Resultats de la cerca
Es mostren 163 resultats
concret
Alimentació
Producte aromàtic, sòlid o pastós, obtingut de plantes i flors aromàtiques per l’acció dissolvent d’hidrocarburs i llur posterior evaporació.
Conté olis essencials, àcids grassos, ceres i, en general, totes les substàncies solubles en hidrocarburs És emprat, com a ingredient en composicions aromàtiques, per a ús alimentari i per a perfumeria
aigua aromàtica destil·lada
Farmàcia
Química
Perfumeria
Nom genèric de les solucions aquoses obtingudes destil·lant amb aigua o al vapor (a pressió ordinària o al buit, amb maceració prèvia o sense), certes plantes i flors. Les aigües aromàtiques són dites dobles o triples quan han estat cohobades dues o tres vegades.
Són anomenades també aigües aromàtiques les solucions similars preparades sense destillar, dissolent en aigua olis essencials deterpenats suficientment solubles, o àdhuc productes sintètics odorants Quan es preparen olis essencials per arrossegament al vapor, s’obtenen aigües aromàtiques destillades en tots aquells casos en què alguns components de l’essència tenen solubilitat aquosa suficient Llur importància havia estat gran en perfumeria i farmàcia, però actualment han caigut totalment en desús, amb algunes poques excepcions aigua-ros i aiguafort, principalment
almegó
Botànica
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, llargues i de color verd clar.
Les flors són grogues, oloroses i agrupades en raïms axillars llargs Els fruits són en tavella i contenen força llavors, també negres, molt aromàtiques un cop seques Antigament s’emprava en farmàcia a causa de la cumarina que s’obtenia de fulles i tiges Avui, les seves flors aromàtiques s’usen en amanides i les fulles són apreciades en la preparació d’escabetxs, carns farcides i estofats És una planta abundosa als indrets herbosos a tot Catalunya
timó
Botànica
Gènere de mates o herbes perennes subllenyoses, de la família de les labiades, amb fulles enteres i petites, i amb flors purpúries, rosades o blanquinoses, de corol·la bilabiada, generalment agrupades en inflorescències capitades.
Són plantes xeròfiles i molt aromàtiques
Beas
Municipi
Municipi de la província de Huelva, Andalusia, drenat per l’Odiel, que passa uns 10 km a ponent de la vila de Beas.
Economia agrícola i ramadera Destilació de plantes aromàtiques
murta
murta
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust perennifoli, de la família de les mirtàcies, d’1 a 3 m d’alçària, de fulles oposades, estretament ovals, agudes, enteres, lluents, endurides i glabres, i de flors blanques, solitàries i oloroses.
Els fruits, anomenats murtons , són baies ovoides, blavoses, aromàtiques i comestibles Es troba en màquies i matolls del litoral mediterrani
salmorra
Alimentació
Solució aquosa de sal amb la qual hom pot tractar aliments per tal de conservar-los.
La concentració i la durada del tractament varien segons l’aliment Pot portar additius incorporats nitrats, sucres i plantes aromàtiques o derivats
estragó
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les compostes, de 40 a 70 cm d’alçada, de fulles lanceolades enteres o lleugerament dentades i de capítols globulars d’un verd blanquinós, reunits en panícula.
De procedència asiàtica, és conreat en una gran part d’Europa per les fulles, aromàtiques i picants, molt apreciades com a condiment
cerfull
Cerfull
Derzsi Elekes Andor (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les umbel·líferes, amb la tija dreta, que fa de 30 a 80 cm, de fulles compostes glabrescents, flors blanques, petites, agrupades en umbel·les compostes, i fruits negres, lluents, linears.
Originari del Caucas, es dóna subespontani, i a vegades és conreat a Europa per les seves fulles aromàtiques, usades com a condiment
Siegmund Gabriel
Química
Químic alemany, deixeble d’A. Hofmann.
Descobridor de la síntesi que porta el seu nom, treballà, a més, en la síntesi de composts cíclics nitrogenats, isoquinoleïnes i cetones alifàtiques i aromàtiques