Resultats de la cerca

Fa poc més de dos segles alguns països europeus van experimentar l’inici de la transició demogràfica, procés que havia de provocar necessàriament el canvi de les estructures tradicionals de població El règim demogràfic anterior, amb mortalitats infantils habitualment superiors al 200 per mil i una esperança de vida que mai depassava els 35 anys, es caracteritzava per una piràmide molt ampla en la base, amb un pes molt escàs de les edats avançades La revolució productiva i social, i l’extensió de la riquesa resultant, van anar acompanyats d’una més gran eficiència en la reproducció humana…

Les taules demogràfiques més característiques són les de mortalitat, de natalitat, de fecunditat i d’estructura per edats

A banda de l’anàlisi i les projeccions a partir de l’estat de la demografia mundial, hom hi impulsa pautes de política demogràfica Des de la primera, celebrada a Roma el 1954, en què només hi prengueren part 74 estats, el nombre de participants no ha cessat d’augmentar Belgrad 1965 en reuní 88, Bucarest 1974, 138 Mèxic 1984, 147 el Caire 1994, 175 Al llarg d’aquests anys, l’èmfasi sobre els temes tractats i el seu enfocament ha anat variant així, de la reconstrucció demogràfica posterior a la Segona Guerra Mundial, hom passà als aspectes metodològics i de coordinació de polítiques…

Apareixen els primers brots de la Pesta Milanesa, que s’estendrà per tot el sud d’Europa amb greus conseqüències demogràfiques fins el 1631

Fundada l’any 1975, recull contribucions relacionades amb el coneixement de les correlacions entre la població i el desenvolupament i actua com a fòrum de debat de polítiques demogràfiques

Les seva funció és, com a òrgan estadístic de la Generalitat, l’elaboració d’estadístiques geogràfiques, econòmiques, demogràfiques i socials encomanades pel Pla Estadístic de Catalunya, i des d’un punt de vista menys concret, elaborar, coordinar i difondre l’estadística a Catalunya

Destaca pels seus intents d’establir vincles entre les mesures demogràfiques transversals preses en un moment determinat de la història de la població i les longitudinals preses al llarg de la vida de les generacions Treballà a l’Office of Population Research de la Universitat de Princeton des del 1971

Les taxes demogràfiques es diferencien de les proporcions Posen en relació esdeveniments registrats de manera contínua fluxos amb les poblacions mitjanes al llarg del període de registre estocs, com és el cas de les taxes de mortalitat, natalitat o nupcialitat Les proporcions, en canvi, relacionen una part amb el total d’una població proporció de joves, de dones o de solters

Creat pel concili de Trento, és el precedent civil Malgrat el seu caràcter parcial i la desaparició o deficient conservació en molts casos, constitueix la font de dades demogràfiques més important per als períodes preestadístics a Europa La seva explotació ha permès un gran desenvolupament de la demografia històrica, sobretot després de la creació de tècniques específiques com la reconstrucció de famílies , ideada pel demògraf francès Louis Henry

Requereixen incidir sobre els comportaments individuals pel que fa a la procreació, la mortalitat i la mobilitat geogràfica Normalment s’associen amb polítiques de desenvolupament més generals, com és el cas de les campanyes de planificació familiar A més d’incidir en variables quantitatives, com fan el natalisme o el maltusianisme, les polítiques demogràfiques poden també dirigir-se a variables qualitatives, com la composició de la immigració segons el país d’origen o la millora dels recursos humans existents mitjançant el sistema educatiu o sanitari