaritat positiva a l’ànode i la negativa al càtode, per tal de proporcionar a aquest elèctrode els electrons necessaris per…