Resultats de la cerca

La capital és Maastricht El Limburg meridional és una plana coberta de loess , amb alguns jaciments de carbó i amb conreus de blat, sègol, bleda-rave sucrera i ramaderia bovins Vista de Limburg © NBTC El sector del nord reuneix, per contra, una activitat agropecuària més diversificada avicultura, cria de porcs i floricultura a Venlo Indústria tradicional a Maastricht de ceràmica, del vidre, tèxtil, alimentària i metallúrgica Al N es desenvolupen nous nuclis industrials, com és ara Weert

Dominada successivament pels romans i pels francs, a la partició de l’imperi Carolingi 843 fou atribuïda a Lluís el Germànic Des del s XI constituí un comtat, després ducat, que el 1288 s’incorporà al ducat de Brabant Per la pau de Westfàlia 1648, les Províncies Unides obtingueren la part oriental del Limburg, mentre que l’occidental romania en poder dels Àustria hispànics Durant el s XIX Bèlgica reclamà el Limburg neerlandès, al qual renuncià el 1939

La capital és Hasselt Comprèn dues regions naturals, separades pel riu Demer al N, la part oriental de Kempen, amb notables jaciments de carbó, i al S, la Hesbaye, agrícola, amb conreus de fruiters, bleda-rave sucrera, hortalisses i cereals Una àrea industrial s’estén al llarg del canal Albert, d’Anvers a Lieja, amb els centres de Lommel, Neerpelt, Overpelt i Bree, i una altra als voltants de la ciutat de Genk

Comte de Theux de Meylandt Dirigent del partit catòlic conservador, fou diputat 1830, partidari de Leopold I, ministre i cap de govern 1834-40 Defensà una àmplia autonomia regional i municipal Perdé popularitat en acceptar el tractat de Londres 1839 i cedir una part del Limburg als Països Baixos

Pel seu primer matrimoni amb Gertrudis dita Anna de Zollern-Hohenberg 1245 augmentà els seus dominis i per part de la seva mare heretà el comtat de Kyburg 1264 La seva elecció com a rei, per intervenció directa del papa Gregori X per mitigar la influència de Carles I de Nàpols a Itàlia, posà fi a l’anomenat Interregne 1250-73 S'enfrontà al rei Otakar II de Bohèmia, que pel tractat de Viena 1276 es veié obligat a cedir-li Àustria, Caríntia, Estíria, Carniola i Ístria, que repartí entre els seus fills El rei de Bohèmia intentà de recuperar-ho, però fou vençut i mort prop de Dürnkrut 1278 En la…

Format al Conservatori d’Amsterdam amb De Pauw piano i orgue i S Dresden composició, posteriorment es traslladà a París, on estudià amb V d’Indy i L Aubert De retorn al seu país natal, impartí classes al Conservatori de Rotterdam i desenvolupà una important labor com a crític musical Immers en una estilística força tradicional, compongué música sacra que denota una forta influència de César Franck És autor d’importants llibres sobre I Stravinsky i C Franck

Es donà a conèixer amb poemes contra l’ocupació nazi És autor de l’extens poema Een voetreis naar Rome ‘Viatge a peu a Roma’, 1946 i de diversos llibres de viatges, com Morgen bloeien de abrikozen ‘Demà floriran els albercocs’, 1954 i Odysseus in Italië ‘Ulisses a Itàlia’, 1962

Llicenciat en ciències polítiques 1975, els anys següents estudià teoria i piano als conservatoris de Gant i Brusselles S'interessà en la música minimalista dels nous compositors nord-americans com Steve Reich, Terry Riley o Philip Glass, i el 1983 analitzà aquesta tendència en la tesi Amerikaanse repetitieve muziek Posteriorment fou productor de programes musicals a la ràdio belga 1978, i el 1980 realitzà el seu primer enregistrament For Amusement Only - The Sound of Pinball Machines El 1979 formà l’orquestra Soft Verdict, amb la qual féu gires internacionals que li donaren una gran…

Estudià cant amb Hilde Wesselmann a la Volkwangschule d’Essen, i el 1943 inicià una discreta carrera com a concertista fins que, el 1950, es donà a conèixer en una emissió per a la RIAS, l’emissora de ràdio de la zona nord-americana de Berlín que emetia setmanalment les cantates de JS Bach, autor en el qual s’especialitzà Actuà als principals teatres europeus i en sales de concerts d’Europa i dels Estats Units, sempre en recitals i concerts, ja que tan sols cantà òpera per a enregistraments radiofònics Estrenà obres d’autors del segle XX, com la Cantata academica de Benjamin Britten 1960, i s…