Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
trevolet
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, cespitosa, amb tiges estoloníferes de 10 a 40 cm, amb fulles trifoliolades i llargament peciolades, amb flors blanques que esdevenen deflexes i ocràcies, agrupades en glomèruls arrodonits.
Es fa en prats frescals, a tot Europa És també planta farratgera
tintorell
Botànica
Arbust caducifoli, de la família de les timeleàcies, de 30 a 100 cm d’alt, de fulles estretament espatulades, de flors rosades, molt oloroses, i de fruits drupacis vermells.
Viu a les fagedes i altres boscs frescals, fins als Pirineus i al Montseny
mill gruà
Flor del mill gruà
© MC
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les boraginàcies, de 30 a 60 cm d’alçària, pelosa, de fulles lanceolades agudes, de flors purpúries o blaves i de núcules blanques i brillants.
Habita boscs de fullatge caduc més o menys humits alguna vegada penetra dins els alzinars frescals
coniza
Botànica
Planta herbàcia perenne, pubescent, de la família de les compostes, de 50 a 100 cm d’alçada, amb fulles oblongues o lanceolades, enteres, tomentoses pel revers, les superiors sèssils, i capítols grocs agrupats en corimbe.
Viu a la terra baixa i a la muntanya mitjana, en fondalades, obagues i altres llocs frescals
lloreret
Botànica
Farmàcia
Petit arbust perennifoli, de la família de les timeleàcies, de 50 a 100 cm d’alt, de fulles lanceolades, dures i lluents, agrupades a les summitats de les tiges, de flors d’un verd groguenc i de fruits negres.
Es fa en boscs, obacs i barrancs frescals de la muntanya mitjana Les fulles i els fruits són purgants enèrgics, i l’escorça és inflamatòria
segell de Salomó
Segell de Salomó
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les liliàcies, rizomatosa, de 20 a 50 cm d’alçària, de tija angulosa, de fulles ovals alternes, de flors d’un blanc verdós, tubulars, oloroses, penjants, aparellades o solitàries, i de fruits en baia, de color negre blavós.
Es fa en boscs caducifolis, en obagues i en llocs frescals, a muntanya El seu rizoma és emprat en medicina popular contra el reuma, la gota, la diabetis, els empatxos, les equimosis, etc
espunyidera
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes o anuals, de la família de les rubiàcies, amb verticils de 4 a 10 fulles i amb flors petites, disposades en cimes.
El fruit és format per dos aquenis separables L’ espunyidera blanca Gmollugo , de flors blanques, creix en bardissars, boscs clars i llocs frescals L’ espunyidera groga o quallallet Gverum , de flors grogues, es fa en prats, tanques i herbassars
viola
Botànica
Gènere de plantes herbàcies o subarbustives, de la família de les violàcies, de fulles simples alternes i estipulades, de flors zigomorfes i pentàmeres i de fruits capsulars.
La viola alba Valba , perenne, estolonífera, de 5 a 15 cm d’alt, de fulles cordades i crenades i de flors violetes o blanques i no gaire oloroses, es fa en boscs, talussos humits i llocs frescals de l’Europa central i meridional La viola boscana Vsylvestris , perenne, rosulada, caulescent, de 10 a 25 cm d’alçada, de fulles cordiformes crenulades i de flors violetes, es fa en boscs humits i llocs ombrívols de l’Europa central i meridional La viola canina Vcanina , de tiges altes de 10 a 40 cm, de fulles ovades crenades i de flors violetes, creix en landes i pastures de l’Europa…
Les aceràcies
Aceràcies detalls de les fulles i els fruits de diversos aurons del nostre país 1a auró blanc Acer campestre , del qual veiem també b , el detall d’una flor masculina x 4 i c d’una flor hermafrodita amb l’ovari alat 2 auró negre A monspessulanum , x 0,5 3 erable A platanoides , x 0,5 4 plàtan fals A pseudoplatanus , x 0,5 5 Acer opalus subespècie granatense , x 0,5 6 negundo A negundo , x 0,5 Eugeni Sierra És un petit grup constituït per més d’un centenar d’arbres i arbusts, molts dels quals tenen interès fuster i com a espècies ornamentals Es troben repartits principalment per l’…
Mosquiter groc petit
El mosquiter groc petit Phylloscopus collybita , de la fotografia, feta a l’Encanyissada, al delta de l’Ebre, ens pot servir de model de tots els mosquiters, ja que són tots molt semblants molt petits al voltant d’11 cm, de plomatge de color groc verdós pàllid, sense ratllar, més clar per sota, bec llarg i punxegut, ratlla clara a través de l’ull i forma del cap poc marcada En canvi, no tots els mosquiters corresponen a un mateix model fenològic El mosquiter groc petit és gairebé igual que el mosquiter groc gros P trochilus , del qual, al camp, només pot diferenciar-se pel cant El nom comú…