Resultats de la cerca

Fins el 1938 publicà 222 números, una part dels quals corresponien a la “Biblioteca de la Rosa dels Vents” que, malgrat una numeració pròpia, mantenia la numeració correlativa dels Quaderns literaris Precedent de les sèries de butxaca, publicà sobretot, obres estrangeres Merimée, Thackeray, Nerval, Sterne, Swift, Tolstoi, Papini, Bontempelli, però també Eugeni d’Ors, Benguerel i J M Folch i Torres, entre altres

El conformen el Prudenci Bertrana de novella des del 1967, el Miquel de Palol de poesia des del 1978, el Carles Rahola d’assaig des del 1980, el Ramon Muntaner de literatura juvenil des del 1986, el Cerverí de lletra per a cançó des del 1996 i el Lletra de pàgines web de literatura catalana des del 2001 Des del 2022 s’atorga l’ Aurora Bertrana de traducció d’una obra literària al català l’any anterior

El coneixement i la diferenciació dels gèneres literaris dels diversos llibres i àdhuc fragments d’una mateixa obra és fonamental per a una recta comprensió de la Bíblia, car aquesta fou redactada en el decurs de segles segons unes formes d’expressió pròpies de l’antic Orient, molt diferents de les actuals L’estudi corresponent, iniciat entre els protestants, ha estat reconegut i impulsat oficialment en el camp catòlic a partir de l’encíclica Divino afflante Spiritu 1943, de Pius XII La determinació dels gèneres literaris, abordada obertament per la Formgeschichte,…

Un dels més coneguts és el cànon alexandrí , compilació d’escriptors literaris feta pels gramàtics d’Alexandria al s III aC i en la qual foren inclosos els que eren considerats mestres de cada gènere

Als Països Catalans —deixant de banda les edicions incunables i les fetes al s XVI i següent d’obres lullianes, d’Ausiàs Marc, d’Eiximenis, de les cròniques, etc, les quals sovint són adaptades a la llengua de l’època o a una parla local—, no és fins al s XIX, amb la Renaixença, que els estudiosos es preocupen de difondre els vells texts autòctons i emprenen diverses colleccions El 1840 Josep Mde Grau i Joaquim Rubió i Ors iniciaren una “Collecció d’Antigues Obres Catalanes” que només publicà Vicenç Garcia i Pere Serafí És coneguda l’existència d’un ambiciós projecte de Milà i Fontanals, que…

Desenvolupament enciclopèdic Pere Porter, pagès de Tordera, viatja a l’Infern ajudat per un diable per tal de trobar un notari i resoldre un conflicte al voltant d’un deute que ja havia satisfet, però que li és reclamat novament L’Infern és ple de gent vinculada al poder i a l’administració de justícia del vescomtat de Cabrera i del Principat, que, a l’empara del poder, han comès tota mena d’actes delictius i crims contra els més pobres i febles Finalment, Porter aconsegueix sortir de l’Infern i recuperar les seves possessions L’anònim autor, sens dubte vinculat a l’administració de justícia…

En forma i volum de llibre, no pogué superar les traves de censura, que el consideraven una revista Entre d’altres, hi collaboraren Mde Pedrolo, Fde BMoll, JTriadú, Joan Fuster, RTasis, SEspriu, ACirici, MSerrahima, JSarsanedas N'aparegueren quatre números

Subratllà especialment la dimensió estètica de la revelació Les seves obres principals són Das Herz der Welt ‘El cor del món’, 1945, Theologie der Geschichte ‘Teologia de la història’, 1951, Bernanos 1954, Das betrachtende Gebet ‘La pregària contemplativa’, 1955, Die Gottesfrage des heutigen Menschen ‘El problema de Déu en l’home d’avui’, 1956, Skizzen zur Theologie ‘Assaigs de teologia’, 1960-61, Herrlichkeit Eine theologische Ästhetik ‘Magnificència Una estètica teològica’, 1961, Cordula oder der Ernstfall 1966

Dugué una vida miserable i, des del 1751, fou víctima d’una malaltia mental La seva poesia, iniciada el 1741 amb Persian Eglogues , és un precedent de l’escola romàntica anglesa La collecció de les seves Odes fou publicada el 1747, i la seva obra més important, Ode on the Popular Superstitions of the Highlands , fou publicada pòstumament 1788