El mosquiter groc petit (Phylloscopus collybita), de la fotografia, feta a l’Encanyissada, al delta de l’Ebre, ens pot servir de model de tots els mosquiters, ja que són tots molt semblants: molt petits (al voltant d’11 cm), de plomatge de color groc verdós pàl·lid, sense ratllar, més clar per sota, bec llarg i punxegut, ratlla clara a través de l’ull i forma del cap poc marcada. En canvi, no tots els mosquiters corresponen a un mateix model fenològic. El mosquiter groc petit és gairebé igual que el mosquiter groc gros (P. trochilus), del qual, al camp, només pot diferenciar-se pel cant. El nom comú d’ambdues espècies no reflecteix una diferència real de mides (tots dos atènyen de 10 a 11 cm), sinó una impressió general de més o menys robustesa del cos.
Albert Montori.
Als Països Catalans el mosquiter groc petit és present durant tot l’any, nia a la regió de la muntanya mitjana plujosa a la Catalunya Nord, Andorra, la resta del Principat i, molt escassament, el País Valencià. Fora del període reproductor, s’escampa per tot el territori, i a més, durant la tardor n’hi arriba una ingent quantitat, car les nostres terres constitueixen un quarter d’hivernada molt important per als ocells d’aquesta espècie que procedeixen del centre i el N d’Europa. Per aquest motiu, el mosquiter groc petit és molt comú a l’hivern arreu dels Països Catalans, incloses les Balears.
Els primers individus migradors d’aquesta espècie es veuen a partir de la segona meitat d’agost, encara que l’arribada forta no es produeix fins a l’octubre i el novembre, mesos en els quals es dona la màxima de la migració postnupcial. La població hivernal roman a les nostres comarques fins a la darreria de març o al començament d’abril, i els mosquiters migradors són comuns tot aquest darrer mes, i després raregen, encara que se’n poden veure de tardans en pas fins a la segona quinzena de maig.
La reproducció del mosquiter groc petit s’inicia l’abril; les primeres postes es troben a partir dels primers dies de maig, i les darreres, el juliol.
Àrea de nidificació del mosquiter groc petit (Phylloscopus collybita) als Països Catalans.
Carto-tec, original dels autors.
Als Països Catalans, durant la cria, el mosquiter groc petit és un ocell propi de la regió submediterrània, medioeuropea i atlàntica, que normalment nia en zones de muntanya plujosa per sobre dels 700 mm de precipitació anual. És escàs a la terra baixa, on es refugia als boscos de ribera, les bardisses frescals de les torrenteres i, en zones més humides, a les tanques vegetals entre cultius. Abunda més, però, als boscos i els matolls ombrívols i frescals en zones muntanyoses. Als Pirineus nia des de la plana a les comarques més atlàntiques fins a l’estatge subalpí; sobretot abunda a l’estatge montà, dels 600 als 1200 m d’altitud, i és una espècie comuna als boscos de caducifolis o mixtos, llevat de les fagedes pures, on és escassa. També és poc comú a les pinedes de pi roig i falta, o és molt rar, als boscos subalpins de pi negre o avet.
Fora del període reproductor s’estén per tot el territori, i aleshores abunda més a la terra baixa, on viu a les tanques vegetals entre cultius, bardisses, jardins, parcs, erms i vorades de bosc i, per exemple, és molt comú prop de les zones inundades o als camps de tarongers.