Resultats de la cerca

Té un dels cràters més característics dels volcans olotins, d’uns 125 m de circumferència i d’uns 3 m de profunditat

Cronista oficial d’Olot, el 1947 fundà la “Biblioteca Olotina”, dedicada a temes i autors locals Dirigí el quadre escènic de l’Orfeó Popular Olotí muntà l’Arxiu Casulà, d’objectes olotins, i collaborà en la premsa local amb el pseudònim El Campaner del Fluvià

Resident a Olot des del 1958 S'ha dedicat a l’estudi de diversos temes lligats a l’Empordà i, sobretot, a la Garrotxa Decatrilogia 1970, Un núvol apretat per la tramuntana 1971, Olot, au de tardor 1974, Quatre visions de l’Empordà 1977, La nòria del temps a Olot 1978, Olot art 1980, A la recerca d’una cuina garrotxina 1982 i Olot íntim 1985-87 Ha publicat estudis monogràfics d’artistes olotins Pere Gussinyé 1980, Ramon Barnades 1981, Josep Pujol 1985 i Xavier Viñolas 1985 Ha recopilat i editat Sis llegendes olotines de Josep Berga i Boada

Fundada l’any 1951 per un grup de radioaficionats olotins i dirigida pel periodista Antonio Pastor Foraster, un cop legalitzada passà a formar part de la Red de Emisoras del Movimento REM L’any 1963, la REM rescindí el contracte allegant motius d’escassa rendibilitat i  un patronat local es féu càrrec de l’emissora L’any 1976, coincidint amb el 25è aniversari, es convertí en la primera emissora que, després de la mort de Franco, emeté tota la seva programació en català L’any 1979 es constituí en societat anònima i impulsà la creació d’Olot Televisió, el canal de la Garrotxa Actualment el el…

Des de la dècada de 1950 publicà poesia i prosa als setmanaris olotins Olot Misión i La Comarca d’Olot És autora de les obres en prosa  Retalls de la meva infantesa 1995, inèdita i  Un temps que fou 2012, amb dibuixos del seu marit Juli Batallé i Murlà , que relaten les vivències de la seva infantesa, i de l’assaig  Tres poetesses olotines M Concepció Carreras, Maria Mercè Devesa, Rosa Sacrest 1993 En poesia publicà, entre d’altres,  Pensaments 1966,  Pel pendís de la poesia 1979, Antull poètic Proses poètiques originals de Mercè Mallarach i Berga 2012,  Afluvis de poesia 2013…

Professora de literatura catalana a la Universitat de Girona El seu principal centre d’interès ha estat la figura literària de Santiago Rusiñol, sobre el qual ha publicat els llibres Santiago Rusiñol vida, literatura i mite 1997 —un referent ineludible per al tema—, Santiago Rusiñol i el teatre per dins 1999 i Els noms de Rusiñol 1999, a més de múltiples edicions o lacoordinació dels catàlegs Els jardins de l’ànimade Santiago Rusiñol 1999 i Pla, biògraf de Rusiñol 2007 També ha treballat sobre altres temes i autors Rodoreda, la premsa d’exili, els premis literaris, entre d’altres Els seus…

D’infant estudià música i, a quinze anys, compongué la primera sardana Idilli pastoril Mobilitzat en l’exèrcit republicà a la Guerra Civil Espanyola, fou destinat a Guadalajara amb la 33 divisió del quart cos de l’exèrcit, on formà una banda de música i posteriorment una cobla Hi compongué la sardana Catalans a l'Alcàrria 1937, amb lletra de Lluís Millan, que es convertí en un himne per als combatents catalans Després de la guerra, fou empresonat durant més d’un any com a càstig per haver compost aquesta obra En sortir de la presó continuà component sardanes, com ara Tona de Llavaneres ,…

Nascuda en una família d’intellectuals i científics olotins, és filla del farmacèutic i botànic Antoni de Bolòs i Vayreda  i germana del botànic Oriol de Bolòs Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona 1953 i es doctorà a Madrid el 1966 amb una tesi que fou publicada, en les seves parts fonamentals, a  La comarca de Olot Estudio de geografía regional 1978  Fou professora de geografia física a la Universitat de Barcelona des de l’any 1964 i catedràtica —la primera d’aquesta especialitat a una universitat de l’Estat espanyol— des del 1981 fins a la seva jubilació 1991…

Llicenciat en farmàcia, fou deixeble i collaborador d’AC Costa Intervingué en la tercera guerra Carlina, com a farmacèutic de les tropes del pretendent La independència econòmica de què gaudí li permeté de dedicar-se de ple als estudis florístics, preferentment del Pirineu oriental, la Garrotxa i l’Empordà El seu notable herbari es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona Classificà algunes espècies i formes noves de la flora catalana, i en té dedicades d’altres, com Hieracium Vayredanum, Polygala Vayredae, Rosa Vayredae, Saxifraga Vayredana i Seseli Vayredanum De la seva bibliografia…

Vida i obra Es doctorà el 1912 amb un estudi sobre la cirurgia de la tuberculosi pulmonar i exercí la professió a Olot, on fou regidor per la Lliga 1917 i participà activament en la vida cultural Políticament evolucionà cap als postulats d’Acció Catalana Feu excavacions a les coves del Bisbe i dels Ermitons Alta Garrotxa, fou membre de la junta i director del Museu-Biblioteca, i classificà l’arxiu municipal El 1936 formà part de la Junta de Salvaguarda del Patrimoni Artístic Exiliat el 1939, tornà al cap de dos anys i fou empresonat fins al març del 1942 La seva obra històrica és…