Resultats de la cerca
Es mostren 79 resultats
apical
Fonètica i fonologia
Dit de tot fonema l’articulació del qual exigeix normalment la intervenció activa de l’àpex o extrem anterior de la llengua en contacte o en constricció amb qualsevol indret de les zones avançades de la boca.
En català, són apicals els fonemes t , d , n , r , l , s , z
apicodental
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual es caracteritza per l’aplicació activa de l’àpex de la llengua tocant les dents.
Dins el grup dels fonemes apicals catalans, són apicodentals d i t, anomenats, a vegades, només dentals
apicoalveolar
Fonètica i fonologia
Dit del fonema l’articulació del qual es caracteritza per l’aplicació activa de l’àpex de la llengua prop o tocant l’alvèol superior de la boca.
Dins el grup dels fonemes apicals catalans, són apicoalveolars s, z, n, r, l a vegades, són anomenats només alveolars
dehiscència
Botànica
Acció d’obrir-se naturalment un òrgan clos (esporangi, gametangi, antera, fruit, etc) per a deixar anar el seu contingut (espores, gàmetes, pol·len, llavors, etc).
En els fruits la dehiscència pot ésser de moltes menes poral quan les llavors surten per porus apicals dental , quan el fruit s’obre únicament pel cim i l’obertura resta guarnida de dents loculicida , si el fruit s’esquerda seguint els nervis medials dels carpels septicida , quan se separen les parets laterals dels carpels que formen els septes septífraga , quan els septes s’esqueixen de través, i ventricida , si la clivella té lloc segons les sutures ventrals dels carpels
morfactina
Biologia
Botànica
Nom genèric d’un grup de substàncies reguladores del creixement i la morfogènesi dels vegetals, constituïdes per derivats 9-fluorè de l’àcid carboxílic.
Són actives a concentracions molt diverses, tenen efectivitat en un ampli espectre d’espècies vegetals i són de ràpida degradació Tenen efectes inhidors del creixement dels rebrots i de la divisió cellular dels meristemes apicals modifiquen el pla de divisió i el patró de creixement anullen el geotropisme i el fototropisme, la germinació de les llavors, i retarden la senescència foliar Les morfactines alenteixen també el creixement dels òrgans, els quals solen aparèixer amb part soldades, i alhora estimulen l’aparició de brots laterals A les arrels, contràriament, estimulen el…
holobasidi
Botànica
Basidi típic, no septat, amb quatre espores apicals, que és propi de les holobasidiomicètides.
pteridòfits
Botànica
Divisió de plantes cormofítiques i arquegoniades que presenten alternança de generacions, amb predomini de la fase diploide.
El gametòfit haploide, o protallus , és petit, tallós i de vida curta En els protallus apareixen els anteridis i els arquegonis La fecundació necessita encara de l’aigua Del zigot es forma l' esporòfit diploide , normalment amb arrel, tija i fulles El creixement és dut a terme per cèllules apicals Els feixos conductors es componen de xilema, amb traqueides, i de floema L’epidermis és revestida d’una cutícula, i les seves cèllules tenen cloroplasts Els esporangis sovint són epifilles i es troben en certes fulles esporofilles , idèntiques o més simples que les fulles normals…
desmofícides
Botànica
Subclasse de les dinoflagel·lades integrada per individus desproveïts de solc i que presenten una teca cel·lulòsica bivalva i dos flagels apicals.
Les pirolàcies
Constitueixen una petita família àmpliament repartida per les regions fredes i temperades de l’hemisferi boreal Relativament properes a les ericàcies, comprenen tres gèneres i unes trenta espècies Es tracta de petites herbes perennes que formen micorrizes i, per tant, poden aprofitar les substàncies que resulten de la descomposició de l’humus Les flors són hermafrodites i actinomorfes, grosses i solitàries o bé petites i agrupades en raïms Tenen quatre o cinc pètals lliures o poc soldats i vuit o deu estams, disposats en dos verticils, l’exterior enfront dels pètals i l’interior oposat als…