Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Casa prop de Sant Joan del Pla (Sant Martí de Llémena)
Art romànic
Situació Aquesta casa és al costat mateix de l’església de Sant Joan del Pla Mapa L38-12295 Situació 31TDG736527 Història Tot i la dificultat d’establir hipòtesis cronològiques, resulta raonable pensar en la contemporaneïtat de les estructures més antigues de la casa amb la propera església de Sant Joan del Pla Casa Aquesta masia presenta unes estructures d’èpoques molt diverses, però destaca la façana sud, construïda amb petits carreus de pedra volcànica unida amb morter de calç i que conserva un conjunt de quatre finestres, amb arcs de mig punt, parcialment paredades i perfectament…
tractat de Rastatt
Història
Tractat de pau signat a la ciutat homònima el 6 de març de 1714, com a complement del tractat d'Utrecht
.
Fou establert entre el príncep Eugeni de Savoia-Soissons, per part de l’emperador Carles VI , i el mariscal duc de Villars, plenipotenciari de Lluís XIV de França L’emperador —que no havia volgut intervenir en el tractat d’Utrecht— rebia definitivament les possessions europees detingudes fins aleshores per Felip V de Castella Flandes, Sardenya que a Utrecht havia estat atribuïda a Maximilià II Manuel de Baviera, Nàpols, Milà i els presidis de Toscana França conservaria Alsàcia amb Estrasburg i les places que Carles VI li havia arrabassat a la dreta del Rin, i hom restituïa les…
Castell d’Aiguatèbia (Aiguatèbia i Talau)
Art romànic
Del castell d’Aiguatèbia, documentat per primera vegada vers el 1200 i que la tradició local situa sobre un petit promontori a la part meridional del poble d’Aiguatèbia, no resta res de visible Fou probablement destruït, com tot el poble, per les tropes franceses el 1673 Des del segle X, Aiguatèbia Aqua Tepida , 958 era una possessió dels vescomtes de Conflent, la funció dels quals ja gairebé havia esdevingut hereditària Bernat, vescomte de Conflent, germà del bisbe Salla d’Urgell, llegà la totalitat del seu alou d’Aiguatèbia, pel desembre del 1002, a les seves filles, i en cedí a la seva…
American Airlines Incorporated
Aeronàutica
Companyia nord-americana de transports aeris fundada a Nova York el 1930.
Fou fundada com una fusió de prop d’una vuitantena de companyies amb el nom d’American Airways, inicialment serví la xarxa interior dels EUA L’any 1934 fou adquirida per Errett Loban Cord, el qual la reorganitzà i li donà el nom actual Fou la primera companyia a introduir els vols transcontinentals a reacció directes EUA-Europa amb el Boeing Company 707 1959 Cobreix també el Canadà i Mèxic L’any 1982 fou incorporada com a AMR Corporation, empresa de transport aeri de la qual esdevingué la principal subsidiària L’any 1997 signà un acord de collaboració amb British Airways i Iberia Líneas…
Castell de Censà
Art romànic
Situació Minses restes de mur i indicis d’un vall o fossat d’aquest històric castell J Castellví El seti d’aquest castell, esdevingut un pur jaciment arqueològic, s’ha de cercar en un promontori de la zona alta del poble de Censà, prop de l’església parroquial El castell es localitza en la propietat núm B-282 del cadastre, en el lloc anomenat “lo Castell” Des d’aquest indret es gaudeix d’una bona vista vers el S, en direcció a Oleta, i vers el N, cap al coll de Censà, antic pas que condueix a la comarca del Capcir Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 36’ 11” N - Long 2° 10’ 25” E Censà, limítrof…
Sant Martí de Canavelles
Art romànic
Situació Capçalera del temple, que té adossat un bonic campanar un xic més tardà, però també d’època romànica ECSA - A Roura És situada a l’extrem NE del poble de Canavelles, sobre un promontori que domina la vall de la Tet, en direcció a llevant Des d’aquest indret es veu l’església de Sant Just i Sant Pastor d’En A la riba esquerra de la Tet, Canavelles domina el congost de les Graus, on brolla una font termal sulfurosa calenta Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 32’ 12” N - Long 2° 14’ 57” E Per arribar a Canavelles 927 m d’altitud des d’Oleta, cal prendre la N-116 en direcció a la Cerdanya, i…
Vila closa de Salàs de Pallars
Art romànic
Situació Detall d’una de les torres que defensaven un dels principals portals de la vila ECSA - J Bolòs La vila de Salàs és situada a 576 m d’altitud a l’esquerra del barranc de Fontfreda, que vessa les seves aigües al pantà de Sant Antoni Mapa 33-11252 Situació 31TCG294756 S’hi accedeix per un trencall a mà esquerra de la carretera de Tremp a la Pobla de Segur, abans d’arribar al quilòmetre 84 Es conserva una bona part del recinte fortificat que envolta la població, amb els portals i les torres circulars al llarg de la muralla PBM Història La història de la vila de Salàs és indissociable de…
Sant Feliu de Barruera (la Vall de Boí)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església després de la profunda restauració efectuada a la dècada dels anys setanta ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Feliu és situada fora del nucli antic del poble de Barruera, que és assentat al marge dret de la Noguera de Tor, poc després de rebre el torrent de Barruera Mapa 32-9 180 Situació 31TCH195083 L’església és situada al costat de la carretera principal de la vall de Boí, entre Cardet i Erill-la-vall JAA Història EI primer esment del lloc de Barruera és de l’any 1064, en què Artau I i la seva dona Llúcia, comtes del Pallars Sobirà, vengueren i…
Santa Maria de Ribera de Cardós
Art romànic
Situació Aspecte actual d’aquesta important església, separada del nucli de població, que ha estat restaurada fa pocs anys J Tous L’església parroquial de Ribera de Cardós, centre de la vall de Cardós, és als afores del poble de Ribera, entre el nucli urbà i el riu, al costat del cementiri JAA Mapa 34-9 182 Situació 31TCH548142 Història Les notícies històriques que podem considerar relacionades amb l’església de Santa Maria de Ribera de Cardós es confonen, en molts dels documents més antics, amb les notícies genèriques sobre la vall de Cardós Aquest fet planteja un greu problema d’…
Anglada-Camarasa i els postmodernistes de París
D’ençà que Santiago Rusiñol i Ramon Casas –i Miquel Utrillo, i Sebastià Junyent, i Andreu Solà i Vidal, i Laureà Barrau, i Manuel Feliu de Lemus, i Joan Sala, i Jaume Vilallonga, i el mateix Meifrèn– passaren per París en l’època fundacional del Modernisme, aquella capal esdevingué la meca de l’art modern català, i ben aviat una nova onada d’artistes joves hi anà, i molts d’ells s’hi establiren fins a integrar-se amb més o menys intensitat en la vida artística de la capal de França El paradigma del pintor català modernista de París és Hermen Anglada-Camarasa Bé que nascut a Barcelona, l’any…