Resultats de la cerca
Es mostren 483 resultats
teoria clàssica de camps
Esquema de la teoria clàssica de camps
© Fototeca
Física
Part de la física que estudia els sistemes que són descrits per camps i l’evolució dels quals és predicible (és a dir, que l’estat en un instant t determina totalment l’estat a tot instant posterior t’).
Conceptualment, la teoria pot ésser estructural si les magnituds són les dels components microscòpics, com ara és el cas de l' electrodinàmica clàssica i la relativitat general , o fenomenològica si les magnituds macroscòpiques tenen una interpretació indirecta en termes de la configuració microscòpica, com ara és el cas de la mecànica dels medis continus La dinàmica dels camps clàssics pot ésser derivada d’un principi integral anàleg al principi de Hamilton de la mecànica clàssica, i en resulten les equacions de Lagrange del camp i els teoremes de conservació que són conseqüència de les…
quantó
Física
Denominació genèrica dels objectes descrits específicament per la mecànica quàntica.
Són quantons les partícules “de matèria”, com els electrons, i les partícules “d’energia”, com els fotons Així, el terme quantó descriu genèricament totes les partícules que, en el marc teòric de la mecànica quàntica, palesen la paradoxa conceptual anomenada dualitat ona-partícula que hom intentà, sense èxit, de resoldre amb el terme “ondícula” Hom no ha de confondre aquest terme amb el de quàntum, que designa el valor elemental amb què varia una magnitud física quantificada és a dir, de variació discontínua o a salts Un quantó pot ésser bàsicament de dos tipus fermió ó bosó D’altres…
illots de Langerhans
Biologia
Anatomia
Grups de cèl·lules ovals o esfèriques, que es troben escampades en el pàncrees dels vertebrats, la funció més important dels quals és la producció d’insulina.
Foren descrits histològicament pel metge patòleg alemany Paul Langerhans 1847-88
anells de Cabot
Patologia humana
Inclusions eritrocítiques constituïdes pels residus de la membrana nuclear, disposades en forma d’anell, visibles en la malaltia de Biemer, en les anèmies refractàries, en el saturnisme i després d’una esplenectomia.
Foren descrits el 1905 pel metge nord-americà Richard Clarke Cabot 1868-1939
dinornis
Paleontologia
Ocell corredor fòssil, de l’ordre dels dinornitiformes, que visqué durant el Plistocè a Nova Zelanda.
Hom creu que foren contemporanis amb l’home, perquè han estat descrits pels maorís amb el nom de moa
forma L
Biologia
Tipus de desenvolupament que presenten alguns bacteris caracteritzats per llur mida reduïda, la qual cosa fa que, en condicions de cultiu especials, puguin travessar els filtres de porcellana.
Reben aquest nom pel fet d’haver estat trobats i descrits per primera vegada als laboratoris Lister de Londres
bosons vectorials
Física
Bosons de spin unitat que, per tant, són descrits mitjançant una funció d’ona vectorial.
Són el fotó, les partícules W + , W - i Z° i els gluons
tret distintiu
Fonètica i fonologia
Diferència d’un fonema amb els altres, en termes de fonètica articulatòria, acústica o auditiva, que es revela en l’anàlisi dels fonemes o, més ben dit, de llurs diferents al·lòfon
, dels quals són una abstracció.
En català, per exemple, els fonemes fricatius presenten els trets distintius següents, descrits segons la fonètica articulatòria on + indica la presència del tret, - indica l’absència del tret, i la casella buida, la no funcionalitat del tret
sonant
Fonètica i fonologia
Fonema, sempre sonor, capaç d’ésser nucli ensems marge (sil·làbic) en distintes estructures sil·làbiques i que actua, per tant, com a element vocàlic i consonàntic.
Tot i que comparteixen aquestes característiques els fonemes líquids l, r, m, n i alguns de vocàlics, sobretot els més tancats i, u , de fet només els primers són descrits com a sonants en la majoria d’escoles lingüístiques
granodiorita
Mineralogia i petrografia
Roca plutònica composta de plagiòclasi sòdica, feldespat alcalí, quars i minerals foscs subordinats.
Té una composició intermèdia entre el granit i la diorita Les textures són les mateixes que les del granit menys la textura gràfica Molts dels grans batòlits descrits com a granítics són en realitat granodiorítics És l’equivalent de les dacites volcàniques