Resultats de la cerca

Això no obstant, les últimes investigacions en la matèria permeten d’afirmar la coherència de la classe com a tal Només el cap i el cos diferencien els miriàpodes El cap duu un parell d’antenes, un altre de mandíbules i un o dos parells de maxilles A part els ulls simples, situats a la cara dorsal del segment cefàlic, hi poden haver altres òrgans sensorials, com l' òrgan de Tömösvary dels litobiomorfs En el cos, d’un nombre de segments variable, però superior a 11, hi ha un o dos parells de potes per segment, segons els grups L’últim segment sense potes pot tenir apèndixs o cercs…

El concepte de miriàpode L’organització externa del cos dels miriàpodes, és a dir, la seva divisió en un cap diferenciat i un cos uniforme proveït d’un nombre elevat de segments, és evident en aquest exemplar de quilòpode Pseudohimantarium mediterraneum europaeum , al qual hom pot apreciar, igualment, la uniformitat morfològica dels apèndixs del cos Antoni Serra Els miriàpodes són mandibulats terrestres que tenen el cos format per dues regions, el cap i el tronc El tronc és constituït per un elevat nombre de segments, cada un dels quals presenta, almenys, un parell…

Consta d’una base , formada per un nombre petit i variable d’artells, i d’un flagel , format per bastants artells En el flagel, sol haver-hi pilositat abundant, i la seva forma pot variar molt Segons quina sigui aquesta forma, l’antena rep diferents noms filiforme, lamelliforme, claviforme, pectinada, plomosa, capitada, etc La longitud de l’antena també és molt variable Té una funció sensitiva, ja que s’hi localitzen corpuscles tàctils, gustatius, olfactius i a vegades auditius Els crustacis en tenen dos parells les del primer, inserides al primer segment cefàlic, són anomenades antènules…

En alguns casos, com en les serps, els insectes i els miriàpodes, serveix com a òrgan defensiu en secretar substàncies repulsives

La cutícula és molt prima, i tenen atròfia d’òrgans a causa de llur vida parasitària Inclou 135 gèneres, repartits entre les famílies dels oxiúrids parasiten vertebrats, telastomàtids parasiten artròpodes sapròfags i rigonemàtids parasiten miriàpodes diplòpodes

Els criteris i les tendències actuals Origen i desenvolupament dels artròpodes al llarg dels diversos períodes geològics La llargada de les línies correspon al seu període de presència sobre la Terra, segons les restes fòssils trobades fins ara Maber, a partir de Moore 1959 Els artròpodes constitueixen un grup animal d’origen antic Els fòssils més antics que se’n coneixen daten del Cambrià, i, d’altra banda, molts es poden reconèixer com a representants de grups vivents actualment Aquest fet i la manca de proves paleontològiques fan difícil d’establir quin és el prototipus ancestral que els…

En els crustacis hi ha un parell de maxilles, i en els insectes i els miriàpodes n'hi ha dos En els insectes, el segon parell de maxilles és soldat entre si i forma el llavi inferior Les maxilles tenen una funció mastegadora, que pot, però, modificar-se, segons el règim alimentari de l’animal

Es caracteritzen per la regressió dels òrgans visuals i la reducció o l’absència total de pigmentació corporal tenen ben desenvolupats els organs del tacte i dels sentits Són lucífugs i solen necessitar una temperatura constant Es nodreixen de productes de degradació orgànica Constitueixen la fauna hipogea, amb representants de molts grups, especialment insectes, aràcnids, miriàpodes, crustacis i molluscs

Les diferents línies evolutives Els parartròpodes constitueixen un grup artificial i, per tant, mancat de valor sistemàtic Això no obstant, sota aquesta denominació hom reuneix tres grups d’animals molt peculiars els onicòfors, els tardígrads i els pentastòmids pel fet que presenten simultàniament caràcters d’anèllid i d’artròpodes malgrat tot, una anàlisi crítica i la valoració dels caràcters esmentats obliga a pensar en una relació més estreta d’aquests organismes amb els artròpodes Segons el criteri monofilètic que hom ha adoptat en aquesta obra per a la classificació dels grups dels…

Excepte en els porífers, els mamífers i els ocells, pràcticament es presenten en tots els metazous, però són molt importants en els cnidaris, ctenòfors, equinoderms, hirudinis, nematodes, insectes, miriàpodes, aràcnids, peixos, amfibis i rèptils ofidis Des d’un punt de vista estricte, hom no pot considerar com a verins les substàncies tòxiques resultants del catabolisme que produeixen en determinades condicions alguns protozous i molluscs, com ara els musclos, car no tenen una missió ofensiva o defensiva específica